I enguany les banderes...

Doncs el carnaval d’aquest any sembla que estarà (o no, depèn del seguiment) marcat per la decisió de La Unió Vilanovina de no fer pujar les banderes al balcó.

La decisió té l’antecedent en la proposta que havia fet la FAC de posar els llaçades a peu de plaça per evitar els problemes de temps i d’entrades a la Plaça de la Vila per fer la guerra de caramels. Finalment després de les converses amb l’ajuntament (tampoc aquí hi ha coincidència en com es va resoldre el tema plantejat) sembla que tot queda igual que sempre.

Sincerament si el problema més important del Carnaval és a l’entrada de les comparses a la plaça de la Vila i l’estona de posar les llaçades al balcó tenim Carnaval per molts i molts anys. Però em sembla que hi ha problemes més evidents en l’organització i desenvolupament de  la festa.

Ara però la Unió manté la seva voluntat de no pujar al balcó i hi afegeix una reivindicació més política que funcional, i així el socis hem rebut una comunicat de la junta en que es pot llegir entre altres coses ....D'altra banda, La Unió Vilanovina, com a entitat compromesa amb la societat vilanovina i catalana, no vol restar al marge dels afers socials i polítics actuals, i dels fets viscuts els últims mesos al país. El diumenge de comparses gaudiran de la festa, des del balcó de l'Ajuntament, algunes persones que han justificat i/o menystingut la violència policial de l'1 d'octubre.

De la mateixa manera, dues persones que van gaudir de les comparses l'any passat, no ho podran fer enguany perquè són a la presó per les seves idees polítiques. Es tracta d'en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, que van ser convidats a les comparses del 2017.

Per tots aquests motius, a la Unió Vilanovina hem decidit que les nostres banderes no pujaran al balcó de l'Ajuntament a rebre la llaçada. Ens quedarem a peu de plaça, amb les nostres comparseres i comparsers.

Amb tot el respecte que em mereix la lloable posició no la comparteixo. Respecto i acato la decisió de la junta perquè naturalment té autoritat per fer-ho i perquè és la “meva junta”, la junta de la “meva” entitat.

No és la primera vegada ni serà la última, segur, que alguna situació complicada, complexa i injusta aliena a la festa actua damunt del Carnaval. Els més grans hem recordat l’episodi grotesc del 23-F amb un intent de cop d’estat  que també va qüestionar i generar algunes actuacions de queixa i protesta durant el carnaval; recordar també la primera guerra d’Irak. La nit del ball de mantons veiem en directe el bombardeig de Bagdad que va posar damunt la taula si les banderes havien de ser blanques o anar amb una mateixa bandera que simbolitzés el descord amb la guerra, finalment les llaçades van ser blanques com a símbol de protesta per la guerra.

De guerres de banderes ja n’hem tingut en aquest país i sense necessitat d’arribar al Carnaval.

Això de les banderes, la seva simbologia i el respecte reverencial que li té molta gent és complex. Però per nosaltres de banderes i d’himnes els justos i encara.

Masses vegades en nom de la bandera s’han produït autèntiques bestieses i destrosses físiques i moral.

Les procurem respectar i el cremar-les o xiular els himnes ens deixen ben freds, no ho faríem perquè les banderes i himnes a més de ser un símbol s’han convertit també en uns sentiments per una bona part dels que s’hi veuen representats.

Potser per això som poc de banderes, en conservem dues per motius més de record i respecte que no pas perquè ens motivin, una estelada de triangle blanc i estel vermell, d’antigues batalletes de la l’època de la transició democràtica i una de la República Àrab Sahrauí Democràtica que ens va regalar el delegat del Front Polisario (Front Popular per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro) en una trobada de les colònies dels nens vinguts d’aquell indrets. Guardar la bandera sahrauí és també d’alguna manera recordar que vaig formar part (i ara cal dir allò de l’imperatiu legal) de l’exèrcit espanyol al Sàhara i per tant era una manera de formar part de les forces d’ocupació, per cert vam jurar bandera a ritme del turuta (marxa militar està clar, potser l’hauríem de  silenciar també).......En fi tot plegat per venir a dir que de banderes per nosaltres l’exhibició de banderes la justa i en els moments adequats i amb la missió més pacífica, aglutinadora i referencial possible.

Que les banderes de la Unió no pugin al balcó per rebre la llaçada és una manera legítima de posicionar-se sobre la situació que viu al país, però segur que hi havia moltes altres maneres de fer-ho, des de lluir algun element testimonial de rebuig a la injusta situació de presó fins a la més dràstica de no sortir a les comparses com a manera de palesar amb claredat la disconformitat amb la presó i la repressió de l’estat. Sobre el que pensen algunes persones que hi haurà al balcó em sembla un pèl arriscat i d’un cert maniqueisme que potser s’hauria de mirar. Està segura la junta que cap del comparsers que aniran amb la Unió no pensen com alguns que gaudiran de les comparses al balcó i que poden justificar la repressió? Els hi hem preguntat un per un? I no els deixarem anar a  la comparsa de la Unió si pensen així? Perquè es dóna la paradoxa que alguns d‘aquest partits que justifiquen el 155 i la merda que ve al darrera va guanyar les darreres eleccions a Vilanova. Però vaja tot és discutible.

Les banderes a les comparses tenen el significat de representar i de ser referents dels comparsers que són d’aquella entitat o que senzillament s’hi han apuntat per moltes raons diverses algunes per afinitat i altres per comoditat. Les banderes quan onegen des del balcó són ovacionades pels comparsers que és senten propers i diferents dels altres (iguals i diversos) i també cal deixar dit que l’espectacle de les banderes al balcó de l’ajuntament és una de les imatges més potents i estèticament més belles del Carnaval.

Però encara hi ha un altre element que cal tenir en compte, la festa està carregada de simbolisme i la pujada de les banderes a l’Ajuntament també té el valor simbòlic de fer palès que la ciutadania ha entrat a casa seva i a la seu simbòlica del “poder”, que el balcó element força recurrent en la història dels esdeveniments, (s’hi va proclamar la república catalana -la de veritat que tampoc va durar gaire-. El President Tarradellas va pronunciar el famós Ja sóc aquí o bé s’hi va sortir el primer ajuntament democràtic després de les eleccions del 79 que trencava amb el franquisme) importants i per tant la presència de les banderes de les entitats no són més que un recordatori que està allà vol dir són actius a la ciutat.

En fi que facin amb les banders de la Unió el que vulguin i ho respectarem com no pot ser d’altra manera però, entre quedar-se al peu de plaça que serà un acte de record efímer, o bé la fotografia de les banderes de la Unió amb la pancarta de “llibertat presos polítics” que hi ha al balcó (hi espero que no la treguin) de l’ajuntament ho tinc clar. Les banderes onejant reclamant la llibertat és força més potent, més clara, més contundent i més significativa de la posició que vol mostrar la junta de La Unió i que és ben segur una posició que, tanmateix, compartim molta gent.