Quan la participació està condicionada

En els darrers anys, sobretot des de l'aparició del 15M, la gent ha demostrat voler ser part de les decisions que es prenen en la seva àrea d'influència. Lamentablement, molta d'aquesta participació avui dia és més reactiva que propositiva, sent les reclamacions i peticions que més s'escolten i veiem, les relacionades amb l'obtenció i reconeixement de drets bàsics. Això malauradament respon també a una dinàmica en la qual s'ha acostumat a la gent a veure com les seves propostes, siguin col·lectives o individuals, es perden en legislació i burocràcia que no porta enlloc.

La gent està demostrant que ja no té prou amb anar a votar cada 4 anys i ha entès que necessita fer un pas endavant per canviar les coses i per millorar la vida del seu municipi i dels seus veïns i veïnes. Sembla que, per desgràcia, aquest impuls veïnal que ha portat a les portades de la premsa local i comarcal a moviments com PAH i 500x20 aturant desnonaments i reclamant drets bàsics que haurien d'estar garantits, a Iaioflautes i Marea Pensionista lluitant per la dignitat de la gent gran, a la PAICAM reclamant justícia a les persones malaltes, als veïns i veïnes del nucli antic demanant conèixer que ha passat amb el seu barri, o les AMPA demanant cap tancament de línies educatives, no s'està traduint en propostes reals dels qui diuen governar per totes.

Des de l’inici del mandat, els responsables de la gestió municipal, el govern sociovergent, no només ha girat l'esquena a aquests moviments i a les seves reclamacions, moltes vegades amagats darrere del "això no és competència municipal" (fins que la pressió mediàtica ho ha permès, és clar), sinó que de forma sistemàtica, s'ha plegat sense discussió a sentències que restaven drets als veïns i veïnes que diu representar sense més explicació que el "això sempre s'ha fet així" o "no hi ha més remei". Amb voluntat i fets reals de donar al veïnat la possibilitat de pronunciar-se amb la informació completa, qüestions que ens afecten com a ciutat com són la gestió privada de serveis públics (externalització), la pujada de l'IBI, el canvi de gestió en les línies L3 i L4 o el que ens suposa el desenvolupament del sector "Eixample Nord", sinó un canvi de rumb en el seu desenvolupament i desenllaç, sí que portaria menys conflicte i patiment a la ciutat i els seus veïns i veïnes en el moment d'aplicar-les.

Des que vam entrar a la institució, i fidels a un model de treball i presa de decisions horitzontal, hem tractat per activa i per passiva que el govern promogués iniciatives que portessin a la gent a dir la seva més enllà de la votació a les municipals. Les ordenances fiscals i els pressupostos municipals haurien estat un molt bon punt de partida, i tot i que el govern va votar favorablement a la nostra moció de setembre de 2015 d'impulsar els pressupostos participatius, dos anys després només hem vist una dotació econòmica que no ha arribat ni a l'1% del total del pressupost municipal.

És una necessitat i un dret de tothom que les institucions tinguin les portes obertes i es centrin en solucionar els problemes de la gent. Aquestes solucions no ens vindran com pluja d'estiu, sinó que només seran resultat d'una participació que hem de fomentar, propiciar i fer-la créixer. Mentre arriba, nosaltres cada mes celebrem assemblees obertes a tothom per definir els nostres posicionaments i traslladar les problemàtiques socials al Ple de l'Ajuntament.

La participació de la gent, lliure i sense cap condicionament previ a la presa de decisions, amb tot l’accés a la informació, és l'únic camí per construir una ciutat de totes i tots, per totes i amb futur. Nosaltres treballem fermament per aconseguir-ho.