I ara què, Mariano?

Tot el peix ja està venut. A no ser que et treguis algun conill del barret, el poble de Catalunya ja ha dit la seva. Amb una contundència inqüestionable. Per tant, tornar a treure el fantasma de la majoria silenciosa o dels votants atemorits quan el 81,94% de la gent s’ha acostat a les urnes i hi ha deixat el seu vot, seria ridícul. I, com a mínim, posaria en qüestió totes les votacions que hem fet des que vàrem aprovar aquesta constitució que tant dius estimar i respectar. Sí, sí, la que inclou el famós 155 que et va permetre convocar aquestes eleccions que acabem de fer.

Tot sembla indicar que els vostres resultats et desautoritzen. Ignoro si la teva capacitat de demostrar que “un plato es un plato y un vaso es un vaso” et permetrà argumentar que haver caigut fins al darrer lloc dels partits parlamentaris i quedar-se amb tres representants –que si s’apliquen les normes vigents suposa no tenir ni tan sols grup parlamentari- pot ser considerat un èxit o, en clau victimista, com el preu que heu hagut de pagar per frenar l’independentisme sediciós. De més verdes n’han madurat.

Però jo, de tu, posaria la barba en remull. Perquè segur que, a hores d’ara, ja hi deu haver dins del PP qui acaroni el dolç plaer de la previsible venjança i que hagi demanat hora al sastre per fer-se un vestit nou pel dia de la presa de possessió. Com hi deu haver qui –només calia veure ahir la cara que feia Alicia Sánchez Camacho al darrera de Garcia Albiol mentre l’escoltava- comenci a buscar desesperadament una porta giratòria d’aquelles que tan bé has sabut greixar durant aquests anys. Perquè tinc tota la sensació que aquell partit ataronjat amb qui havies pactat el suport a canvi d’un plat de llenties i al que et permeties menystenir quan festejaves als socialistes, començarà a demanar-te caviar. I lloc al cotxe oficial.

El més fotut de tot és que, Mariano, el teu sacrifici no haurà servit per res. Perquè la victòria pírrica d’Inés Arrimadas no sembla haver resolt, com ella predicava que passaria, el problema català. Pot haver guanyat en vots i en escons, però la seva és una victòria insuficient per poder formar govern. Els teòrics companys de viatge, han fet figa. Vosaltres ja no cal dir-ho, però els socialistes, tot i haver aguantat l’escomesa, també. Pot haver estat el partit més recolzat i, per tant, invocar el dret no escrit de la llista més votada a intentar formar govern, però és evident que els seus 37 diputats, sumats amb els 17 de Miquel Iceta i els 3 vostres, no van enlloc. I que aquí no hi ha cap mecanisme que permeti fer com Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona. Per contra, els 34 de Puigdemont, els 32 de Junqueras i els 4 de Riera, superen el llindar requerit per fer govern i, per tant, permeten reeditar un comandament com el que hem tingut fins ara. Fins i tot amb la possibilitat de buscar alguna solució imaginativa que incorpori els 8 electes de Catalunya en Comú si les CUP es posen massa exigents, opció que vosaltres podríeu explorar, però que tampoc sumaria prou.

Altra cosa és –i imagino que aquest pot ser un bon argument perquè aturis el cop a curt termini- que el bloc que tu titlles d’independentista i sediciós tingui les coses fàcils. Tothom esperava un gall generós i un pollastre sumís passejant pel galliner i ara resulta que al jovincell li hagin crescut esperons i sembla disposat a disputar les gallines amb el gall. I aquí sí que, si soc sincer, haig de reconèixer la teva capacitat d’influència. Una capacitat que espero que els representants de la Catalunya que vol ser lliure hauran calibrat i podran contrarestar. Perquè amb el gall passejant a cel obert i el pollastre tancat al galliner, els teus amics i empleats “afinadors” poden ajudar a fer créixer la zitzània entre ERC i Junts per Catalunya.

Una estratègia de divisió que obligués a tornar a convocar eleccions dintre d’uns mesos i que, de retruc, et donés una mica d’aire dins del teu partit on, si som sincers, no sembla que, amb tot el que li està caient al damunt i des de tots els costats, es pugui improvisar un candidat –o candidata- nou en aquests mesos.

Pensa-t’ho bé Mariano. Pots aconseguir una pròrroga – la tercera, no?- però potser hauries de començar a fer els tràmits per tornar a Santa Pola a fer de registrador de la propietat. Perquè, no deuràs voler tornar a la Capitania General de València on vas fer la mili i on, segons s’explica, escombraves les escales?