Núvol en paper

Núvol, el digital de cultura, és en aquests moments un espai cultural tan popular (és a dir: molt llegit) com de prestigi. Se l’ha guanyat a pols, aquest honor, amb el seu perseverant treball diari on-line al llarg de cinc anys. Per part del públic, no hi ha dia que la gent que ens nodrim de cultura, o que fem cultura, no entrem al seu web per gaudir de la lectura dels articles que s’hi publiquen. Articles de nivell escrits per plomes de nivell que alimenten, orienten, il·lustren i creen polèmica tot vivificant d’aquesta manera el panorama cultural amb comentaris d’àmplia obertura de compàs, i amb reflexions ben esmolades quan convé. A Núvol el debat té les portes obertes, les opinions són benvingudes, els diversos punts de vista són celebrats.                        

Núvol, el digital de cultura, ara ha ‘baixat a la terra i s’ha empeltat al quiosc’, com escriu el seu editor, Bernat Puigtobella, en uns mots d’introducció. Així, doncs, ja tenim a les mans el primer número en paper. Una emoció intensa per als qui estimem el paper, per als qui ens agrada la tipografia, per als qui ens sentim atrets per una bona il·lustració i ens enamora una bona fotografia. Perquè una revista pot presentar-se com un conglomerat de pa de lletres a cada pàgina i ser ben interessant, és clar; però una revista no només pot ser interessant quant al seu contingut i fer-la desitjable per aquest motiu, sinó que alhora pot esdevenir una obra d’art quan hi ha cura en l’edició com és el cas d’aquest Núvol en paper. Cal felicitar l’equip de disseny i maquetació. Amb la seva discreció habitual, aquests equips de professionals no acostumen a fer-se veure gaire i, en canvi, quan excel·leixen en el seu mester ens ofereixen un regal per als ulls quan veiem respecte pels espais en blanc i mesura en els marges, quan es busca el joc en les tipografies, quan hi ha creació visual en la distribució en la pàgina de textos, fotografies i il·lustracions.

Els articles que componen aquest primer número estan endreçats per hashtags: Homofabra, Mansplaning, Mestres, Joescric, Shakespearecat, Dissidències, Àvies, Cultureta, Arxius. De seguida vénen ganes de llegir la nòmina d’autors, que és alta en quantitat i en qualitat: firmes conegudes, de creadors admirats al costat d’altres en alça, en projecció. Els àmbits tractats a la revista són els propis de les expressions artístiques i culturals que es donen en aquest moment, com aquell qui diu en aquest mateix minut, però amb el retrovisor enfocant l’immens patrimoni cultural que tenim i que estem fent, juntament a una mirada atrevida, dinàmica i sorprenent que dóna ales a temes de futur. En paraules de Bernat Puigtobella, al Núvol en paper ‘explorem la vida cultural del país sota el prisma de paraules clau que ens conviden a fer associacions inesperades, a trobar un sentit nou a articles ja publicats al costat d’altres d’inèdits’. Pura creació, doncs.

Vet aquí l’atractiu de Núvol en paper: a l’atractiu sensorial del suport i el visual de la presentació, s’hi afegeix l’atractiu intel·lectual ‘del nou sentit’, la nova significació que pren la tria dels textos publicats en aquest format que encara té una altra virtut, i no pas menor: ser objecte de col·lecció. Seduïts (a altra cosa no aspiren els lectors que aprecien els objectes culturals amb voluntat d’excel·lència), estarem atents a la publicació del nou número de Núvol previst per al proper semestre. Mentrestant, bona lectura.