Pactar i pilota endavant

He llegit que va ser Napoleó que va afirmar “Si vols resoldre un problema, nomena un responsable, si vols que el problema s’enquisti nomena una comissió” .

Ja hem vist que aquesta màxima s’ha complert abastament. Aquí, allà, arreu i sobretot si aquesta comissió és en un parlament encara més.

El paradigma del que diem són les comissions que s’han tancat en fals o senzillament han estat boicotejades, Cas 3%, Cas Vidal, Operació Catalunya... i en podríem trobar moltes més.

Però la frase encara adquireix un major realisme quan per comptes d’una comissió es signa un Pacte Nacional... sobre el que calgui.

Pacte Nacional per l’Educació, va donar peu a una Llei, el compliment de la qual ha estat més que qüestionada.

Pacte per la Pobresa, després d’un any de la seva aprovació ha arribat la Renda Garantida amb molts dubtes, masses..

Pacte per la Indústria... poc en sabem..

I ara arriba el Pacte Nacional per la Reforma Horària.

Però ara amb el Pacte sembla que va per llarg el canvi d’horari per acostar-nos a la franja horària que regeix a Europa i acosta més el cicle solar amb el ritme de vida.

Entre els objectius del pacte hi podem trobar la carta de compromisos cap a l’objectiu 2025, que s’inclou en el Pacte per a la Reforma Horària diu que la reforma horària és “una iniciativa ciutadana que proposa l’impuls de canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps” perquè sincronitzant els hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat “aconseguirem guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida.” La reforma horària impulsa uns hàbits horaris cívics, “potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar.”

I això és concreta en un seguit d’ actuacions en àmbits diversos.

Serveis públics

En l’àmbit de l’administració pública es recomana l’avançament del tancament dels equipaments i edificis públics, l’augment dels pactes del temps als municipis, incentivar les gestions administratives realitzades online i l’avançament de l’horari de finalització de l’activitat pública

En el sistema educatiu es preconitza la incorporació del dinar en l’horari dels instituts, l’avançament dels horaris de l’activitat extraescolar i de l’horari de finalització de les activitats extraescolars així com l’avançament de l’horari de finalització dels estudis superiors

Cultura i oci

Es propugna l’equiparació de l’hora punta televisiva, l’avançament de l’horari dels espais informatius a la televisió i de l’hora de finalització de l’activitat físic-esportiva i l’eliminació de l’oferta televisiva destinada a infants i adolescents en horari nocturn

Comerç i consum

Es promourà la compactació horària dels comerços i la consolidació d’una franja horària de consum responsable

En l’àmbit de la mobilitat es recomana la disminució del temps esmerçat en desplaçaments de residència a feina amb una reducció de l’accidentalitat, i increment l’oferta de transport públic i col·lectiu en els horaris màxima afluència

Els promotors fan una crida “a tots els actors en tots els seus graus i qualitats a fer possible l’acceleració horària.” L’èxit de la reforma horària dependrà “de la resposta positiva i proactiva de la ciutadania i del compromís explícit de les organitzacions i territoris.”

Fa uns dies un total de 110 entitats (de sectors vinculats a la salut, l'empresa, el comerç, l'educació, la investigació, els mitjans de comunicació, l'esport, l'oci, les associacions i les administracions) van firmar el Pacte Nacional per la Reforma Horària proposat pel Govern de Junts Pel Sí i que fixa el 2025 com a any límit perquè Catalunya passi a compartir els mateixos patrons horaris de França, Itàlia, Grècia o Portugal.

El pacte també l’ha signat la CUP, però l’oposició en bloc no l’han volgut signat perquè el consideren tant genèric, ambigu, inconcret en la seva aplicació que genera dubtes sobre si servirà realment  per alguna cosa. En aquest sentit han enviat una carta al govern en que assenyalen el seu compromís amb els objectius però no com s’ha plantejat en aquets moment el pacte.  

Sembla un cop més una exposició de voluntat que no pas un seguit de normes d’aplicació en un calendari per activar aquest canvi horari de manera efectiva i real.

La voluntat és que amb aquest nou horari que es plantejaria la seva aplicació fos immediata hi hagués la possibilitat de que la societat sigui més sana en tots els aspectes, tant en decans com en horari d’alimentació.

Aquesta possible reforma horària més enllà dels bons propòsits i els problemes que pot generar dues dificultats afegides. La primera, que pot xocar de front amb les competències de l'Estat i per tant que de l’enfrontament en segueixi la inutilitat de les accions i la segona, la impossibilitat de legislar àmbits del sector privat i especialment aquells relacionats amb la productivitat empresarial i per tant difícilment s’aguantarà un nou horari si el factor treball no hi juga un paper determinant. D’aquí la importància de que en el debat i discussions dels convenis col·lectius aquets tema es posi damunt la taula de negociació.

Pactar voluntats segurament no és gaire difícils amb el despropòsit dels actuals horaris, -per exemple que un concert comenci més enllà de la una de la matinada- però l’administració que en altres coses és intrusiva i decisòria en aquest tema hauria de ser exemplar i fixar per norma algunes de les actuacions a fer començant per ella mateixa –no cal inaugurar exposicions a 2/4 de 9 de la nit-, si esperem el 2025 potser ja no hi serem a temps. Abans de que se signés el pacte i comentant el canvi d’hora de la tardor parlàvem de que calia: Decisió política, voluntat empresarial i social i sobretot convenciment de que es poden trencar les rutines que avui són els que porten, per exemple, acabar determinats esdeveniments esportius o culturals més enllà de les12 de la nit. Així no canviarem mai, segur i el canvi d’horari possiblement seria positiu, el de l‘hora no ho sabem del cert.

Desprès del pacte segueixen els desitjos sense veure cap concreció ni realitat.

Ja ho deia Napoleó.