Potser hauríem de procurar d’eixamplar la base...

En un altra situació i usant el llenguatge més bèl·lic parlaríem d’allò de “per terra, mar i aire” però rebaixant una mica el nivell potser només diríem per la tele pel diari, per les xarxes i per la ràdio.

Doncs això, per la tele, pels diaris, per les xarxes i la ràdio hem sentit i llegit acarnissades paraules adreçades als Comuns i Catalunya sí que es pot.

I tot per una posició d’ambigüitat sobre el referèndum i el procés en general

L’il·lustre diputat Llach: Em sembla que una força transformadora i d'esquerres, hereva del 15-M, fa una estafa semàntica de la seva funció social.

El també il·lustre diputat Rufian en la seva línia “No ho diuen de forma clara que el seu projecte és l’espanyol. Al final fan veure que no entenen res quan evidentment ho entenen tot” “Fa temps que no espero res de la cúpula, estic absolutament convençut que el votant de Colau o Domènech aniran l’1 d’octubre a votar sense tenir ni idea del que pensa Colau, Domènech i companyia” “És normal que un senyor de Vallecas i un de Saragossa no entenguin absolutament res del que passa a Catalunya, el que em sembla sorprenent és que no entengui res un senyor de Sabadell o una senyora de l’Eixample”, i ha afegit “encara que Iniciativa es vesteixi de 15-M, Iniciativa es queda.

I s’ha afegit també la diputada i dirigent del PEDcat Marta Pascal afirmant que tractar el referèndum com una mobilització, en lloc de com a referèndum vinculant, és "deixar desemparats els seus votants" i ha assegurat que "cridar a la mobilització i no a la participació és de miopia política". Quan els comuns són tous i generen dubtes, penso que això de la nova política és una cortina de fum”.

I podríem afegir manta de comentaris que s’allunyarien del políticament acceptable en termes de debat democràtic.

Feia temps que no veiem uns atacs tant descarnats contra una formació política per una decisió que pren.

El Comuns van decidir que no serien agents actius del referèndum – també cal dir que amb tantes opinions expressades, hores d’ara es fa difícil certament dir on són-, l’entenen com una forma més de mobilització i no en reconeixen el seu paper vinculant. No és una posició fàcil d’explicar ni fàcil d’entendre.

Al·ludeixen aquests, -i no els manca raó- que de moment tot el que ha fet el govern ha estat exposat algunes idees però no han avançat: "norma legal, ni garanties". I encara han afegit que seguiran batallant per un "per un referèndum amb garanties".

No sembla a primera vista tant complexa la seva posició, es pot deduir –ei! I potser ens equivoquem totalment- de la posició expressada que el que volen és un referèndum pactat com reclamava el Pacte Nacional pel Referèndum.

No ho sé. Ja ho diran ells.

Però el que sembla extemporani ha estat aquesta mena d’inquisició que ha sortit a demonitzar el grup polític, es pot entendre que no et plagui, i fins i tot, et molesti que un grup polític no s’avingui a subscriure les teves posicions, i més quan s’ha elevat a categoria suprema.

Que el tema del referèndum és clau en el moment polític català és ben cert, però, amb tot, qui ha situat com un elements de “caixa o faixa” són determinats grups polítics, legítimament clar, però també altres grups legítimament poden tenir altres estratègies legítimes també, només faltaria, i triar un altre camí per assolir un objectiu. La celebració del referèndum pot tenir altres vies, i totes elles són complexes, difícils. Més properes o llunyanes en el temps, i encara desconegut pel que fa a la seva convocatòria.

Els Comuns han decidit no prendre posició sobre declaracions, no pronunciar-se mentre la llei no ha entrat en el registre del Parlament, més enllà de les performances teatrals i els bolos per les comarques.

El vicepresident Junqueras els hi retreia "és lamentable que els comuns no facin el que està al seu abast per posar-se al costat de la democràcia i que d'aquesta manera facilitin l'acció repressiva de l'estat espanyol".

Ja hi som amb la trampa qui està amb el referèndum és demòcrata i que està en contra i vol altres vies ja no és demòcrata.

Conseller repartidor de carnets ara....

I les critiques esbiaixades poden anar seguint, des dels editorials d’alguns informatius radiofònics, al comentaris dels opinadors sobiranistes - ep! N’hi ha alguns que rebaixen la tensió, també- la majoria els retreu als Comuns la manca de coherència.

Ah! la coherència, aquesta mena de referent que es fa servir en cada moment com més convingui.

Quan els Comuns defensaven el referèndum, sempre l’han defensat i no més cal anar a les hemeroteques, i també han definit sempre com volien, quan ho deien molts dels que ara els ataquen els retreien que plantejaven una pantalla ja superada.

Han passat els 18 mesos i encara no som independents. Qui ho deia això? Qui ho portava en el seu programa?.

Després grans mutacions, per coherència oi?....

Vet aquí que ara aquells crítics han tirat enrere i els altres s’han mantingut en la seva posició.

Coherència en el seu màxim exponent, oi?. O no?

Esvalotar el galliner per anar seguint, pilota endavant.

Si es tractava d’eixamplar les bases que era del tot necessari per afrontar amb garanties el referèndum, per tenir un gruix més nombrós, més múscul per afrontar el repte de  la decisió del futur, segurament no s’ha triat el millor camí. El somriure comença a canviar a un rictus d’emprenyat, emprenyat perquè no es fa allò que alguns volen.

Ara, també les giragonses i declaracions, matisacions de les mateixes i correccions sobre la marxa –potser estudiades i meditades- dels Comuns també tenen tela....