Automedicació

Tots hem sentit a la radio o a la tele aquella cantarella que ens recorda: “Este anuncio es de un medicamento. Lea las instrucciones y consulte al farmacéutico”. Uns consells que ens fan pel bé del nostre cos i per evitar l’automedicació. Perquè tots sabem que si el fetge s’automedica, el més probable és que la resta de parts del cos acabin perjudicades. En grau diferent, però totes. Més o menys a la llarga, però totes. I el que dic per una part del cos, per un òrgan, val també per possibles aliances entre òrgans. No perquè el fetge ens netegi tot el cos i el cor ens porti la sang arreu, tenen més importància que el pulmó o les dents.

Sabut això, com és que el govern d’Espanya (i el principal partit de l’oposició, no ho oblidem) tenen la gosadia de dir que no necessiten experts, mitjancers, negociadors?. Afirmar que ells sols ja tenen capacitat per resoldre el problema del funcionament conjunt d’aquest cos que anomenen España només es pot explicar des de la supèrbia o des de la inconsciència. I no sé quina de les dues coses és pitjor.

Mariano Rajoy i el seu govern ho han deixat molt clar. No volen negociadors. Diuen que amb ells sols en tenen prou per arribar a un acord. Que no necessiten ajuda de ningú. Una resposta que recorda aquells orgullosos que presumeixen de rentar la roba bruta a casa quan tothom sap que porten els calçotets cagats. Perquè obliden que, tot i la seva aparent oposició a que els homes de negre de frau Merkel vinguessin a revisar la nostra economia, alguna cosa ha tingut a veure la Unió Europea i tot el que l’envolta, en la certa però potser un pèl triomfalista recuperació econòmica del nostre país. Per cert, empesa en gran part per aquesta Catalunya a la que ara neguen el pa i la sal.

I clar, proclamar als quatre vents i amb posat xulesc que ells “se bastan y sobran para resolver el problema catalan” no acaba de ser creïble quan porten setmanes amenaçant però no acaben de tirar la pedra per por al que diran.

Soc conscient que els politòlegs i els optimistes no paren de repetir que no hem de mirar tant l’història. Que el que ens importa és el futur. Però potser cal recordar-los que moltes coses d’aquest món son cícliques. Que la primavera sempre torna i que els gens passen de pares a fills.

Ho dic perquè potser convé recordar que mentre Ferran VII, un cop foragitats els francesos, proclamava allò de “marchemos todos y yo el primero por la senda constitucional”, els seus enviats trucaven a la porta de la triple aliança per demanar ajut per restaurar la monarquia absoluta. Una petició a la que aquella va respondre enviant els cent mil fills de Sant Lluís que van acabar amb qualsevol vestigi de resistència democràtica. Permetent la reimplantació d’una legalitat (legalitat Sr. Rajoy) que contemplava, entre altres perles, la reinstauració de la Santa Inquisició.

Ignoro els motius pels què vostè i el seu govern tenen tanta por a millorar la seva “legalidad” amb l’ajut de la legitimitat d’un referèndum, una negociació o una mediació. Però intueixo que alguna cosa hi té a veure aquella dita que resa que “cree el ladrón que todos son de su condición”. I quan l’altre dia sentia com, després de la seva compareixença al Congrès, els grups minoritaris (UPN, Foro, Coalició Canaria...) li oferien el seu recolzament en la suposada reforma constitucional, vaig intuir que el problema no era només seu. Que son molts els que, a l’ombra de la palmera d’un regionalisme disfressat de suposat nacionalisme, viuen molt bé i, per tant, no tenen cap interès en esporgar-la.

I així, sincerament, no crec que anem enlloc. Sobretot quan ens neguen tractar la malaltia de la política espanyola amb el bàlsam del diàleg, les píndoles de la crítica, les lavatives de la creativitat o les injeccions de l’emprenedoria, i es refugien en les medievals sagnies, la cristiana resignació dels dejunis i a la uniformitat de pensament que només ens deixa l’alternativa de resar.

La medicina, com la política, és quelcom més. Cada dia millora i avança. Gràcies, sobretot a que cada científic escolta als altres i accepta el que aquests diuen i demostren. Ningú neix ensenyat. Tot canvia.

Perquè sinó, benvolgut Sr. Rajoy, potser que es plantegi inhabilitar la Mare de Deu del Pilar, la seva patrona. O que li enviï un requeriment per aclarir aquelles declaracions que li atribueixen. Ja sap. Aquelles que canten que “La virgen del Pilar dice, que no quiere ser francesa, que quiere ser capitana, de la tropa aragonesa.”

Aragonesa ha dit? A veure si ella també ha caigut en un delicte de sedició.