Una aposta per la cohesió social i la convivència democràtica

M’arrisco a que part del que puguem exposar en aquesta columna quedi devorat per la vertiginosa velocitat d’una actualitat política que aquesta setmana també tindrà episodis que ompliran part dels nostres pensaments i preocupacions. En qualsevol cas, no volem defugir l’oportunitat d’aportar la nostra visió, la posició i alguna proposta de les CCOO.

El Garraf és un territori d’acollida, inclusió i cohesió social, on hi convivim al voltant de 150.000 persones, que ens reconeixem en identitats múltiples, compartides i entrecreuades. Una ciutadania que ha demostrat de forma sobrera, el seu compromís social i la seva capacitat d’organització en un ric teixit associatiu. Una comarca petita, complexa i diversa, amb una identitat pròpia construïda cada dia per a molts de nosaltres, que va guanyar les llibertats a la dictadura franquista, gràcies a lluites col·lectives socials i, també a l’esforç i implicació de milers de persones anònimes, sindicats, associacions veïnals, forces polítiques d’esquerres i moviments socials. Sempre hem compatibilitzat la reivindicació i la lluita per les condicions de vida i treball amb l’exigència d’autogovern entès com a fórmula propera de donar respostes als problemes i demandes socials.

Com vam saber fer-ho en el passat, en el moment actual, certament difícil i complex, hauríem de tenir la capacitat de teixir un gran consens social, cívic i polític pel manteniment de la cohesió social i la inclusivitat, en el marc d’un nou model de convivència democràtica. Aquest consens ens hauria de permetre avançar els drets socials i nacionals de Catalunya, en un moment on han retrocedit per la conjunció de les polítiques recentralitzadores del govern de l’Estat i per l’hegemonia de les polítiques neoliberals implementades a Europa, a Espanya i, també amb forta presència a Catalunya. Nosaltres som dels convençuts que únicament podran avançar junts els drets nacionals i socials, si som capaços de construir una gran unitat social i política per mantenir la cohesió social.

Així doncs, urgeix construir de forma col·lectiva i transversal, un espai de diàleg i acord d’àmplies majories socials que ens permeti avançar a favor d’una solució pactada a l’actual conflicte. Proposem participar i implicar-nos activament en la construcció d’una alternativa per donar una sortida viable a l’actual escenari de divisió social, que ajudi malgrat les dificultats objectives en la recerca de solucions i que permeti governar contradiccions d’idees i interessos envers la dinàmica perversa de victòria o aniquilació de l’altre. Una contribució per superar unilateralismes i imposicions autoritàries que posen en perill la convivència i afebleixen la cohesió social. Alhora pensem que també enviaria un missatge de tranquil·litat a una ciutadania que viu la tensió política dels últims dies amb preocupació, patiment i amb ganes de retrobar una normalitat arrabassada. Una proposta que té com a base la defensa dels drets civils, les llibertats democràtiques i la denúncia de la violència, d’expressions d’odi i d’actituds d’enfrontament civil.

Les CCOO des del compromís amb els treballadors i treballadores, pensem que tenim un paper a desenvolupar. Som un sindicat de classe i nacional que aposta per l’avenç de l’autogovern i per defensar les institucions en el marc d’un fort consens polític, jurídic i social. Una organització molt viva en termes democràtics on pensem de forma diferent i ens expressem de forma diversa i plural, però que alhora compartim que a Catalunya existeix un conflicte polític que requereix de diàleg, negociació sense unilateralitats ni cap renúncia per part de ningú, acord i reconeixement de la pluralitat de les posicions i objectius polítics existents.

Juntament amb la Confederació de CCOO, que expressa la relació fraternal amb la resta de pobles i nacions existents a Espanya, hem formulat una proposta que aposta per la creació d’una taula per acordar un nou marc d’autogovern per a Catalunya, mitjançant una ponència constitucional de reforma de la Carta Magna. Una segona taula hauria de permetre acordar les condicions d’un referèndum a Catalunya i totes dues haurien de poder treballar de manera simultània en pro del consens necessari per desbloquejar el conflicte.

En definitiva, si alguna cosa no ens podem permetre es que la nostra societat, les nostres ciutats i pobles, els nostres centres de treball, els centres educatius i els espais d’oci i lleure, quedin afectats per l’actual situació de divisió i desconfiança existent. Aquesta comarca que sempre ha lluitat i ha tingut l’encert de poder construir grans consensos socials, no hauria de restar passiva a l’intent de posar les bases d’un nou marc de valors compartits que posin al capdavant la cohesió, la concòrdia i la convivència.