De l’elefant a la cristalleria a “l’spiner”

El PSC ha enviat als seus regidors i dirigents un document sobre la posició del partit sobre el referèndum que ja és prou coneguda però dóna un argumentari per poder defensar la posició. Del document n’extraiem algunes punts:

La Comissió de Venècia del Consell d’Europa (Comissió Europea per la Democràcia a través del Dret) ha declarat que no es pot celebrar un referèndum que no estigui emparat per la Constitució o per una llei d’acord amb la Constitució.

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va declarar per unanimitat que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

El govern de Catalunya pretén convocar un referèndum per al qual no té competències i vol emparar-se en una llei que encara no existeix, que s’està ocultant al Parlament, i que pretenen aprovar d’un dia per a l’altre en tràmit de lectura única sense possibilitat d’esmenes de l’oposició i en absència de dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Pretenen per majoria absoluta modificar el que es va aprovar per 2/3 del Parlament. Pretenen canviar per la porta del darrera l’Estatut i la pròpia Constitució Espanyola.

La majoria de la ciutadania a Catalunya està d’acord en trobar una solució a través del diàleg, la negociació i el pacte. Un pacte que, des del nostre punt de vista, hauria de servir per enfortir l’autogovern de Catalunya, millorar el seu finançament i reconèixer el caràcter plurinacional d’Espanya. Aquest pacte hauria de ser votat per la ciutadania de Catalunya i de tota Espanya. Volem votar en el marc de la llei, és a dir, amb garanties democràtiques.

Per finalment concloure.

1. No participarem en un referèndum d’aquestes característiques, ni prestarem el nostre suport polític o col·laboració institucional als que pretenguin organitzar-lo.

2. En aquest sentit, si el govern de Catalunya demana la col·laboració d’altres administracions (ajuntaments) exigirem que ho faci de forma oficial i per escrit degudament signat pel responsable que correspongui, i abans de prendre qualsevol decisió al respecte, demanarem un informe escrit i signat pel secretari de la Corporació.

3. Protegirem el funcionariat per tal que no se’ls exigeixi que col·laborin amb cap iniciativa que no tingui cobertura legal (en l’exercici de les funcions públiques).

Aquesta posició canònica, ja coneguda, sembla que no serà seguida per alguns (cada cop la llista és més llarga) dels seus alcaldes i dels regidors d’alguns ajuntaments. De fet sembla com si el referèndum recordés aquella imatge repetida en política d’un elefant en mig d’una botiga de cristall. A cada moviment es trenquen algunes copes. Cada cop que la direcció del PSC fa un pas respecte al referèndum trenca algunes posicions que surten per la tangent i es posicionen com a nous possible dissidents.

Iceta, Primer Secretari del PSC, que té una llarga experiència i habilitat política, ja ho tenia segurament previst i per això també ja ha anat apel·lant a la singularitat dels diversos ajuntaments i de les dinàmiques locals. I per això han fet un repartiment de papers habituals mentre Iceta adquireix un baix nivell en el tema de prendre mesures amb els alcaldes i regidors díscols, el secretari d’organització ha fet alguna subtil al·lusió a possibles sancions (quines?) tot sabent que aquestes sancions no tenen cap efecte positiu, més aviat fan augmentar la possible esquerda que poden suposar. Ambigüitat calculada en l’advertiment: “Donar per descomptat que es votarà és molt suposar. Ja veurem què acaba passant i ja veurem llavors què fem”. Contrasta aquesta mena de sí sancionarem però ja veurem amb l’actitud més dura, almenys verbalment, del PSOE tan Pedro Sánchez com el seu segon Abalos han deixat clar que els alcaldes que hi participin seran sancionats, això sí la sanció la posarà el PSC. Apa aquí! Ja som al cap del carrer. A disposar senyors del PSOE.

Les actituds dels alcaldes socialistes són diverses i variades, per tots els gustos.

Des la de l’Angel Ros de Lleida que tanca amb clau i forrellat qualsevol participació del seu ajuntament al referèndum a l’alcalde de Blanes Miquel  Lupiáñez que -més enllà de les desafortunades comparacions entre Dinamarca i el Magrib- considera necessàries les urnes perquè Espanya i Catalunya són "diferents", ja que "la societat catalana es mou més per esperit de construcció, avançar, esforç, compromís i responsabilitat". I a més ja ha dit que anirà a votar i votarà No. No cal dir que li han caigut plantofades i “collejas” d’aquí, d’allà i de l’espai sideral. Altres com Hospitalet o els socialistes de Badalona han impedit amb la seva abstenció vot en contra que prosperessin a mocions del PP amb la voluntat de "rebuig al referèndum il·legal i antidemocràtic".

Mentre Núria Parlón membre de l’executiva d’aquí, d’allà i potser en el futur de tota arreu, és amonestada per dir que és una barrabassada aplicar l’article 155 de la constitució (aquells que suspèn l’autogovern) per resoldre el tema “catalán”. Això sí s’oposa la celebració del referèndum.

L’alcalde de Terrassa ja ho ha dit clar : "Jo no soc ningú per prohibir el dret a vot". Impecable.

Els socialistes de casa més cauts diuen que demanaran un informe al secretari de l’ajuntament. I què? Ja sabem que dirà el secretari. Vaja, ho donem per suposat. Quan faci l’informe i sigui negatiu  li recomanarem que busqui sortides possibles formes per col·laborar amb el referèndum?. Que segur que n’hi ha.  

En fi tot plegat roda que roda.

La posició sobre el referèndum ha convertit al PSC en una mena d’spiner,  aquets joc que dominen tan bé els infants i o no tant infants, dona tombs i més tombs, fan equilibris a la punta del dit, del nas o del calgui, a vegades equilibris impossibles. I si perd el seu eix de rotació, pel que sigui, surt catapultat i cau irremissiblement amb la trencadissa corresponent .

No voldríem ser malastrucs però hi ha una certa similitud... o no?