La carne

Nova novel·la de Rosa Montero a La Carne on l’autora fa una reflexió sobre el pas del temps, de les pors que poden sentit moltes persones en el moment de fer-se grans o ja gairebé els records quan són les poques coses que queden per viure. És també una novel·la d’amors de cercar-los, de fruir-los i també de la pèrdua. Novel·la però carregada d’esperança i de ganes de lluitar per sortir de la rutinària quotidianitat que masses vegades és el preludi d‘una soledat agressiva i perniciosa.

Rosa Montero estudia Periodisme i Psicologia i Treball Com a periodista col·labora en diversos Mitjans de Comunicació. Ha signat columnes al Diari El País. En 1978 va guanyar el Premi Món de Entrevistes, el 1980 el Nacional de Periodisme de reportatges i Articles literaris i en 2005 va guanyar el Rodríguez Santamaría de Periodisme tot un reconeixement a una vida professional. És autora, entre altres novel·les, de La filla del caníbal (1997, Premi Primavera), El cor del tàrtar (2001), La boja de la casa (2003, Premi Grinzane Cavour 2005 de literatura estrangera i Premi Què Leer 2003 al millor llibre en espanyol) i Història del Rei Transparent (2005, Premi Què Leer 2005 al millor llibre en espanyol), i també és autora d'obres relacionades amb el periodisme i de  diversos llibres dirigits al públic infantil.

La Soledad, la protagonista, encara molesta pel trencament d’una relació amb un home més jove que l’ha deixada perquè la seva dona ha quedat embarassada, decideix contractar un gigoló a través d’una pàgina de contactes perquè l’acompanyi a una funció a l’opera amb l’esperança de trobar-hi allà a l’antic amor i fer-li veure que ja ha trobat un nou amant. Es tracta de despertar la gelosia de l’anterior amor i fer-li veure que ja no cal, que ja no el necessita. Un cop aconseguit l’efecte i per circumstàncies casuals es trobem involucrats en un succés violent que trenca la dinàmica establerta. L’Adam, que així es diu el gigoló, s’enfrontarà a un atracador i resulta lleument ferit. La Soledad el porta a casa seva i a partir d’aquí la situació es complica i s’inicià una relació poc definida entre comprar els seus serveis i una estimació estranya, la relació és realment inquietant, apassionada però amb diferents graus d’implicació de la Soledad i l’Adan.

Ella, la Soledad, té seixanta anys amb una trajectòria professional vinculada al món de les arts prou notable però comença a veure com els joves generacions van ocupant el seu terreny. Adan, el gigoló, està a la trentena és de nacionalitat russa i va vivint fent petits treballs d’electricista o de mecànic i buscant el gran negoci, la gran oportunitat per poder viure amb una certa comoditat, treballa de gigoló per una empresa però també ho fa pel seu compte, té trenta dos anys i un passat incert i nebulós, criat en un orfenat ha arribat a Espanya i malviu de les poques feines que va trobant

La narració va fent un relat de la vida de Soledad però a l’hora es va barrejant amb les múltiples històries dels escriptors maleïts que han tingut una vida marcada per alguns fets negatius o trencadors de l'exposició que està organitzant per a la Biblioteca Nacional en la que es troba amb dificultats ja que hi ha qui sembla que li vulgui prendre el lloc i ja li ha manllevat algunes de les seves idees. Soledad haurà de batallar per mantenir la seva posició en el món professional però també en la seva vida quotidiana que sembla que s’acosta al col·lapse i al desastre. Sota el seu pensament sempre hi ha la llosa d’una germana que de jove va partir un cert desequilibri emocional i va haver de ser reclosa en un sanatori i ell sempre es creu que serà víctima també de la malaltia.

Mentre Adan va fent la viu-viu fins que troba un suposat negoci que li portarà molts diners, sembla que és així però alhora li porta moltes complicacions que posen en perill la seva mateixa vida. La Soledad haurà de jugar un paper important en el desenllaç de la tèrbola aventura econòmica. Mentre anem descobrint al doble vida amorosa de l’Adan. La novel·la té una vessant de suspens i misteri al voltant del seguiment que es fa de la vida de l’Adán i com es van descobrint elements que seran després molt importants pel final de la trama. Llibre que combina tot aquets seguit d’elements i en alguns moments ratlla la novel·la policial i en altres hi ha una certa barreja de la crítica del món de la gestió cultural amb els seus divismes i la vida més diària amb els temors les necessitats i els desitjos sobretot els que ens vinculen amb l’amor.

Novel·la en que es descriu la trajectòria emocional de la Soledad que afronta amb molta temença la seixantena però alhora també hi ha al voluntat de sobreviure i fer-ho amb el màxim de plaer i sentiment de vitalitat.

Les pors de la Soledad venen a ser les pors de molta gent que en el punt de la maduresa tenen per un futur que ja s’aproxima i pel que mai ningú s’ha sentit preparat. El temps passa i ens engoleix sense que s’hi pugui fer res.

La novel·la és un compendi d’emocions i sobretot de la necessitat de la protagonista de mantenir alguna relació amorosa però també amb la necessitat de trencar la soledat en la que es veu immersa.

Personatges diferents i fins tot contraposats però que es complementen perfectament donant sentit a la narració i al desenllaç de la mateixa.

Barrejar l’emoció, els sentiments, el desig i viure i també una realitat dura i aclaparadora.

La carne
Rosa Montero
Narrativa Hispánica
Editorial Alfaguara
Barcelona, setembre 2016