Record a les víctimes, per descomptat; però a totes

No sóc massa afeccionat a escoltar els missatges institucionals que fa el cap de l’estat la nit de Nadal ni tampoc de les dels presidents de les comunitats que han buscat la nit de Cap d’Any com data per colar-se a casa dels ciutadans i ciutadanes i desitjar-nos el millor per l’any que arriba i fer balanç també del que ha passat en l’any que va declinant.

Ja fan bé a TVE-3 de no passar en la primera cadena el discurs del Rei com faria bé que tampoc passes quan sigui possible el del President (a) de la República. Però vaja anem aguantant el que ens posin.

Enguany tampoc doncs he seguit el discurs del President (ex, a l’exili, fugit, virtual, legítim ...poseu-hi el que vulgueu) seguint també la tradició. Però no amago que després llegeixo el diaris amb el que ha dit resumit i també repasso  els comentaris corresponents que en fan els opinadors, tertulians i tertulianes, politòlegs coneguts i desconeguts i també el diuen la resta de partits sobre el discurs del President.

De la lectura dels comentaris m’ha sorprès veure que en lloc no es comentés que el President hagués parlat de l’atemptat de les Rambles del 17 d’agost, un fet luctuós que va corprendre el país i que va tenir una resposta cívica massiva i sentida. No m’ho podia creure. Creia (i crec encara) que deu esser un error o oblit dels que han resumit el discurs del M.H. Puigdemont.

No em puc creure que algú que vol presidir la república (o la Comunitat autònoma si deixa la via unilateral) s’oblidi en el missatge institucional de cap d’any de fer esment, ni que fos en una línia, de les víctimes innocents mortes    per l’execrable atemptat terrorista al cor de la ciutat de Barcelona.

I com que no m’ho crec busco el discurs del President i trobo la versió real reproduïda per les xarxes socials i la seva transcripció al digital Vila Web. I constato amb una sorpresa enorme que és veritat que no m’he equivocat. No ha dit ni piu de les víctimes ni dels ferits en l’atemptat, cap paraula de record i consol cap a les seves famílies.

En el text que he trobat transcrit (i el dono per bo) s’hi pot llegir que parla de les víctimes de l’1 d’octubre :

Als responsables d’aquesta recepta els hem de preguntar de què ha servit tanta repressió? De què ha servit perjudicar el poble de Catalunya amb la paràlisi que ha significat el 155? De què ha servit provocar tant de dolor, a les víctimes de la violència del dia 1 d’octubre, als membres del govern i la mesa del parlament, als alcaldes i als líders socials empresonats, als bombers, mestres i policies que han de desfilar pels jutjats o han de témer una delació ideològica? De què els ha servit aquest despropòsit monumental? Era aquesta la proposta espanyola per a Catalunya?.

I està molt bé fer-ho. I és lògic tenir-ne un record. I em sembla raonable que el President del País es preocupi per la seva ciutadania.

I està bé recordar a qui va defensar unes urnes que calien perquè la ciutadania es pronunciés sobre el seu futur

I naturalment com va dir el President el 155 va provocar dolor, però President l’atemptat de Barcelona també en va provocar, i molt, de dolor.

I per això encara és molt més clamorosa l’absència del record per les altres víctimes, aquelles que ho són fruit de l’odi i del combat per la religiosa entesa de mala manera i amb actitud clarament criminal.

I ja sé que en matèria de terrorisme el que cal és donar la informació precisa, adequada i justa però no caure en magnificar-ho perquè això és precisament el que volen els terroristes, però fer un record dels fets i sobretot de les víctimes  en un discurs institucional del President és gairebé obligat.

Ja imagino que deu estar molt capficat per com obté altre cop la presidència ja sigui per via telemàtica o presencial. I ben segur que passa moltes hores dissenyant estratègies de tornada –s’hi va comprometre si guanya les eleccions, cert és que ell no els ha guanyat però l’independentisme sí, doncs apa capa a casa- i s‘entén també perquè és ben humà, que es preocupi del seu futur. I també és cert que hi ha una majoria de la ciutadania que voldria que fos aquí i pugues actuar amb normalitat.

Segur doncs que va molt atrafegat, carregat de reunions i opinions, escoltant els seus assessors i buscant raons i acords que li permetin tornar a Catalunya i si hi ha acord esdevenir altre cop Molt Honorable President.

I el tracte de Molt Honorable, va implícit amb el càrrec. Però l’honorabilitat se l’han de guanyar en el dia a dia, en les seves accions, en els seus discursos, amb la seva sensibilitat, amb la seva exemplaritat.....

I no crec que l’oblit (i vull creure que jo no he estat capaç de trobar el discurs sencer del M.H. President) de les víctimes del terror a Barcelona ajudi a l’honorabilitat.

Més aviat demostra una insensibilitat preocupant sobretot perquè qui ho oblida és qui aspira legítimament a ser el President de tots els catalans. Sincerament no s’entén.

PS.- voldria creure que tot és un error meu, de no haver trobat i escoltat el discurs original, per tant agrairia, i molt, que si algú té el discurs on fa memòria de les víctimes i les seves famílies, m‘ho fes avinent. Gràcies)