Ja tocava....

Hem viscut de les “modificacions puntuals” i s’ha anat fent pedaços en la planificació quan el que calia és el que ara es començarà a fer, observar la ciutat com un tot i no només fragmentadament.

Després de que diversos governs municipals avancessin la seva voluntat de revisar l’ordenament de la ciutat, ara sembla que de debò es posarà fil a l’agulla.

I així ho hem pogut llegir en les notes informatives: Redefinir els nous sectors de creixement de Vilanova, desafectant un sector com l'Ortoll -que deixarà de ser urbanitzable- és el principal objectiu del nou Pla general d'ordenació urbanística municipal, el tercer de què disposarà la ciutat des de la democràcia. La junta de govern local d'aquest dimarts ha aprovat el primer tràmit que donarà pas al futur planejament; es tracta de la licitació d'un avanç del pla que inclourà un estudi ambiental, social i econòmic així com les necessitats d'habitatge que preveu la ciutat. La contractació del servei de redacció del document tindrà un import de sortida de 149.199 euros. L'avanç del pla haurà d'estar acabat en un termini màxim de dos anys, per servir com a base del futur POUM.

"D'aquí a un parell d'anys tindrem una estratègia urbanística general", ha explicat el regidor d'Urbanisme, Gerard Llobet.

La màquina administrativa es posa en marxa doncs, caldrà també la decisió política i els nivells necessaris de debat i participació per arribar a trobar el màxim consens en la modificació del Pla General.

La darrera revisió es va aprovar l’any 2001 unànimament, o sigui que seran més de 15 anys llargs sense fer un debat generalitzat sobre l’ordenació de la ciutat. I amb alguns sectors que han tingut modificacions puntuals que condicionen una planificació general amb la complementarietat que cal en el planejament urbanístic.

Podria arribar a semblar que la suma de modificacions puntuals podrien haver esdevingut de factor una modificació global del planejament general. En aquests quinze anys crec que s’ha abusat del sistema de modificació fent de la particularitat una gairebé generalització del procediment, però per una via secundaria que genera la parcialitat i esbiaixi i desnaturalitza els objectius fixats en qualsevol planejament urbanístic general. La ciutat no és o no hauria de ser un conjunt d’illes més o menys enganxades o un conjunt d’espais més o menys soldats per necessitats. El projectar la ciutat es fa des d’una visió global, delimitant sectors, activitats, edificabilitat, espais públics, equipaments, infraestructures i tot plegat manifestament adreçat a noves oportunitats de generar riquesa i de cohesionar la societat i la ciutat .

El Pla General ens aporta una línies bàsiques del creixement de la ciutat, de les ubicacions específiques dels sectors, d’usos dels espais, de les proteccions ambientals, de la vialitat futura, en definitiva elements de creixement i transformacions de la ciutat que en un període breu de temps es situaran damunt la taula. Ara després de més de quinze anys de la darrera revisió i debat ampli hi ha canvis més que substancials en tots els aspectes des de l’economia amb una crisi encara no resolta a l’esclat de la bombolla immobiliària que ha deixat molts espais amb estructures constructives abandonades com imatges clara dels canvis que s’han produït per tant caldrà analitzar amb cura el futur, a l’any 2001, en la revisió que es va fer ningú va pensar ni els experts alertar de que situació econòmica canviaria de manera radical no només a al ciutat sinó al món sencer.

En el decurs del procés del debat i l’aprovació del Pla caldrà, un cop aconseguit el consens polític, avançar cap a generar les complicitats dels agents i les administracions que actuen damunt la ciutat i el seu desenvolupament. El Pla no fa –i està bé que no ho faci- lògicament la concreció de molts dels aspectes, ens dóna un ordenament i normes de caràcter general, un marc de referència clar però prou adaptable que ajudi a interpretar i posar límits raonables a pretensions a vegades molt exagerades.

Algunes pistes ja apunten els intencions, així ho hem pogut deduir d’algues de les declaracions fetes pel regidor d’urbanisme que “ha destacat que la mateixa Generalitat demana canvis a l'Ajuntament en aquest sentit, tenint en compte que "tenir tant sòl urbanitzable no és necessari", i que la nova llei indica que tots els sectors classificats com a sòl urbanitzable que no s'han desenvolupat els darrers sis anys han de reconvertir-se en sòl no urbanitzable. "No és una prioritat", ha insistit Llobet. La protecció de la Platja Llarga, que actualment segueix sent urbanitzable, el desenvolupament de l'Eixample Nord o del sector Sant Jordi II seran altres dels temes claus que haurà de recollir el futur pla urbanístic municipal”

En els treballs del Pla General s’hauran d’analitzar entre altres temes el model territorial i urbà, els creixements de la pròpia ciutat, la incorporació i tractament de la ciutat difusa a través de les urbanitzacions periurbanes, com abordem el sòl no urbanitzable, com ens afectes les infraestructures i com posicionem la nostra ciutat en un marc comarcal, metropolità i nacional. La simple lectura d’aquest temes comporta tot un seguit de reflexions de com creixerà Vilanova i la Geltrú. I aquest creixement intern i extern és el que cal gestionar ara, i fer-ho des del compromís de la modernització de la ciutat, la seva connectivitat, el seu equilibri i la seva sostenibilitat. Repensar els grans equipaments i infraestructures Les tendències actuals del moviments interurbans no ho posen fàcil per la pressió que rep avui la ciutat però es tracta de mantenir un rigorós equilibri entre la necessitat i la garantia d’absorció positiva d’aquest futur creixement.

Ara, després dels treballs previs que s’anuncien vindrà el més important del procés, sotmetre a debat de la ciutadania el projecte, serà el moment de que tothom es posicioni sobre els temes concrets dels creixement més enllà de les vaguetats i més enllà dels tòpics sabuts. Ara és el moment de que propiciem una autèntica participació basada en la informació, les explicacions clares i amb criteris amplis de debat. Hi ha prou experiència per garantir que aquest procés esdevingui modèlic perquè es tracta de dissenyar el futur físic d’aquesta ciutat i, per tant, de les persones que hi viuen. És el moment de treballar per garantir un ordenament racional, un nivell de màxima qualitat. I, evidentment això requereix de les màximes aportacions de les persones que hem viure i identificar-nos amb aquesta ciutat.