Luis, sé fuerte

Una de les virtuts de les xarxes socials és la capacitat de generar campanyes de suport. Quan algú passa un tràngol o està baix d’autoestima, els amics que ho saben es conjuren més o menys espontàniament per enviar-li missatges de suport. També més o menys rutinaris, però si més no, de suport. I l’afectat ho agraeix. O si més no, en pren nota de cara a futures situacions que puguin afectar als que li han manifestat la seva amistat.

La política, per altra banda, ja fa temps que demostra ser un territori abonat per amics circumstancials i ventres agraïts. Una mena de versió cínica de la cançó L’estaca que en els seus versos proclamaria que si tu m’ajudes fort per aquí i jo t’ajudo fort per allà, tots hi sortirem guanyant.

Dic això perquè la situació actual sembla demostrar que l’oposició a Mariano Rajoy està, en aquests moments, únicament en mans de catalans (els independentistes si som més precisos) i jubilats. L’oposició necessària, real i més o menys efectiva, perquè alguns càndids podrien dir-nos que Ciutadans també està a aquest costat de la trinxera. Però em sembla més que evident que l’únic a que aspiren les tropes de Rivera és a arribar al poder. A substituir a un PP corrupte però encara hegemònic. I a fer-ho des d’uns plantejaments peculiars i populistes d’aparença seriosa i trajectòria poc clara.

Aspiració que, pel que anem veient, no sembla que tingui massa credibilitat entre els que, com les abelles quan fa bon temps, revolten les flors del poder. Deixant de banda Ciutadans que, naturalment, sembla jugar amb les dues baralles.

No deixa de ser curiós comprovar com el poder judicial i tota la seva maquinària, malgrat haver jurat independència, seriositat i coherència, s’apressa a enviar missatges -en forma de discurs, dictamen o sentència- que avancen les seves intencions i que, en el fons, intenten emular aquell “tranquil, Jordi, tranquil” del 23-F però adreçat a Rajoy i el seu govern. O constatar el treball constant i curós de la vicepresidenta Sáenz de Santamaria -actual presidenta de Catalunya, no ho oblidem- per alliberar Rajoy de responsabilitats i, sobretot, situacions que el posin en tensió com el sopar de congrés de mòbils d’aquesta setmana passada.

Una conxorxa per aixecar la moral del president espanyol que, en alguns casos, mostra el llautó. Com quan, en un intent clar de garantir la fidelitat i ferocitat de les forces de l’ordre, disfressat de rescabalament d’una ofensa, es proposa augmentar-les el sou cent vegades més que als jubilats que han treballat i pagat tota una vida i que cobren avui, gràcies a normes, reglaments i altres jocs de mans, una misèria. Gent a la que ningú regala vacances pagades com als policies que van estar en “missió especial”· a Catalunya. Als piolins.

Però tot sigui per aixecar la moral del líder suprem. I sobretot en l’àmbit de la política. On els diversos grups interns del PP que, pel que es comenta, estan a mata i degolla, semblen haver signat una treva més o menys indefinida a la vista de la baixada de moral del seu cap (o potser a la vista de les enquestes que auguren temps de vaques magres).

També resulta sorprenent el mutisme del PSOE que, amagat darrera una barrera de constitucionalisme, sembla clarament abocat a fer-li la farina plana –sobretot en el tema català- tot i els intents d’Iceta per recordar un PSC dels que només queden les lletres i alguns dirigents històrics que, des de la mandra de donar-se de baixa com a militants, es permeten mostrar la seva opinió discrepant (modestament discrepant) en certs temes i comportaments. Qui sap si també empès per les enquestes de vot o per algun ultimàtum de determinats sectors del partit.

No m’estranyaria gens que un dia d’aquests, els mitjans de comunicació que també donen ànims i suport a Rajoy, ens expliquessin que el mòbil del president espanyol està inundat de piulades i missatges que li diuen “M. se fuerte”. Que és trending topic mundial pel davant de les reaccions contra Trump o Putin. O que algun d’ells iniciï una campanya demanant suports a la població en general. A 0,35 euros el SMS.

De tota manera, si mai els entra aquesta temptació, els dono un consell. En cap cas escriguin “Mariano, se fuerte”. Deixin que el possible jutge futur que s’encarregui d’investigar qualsevol cosa relacionada amb el procés independentista de Catalunya pugui manifestar en les seves conclusions que desconeix qui pot ser aquell M. esmentat en aquells missatges que, a diferència dels que demanaven l’alliberament dels Jordis, eren a més perfectament legals, constitucionals, innocus, i fins i tot bons per fer baixar el colesterol.