Festí

Festí (Neopàtria) és el segon llibre de poemes publicat per Miquel Cartró i Boada, llicenciat en Filologia Catalana, i tan actiu i entusiasta en la seva participació en moviments de caire social, solidari i cultural de Vilafranca del Penedès.

En el seu primer poemari, Amb la marina als ulls (2015), l’autor hi va escriure amb versos ardents la sensualitat i l’erotisme de la relació amorosa. Amb Festí fa un pas més: es tracta d’un poemari d’alt voltatge eròtic resolt amb un imaginari fabulós, d’imatgeria picassiana si fem memòria dels famosos gravats de cossos nus entrellaçats en la festa dels cinc sentits per excel·lència.  

En els seus gravats, dibuixos, pintures i ceràmiques, Picasso va exposar la seva tan activa i exaltada vida eròtica a través d’imatges sorgides de l’inconscient col·lectiu com les que trobem en els relats dels imaginatius, desinhibits, i fins i tot desvergonyits, amors dels déus olímpics descrits a l’Odissea; o en la imatgeria de les estampes japoneses anomenades shunga, paraula que vol dir ‘imatges de primavera’ en una clara al·lusió a les imatges on es representa plàsticament el vigor primaveral del desig i l’aparellament eròtic. Realitzades en el període Edo (1603-1867) a través del sistema xilogràfic conegut com ukiyo-e (estampes del món flotant), aquests gravats, que són d’una gran bellesa estètica, tenien el sexe com a tema principal de representació. De gran bellesa estètica són també les imatges que tradicionalment han il·lustrat un antic text hindú, el Kama-sutra, famós tractat amorós escrit en llengua sànscrita per Vatsiaiana en el període Gupta (entre el 240-550 d.C.), com també esmenta Xavier Hernàndez al pròleg de Festí.

Aquesta imatgeria de caire eròtic són en el teló de fons d’uns poemes que, està clar, s’expressen des del moment present, des de l’experiència del jo poètic de Miquel Cartró, experiència a la qual cal afegir l’atractiva figuració visual, fantasiosa i galant de les nits de Carnaval amb els seus jocs de màscares, o les imatges més provocatives de les escenes del Cafè Teatre o del Cabaret, amb els seus vestits de dissenys atrevits, amb randes i transparències de colors vermells i negres.

En aquest poemari ens trobem, doncs, davant d’un autèntic ‘festí’ de la paraula poètica que expressa la vehemència de la sensualitat eròtica, així com ens trobem davant d’un ‘festí’ d’imatges visuals que creen un voluptuós espai sensual i visual, una atmosfera càlida, ardent, abrusadora, que propicia la trobada amorosa, íntima, dels amants.

Amants que si bé es deliten amb parsimònia en el tremolor del tacte de les mans i els cossos, en el joc visual dels colors i robes fines sobre la nuesa, en les paraules amoroses dites a cau d’orella, en l’aroma de la pell i els perfums que l’exalten, també es deliten en rituals del gust, amb taules ben parades amb menges i begudes exquisides: fruites carnoses, xocolata i caves selectes que traslladen els lectors a un altre dels escenaris dels banquets de l’amor sensual cantat per la poeta lírica, la grega Safo, o el romà Ovidi en el seu famós llibre Ars amandi, i que tantes vegades hem vist representats en els dibuixos luxuriosos que il·lustren pintures al fresc, mosaics, gerres i crateres, miralls i estris de tocador que veiem en les vitrines dels museus.

També a les pàgines de Festí, i de la mà d’Antoni Martínez Peris, trobem il·lustracions que acompanyen els versos ardents de Miquel Cartró i Boada, aquarel·les que donen figura artística a l’amor eròtic expressat en els sentits corporals, en el mapa tàctil dels cossos. A Festí s’hi desplega, com en un  àlbum, les vistoses imatges poètiques d’una festa de la intimitat i la fusió amorosa que atura les hores, que fon com la nata els rellotges del temps situant els amants en una bombolla de plaer.