Anna, fotografies de Marga Serra

En la nostra civilització contemporània, en la qual la imatge té un rol tan fonamental, la fotografia ha assolit, de ple dret, de constituir una bella art. La fotografia ha entrat als museus i és objecte d’exposicions.    

Des del passat 24 de juliol i fins al 3 de setembre de 2017 s’ha pogut visitar al Centre d’Art Contemporani La Sala l’exposició Anna, una col·lecció de fotografies de Marga Serra dedicades a la seva neboda Anna, morta de càncer fa cinc anys. Aquest record-homenatge és extensiu a totes les persones que lluiten per superar la malaltia. 

Marga Serra, biòloga i doctora en ciències de la salut, colpida per la mort d’una persona estimada, i en edat tan jove, ha sentit la necessitat d’evocar-la en la perennitat del paisatge sempre canviant. I ho ha fet a través d’unes magnífiques fotografies que tenen com a escenari la platja de Vilanova, el far (la nostra Farola), la silueta de la Pasífae, obra de l’escultor Estruga, el passeig de les palmeres, el vol de les gavines, l’escuma del mar, les postes de sol, la pluja sobre la vorera del passeig, una nau de vela a l’horitzó, el moviment de les onades, la seva petja sobre la sorra...

Marga Serra sent passió per la fotografia i ha guanyat alguns premis amb els seus treballs que en aquesta mostra apareixien acompanyats de 53 textos de poetes, escriptors, periodistes i cantants, els quals, inspirats en les imatges de Serra dedicades al record d’Anna, havien escrit un text que, com les fotografies, invitaven a la meditació sobre l’essencial de la vida i evocaven sentiments com l’enyor per aquells que ja no hi són. Paco Ibáñez, Laura Borràs, Rosa Regàs, Rafael Argullol, Asha Miró, Jaume Cabré, Caïm Riba, Bel Olid, Xavier Grasset o Elisenda Roca són algunes de les personalitats que van voler participar en una trobada entre la imatge i la paraula per dir el record. Entre els vilanovins, Francesc Pasqual, Eva Bolaño, Francesca Calaf, Dolors Juan, Mercè Foradada i jo mateixa.

Per fer una mica d’història, tinguem present que el naixement de la fotografia moderna correspon en l’àmbit europeu al període d’entreguerres del segle XX i coincideix amb l’eclosió de les avantguardes artístiques. És en aquest moment que la fotografia surt del retrat d’estudi i de la crònica etnogràfica i s’endinsa en el terreny artístic i de l’experimentació, que és on s’han d’enquadrar els treballs de Marga Serra. Si aquelles fotografies trencadores van aconseguir una majoria d’edat respecte de la pintura, amb les noves tecnologies de les últimes dècades del segle XX, sobretot la digital, aquesta experimentació ha fet passos de gegant. La fotografia s’ha democratitzat, és a l’abast de tothom des del moment en què podem captar una imatge amb el mòbil. Però cal dir que una bona fotografia respon a una mirada, la personal mirada del fotògraf, que pot ser pictòrica o paisatgística com la de Marga Serra, o estimadora de la crònica quotidiana amb la captació de l’instant, o cultivadora del retrat artístic, o creadora a través d’imatges parcials visions geomètriques o conceptuals de la realitat. Com sigui, estem immersos en una cultura de la imatge que no ha fet més que créixer. En aquesta atmosfera, l’art de la fotografia no només hi té un paper fabulós sinó que gràcies al suport de programes informàtics que permeten retocs sobre la imatge original, fomenta discursos visuals tan diversos com singulars són les personalitats artístiques.