Un astronauta en un Ple municipal: el cas de la Zona Verda de Ribes Roges

Avui he assistit al meu primer Ple. Com a públic. Es presentava una moció d’urgència que sol.licitava aturar la zona verda a Ribes Roges i l’inici d’un procés de participació ciutadana per a definir, de forma col.lectiva i consensuada, les necessitats del barri i les característiques de la intervenció. La proposta ha estat rebutjada amb els vots en contra del PdeCat, PSC, CUP i Som VNG. No hi ha hagut sorpreses, doncs, i les intervencions han anat, en general, en la línia de l’esperable. Però crec especialment interessants dos fets que voldria compartir.

Per una banda, la intervenció del regidor de l’equip de govern. Segons aquest regidor, la implantació de la zona verda ja ha comptat amb la participació ciutadana. Fent servir un munt de paraules del tipus “pla de mobilitat”, “informe tècnic”, “comissió”, “bé comú”, etc... ens ha explicat que ja va haver-hi reunions “informatives” (fins i tot sembla que alguna amb veïns i en un conegut bar de la ciutat) on després d’explicar així per sobre els seus plans, els membres de l’equip de govern van escoltar amablement i estoica el que cadascú dels assistents els va voler dir, i vinga, llestos, que ja ho tenien. A seguir amb el procés habitual, que segurament deuria incloure (si no s’havia fet abans) algun “informe d’expert” que sorprenentment confirmaria la idoneïtat del la proposta. Una exposició a la defensiva que ha posat de manifest el temor que genera a determinats grups polítics la intervenció dels ciutadans en la cosa pública. Però que com que sembla que toca, han d’esforçar-se per fer-nos creure que una versió paternalista i renovada del tradicional despotisme il.lustrat (allò de “tot pel poble però sense el poble”) ja ens ha de fer el pes.

Per altra, el galdós paper que han fet la CUP i Som VNG. Votar contra un proposta que posa la participació ciutadana en el centre de l’acció municipal els creava lògicament certs problemes de consciència (per a ser sincer, m’ha semblat que incomodava més als primers que als segons). Donat que els dos grups han declarat repetidament que aquest és el seu principal  objectiu per intervenir en política, no donar suport a una proposta que sorgeix dels veïns i que reclama participar els situava en una contradicció flagrant. Tant és així que la CUP ha demanat de votar per separat els dos punts (aturar la implantació i iniciar procés de participació), el que m’ha fet pensar que segurament no havien pogut dedicar gaire temps a entendre de què anava realment la reclamació dels veïns. Però el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut com han argumentat els dos el seu vot. Perquè resulta que la proposta no s’oposa en cap moment a res del que ells han afirmat voler per al barri i la ciutat, i que han exposat com a justificació del seu vot contrari. No s’oposa a la pacificació del trànsit, no s’oposa a la promoció del transport públic, no s’oposa a la creació de carrils bici, no s’oposa a que els nens i les persones grans puguin anar pel carrer amb seguretat...

La proposta planteja, únicament, fer totes les actuacions que calgui i d’altres que s’identifiquin comptant amb la participació (real) ciutadana. Votar a favor de la proposta, senyors de la CUP i Som VNG, no volia dir no intervenir per fer un model de ciutat més amable. Just el contrari: volia dir obligar a l’equip de govern a fer-la entre tots. Un ideari que alguns ens pensàvem que formava part de la seva agenda. Que les noves formacions no siguin capaces de sortir-se de les formes paternalistes de fer política del règim del 78 em genera desencís. Si a més, resulta que el arguments per a refusar la proposta veïnal són un exemple de manual de la fal.làcia de la falsa dicotomia, fent creure que votar a favor de paralitzar la zona verda tal i com s’ha posat en marxa era el mateix que votar contra la “pacificació” del barri (com si no existissin d’altres dissenys possibles que l’implantat unilateralment), arribo ja a la preocupació. No sé si han caigut en la trampa de l’equip de govern, o si s’hi han ficat ells solets. En qualsevol cas, potser hauríem de ser més exigents amb el rigor de les argumentacions. Per a quedar-me tranquil, i vist que els veïns hem sigut incapaços d’explicar prou bé què volem, em permeto humilment suggerir als dos grups una lectura que els pots ajudar a entendre de què estem parlant, i potser els serà útil per al futur. Es titula “La controvèrsia de la Plaça de Lesseps (Barcelona). Una oportunitat per a repensar la condició dels espais públics urbans”, tesi doctoral de Brais Estévez llegida el setembre de 2014 a la UAB. La podeu trobar d’accés lliure a la xarxa.

Per descomptat, els veïns seguirem reclamant intervenir directament en la discussió i decisió del disseny de l’espai públic del barri. Potser no serem prou capaços i no tindrem l’èxit que fa 15 anys van tenir els veïns de la Plaça Lesseps, quan van aconseguir paralitzar i modificar el nyap que (“pel bé comú”, no ho dubteu) els endossaven davant de casa. Possiblement, després d’assistir al ple d’avui, perquè tampoc tindrem davant els interlocutors que calen.