El ritual anual de la preinscripció

Amb unes setmanes de retard respecte a altres anys ha començat el procés de matriculació a les escoles de Catalunya. Tres elements han coincidit en el temps amb l’obertura del procés. Per una banda la sentència del Tribunal Constitucional que valida les subvencions a les escoles que segreguen per gènere. Amb aquesta decisió, el tribunal desestima el recurs d'inconstitucionalitat que fa quatre anys va presentar el PSOE contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), coneguda com la Llei Wert, que avala les subvencions a aquest tipus de centres educatius i contravenint allò que va aprovar el Parlament de Catalunya  que va aprovar la Moció 140/XI sobre coeducació (juliol 2017), impulsada per Catalunya Sí Que Es Pot, on s’acordava no renovar ni concedir més concerts a escoles privades que segreguen per sexe .La decisió del Govern central, suposadament emparada per l’aplicació de l’article 155, de mantenir tots els concerts educatius ha estat rebutjada per la majoria de els entitats vinculades al món de l’educació. Les crítiques  han estat molts clares i demanem, simplement, que es respectin els acords presos pel Parlament que són expressió de la voluntat popular, per part del Govern espanyol.

En segon lloc s’ha pogut comprovar que en els impresos de demanda de plaça escolar no hi figura la casella en la que es sol·licita l’educació en llengua castellana. Aquella mena d’amenaça que havia fet el ministre Méndez de Vigo en funcions de Conseller d’Educació sobre els canvis en la metodologia dels sistema lingüístic a l’escola  ha acabat difuminant-se i desapareixent. Tot plegat uns focs d’artifici sense, sortosament,  traca final. El sistema d’immersió es manté malgrat els atzagaiades del Ministerio de Educación. Però no es pot abaixar la Guardia perquè seguiran  intentant desacreditar el sistema educatiu i implantar la seva visió uniforme de l’educació. I en tercer lloc altre cop enguany hi ha la supressió d’aules de P-3 en diversos municipis de Catalunya entre ells Vilanova i la Geltrú que en perd una i en recupera una altre. L'escola Ítaca perd una línia de P3, però la guanya l'escola La Ginesta. Però aquesta decisió segueix afeblint a l’escola pública. Els sectors educatius s’han pronunciat en diverses ocasions manifestant que en cas que calgui tancar aules de P-3 (cosa més que discutibles amb les ràtios actuals) que siguin a les escoles concertades i no a  les públiques. Però vaja la Conselleria actua a la seva manera sens e tenir en compte les opinions dels sectors del món educatiu.

El sindicat CCOO d’educació és molt crític amb els polítiques de la Generalitat i davant la situació de la supressió de els aules de P-3 ha manifestat: “Les brutals retallades en els pressupostos destinats a l’educació, que han comportat deixar d’invertir a Catalunya prop de 3.700 milions d’euros en els darrers 6 anys Per a les CCOO, la planificació educativa és clau per poder entomar les problemàtiques d’escolarització i requereix un canvi radical en el posicionament dels darrers governs de la Generalitat. Un canvi que passi per deixar de pensar en les places escolars com en un mercat, on es fomenti la competitivitat entre centres per triar un determinat alumnat. No es pot deixar la garantia del dret a l’educació al mercat. Els drets de ciutadania només poden ser garantits pels poders públics vetllant els interessos de l’alumnat i de la societat a la que va dirigida l’educació”.

Tot això quan, com hem dit ,aquest dies es viu novament el ritual de la preinscripció, pares i mares visitant escoles que aquest dies viuen també dies força moguts batallant per  la necessitat de no perdre alumnat i per la voluntat de mostrar fil per randa el propi projecte educatiu diferenciat d’altres escoles  i aquest sigui valorat i tingut en compte de cara a la prendre la decisió per part de les famílies. No sempre passa així i moltes vegades la decisió sobre l’escola triada es mou per paràmetres, legítims sens dubte, però que res tenen a veure amb l’oferta pedagògica. Les famílies van fent càlculs, punt per aquí, punts per allà, compten i sumen punts fent càlculs impossibles. Les xifres tornen amb la seva fredor, tantes places -segur que insuficients- tants nous mestres, tantes noves aules…aquí i arreu del país. Però més enllà de la fredor de les xifres hi ha també la voluntat de forces famílies de trobar els projectes educatius que s’avinguin a els seves creences i les seves aspiracions i naturalment al seva voluntat de que els fills tinguin la millor experiència educativa possible. 

Una nova promoció  escolar inicia ,de moment en papers, el seu recorregut en el camí educatiu, recorregut que ben segur que tots voldríem que fos el millor possible, que trobessin els centres escolars dotats al màxim, tot i les evidents millores, encara resta força per arribar a l’excel·lència que sembla el lloable objectiu per part de tothom. Que es revertissin les retallades que han abocat a situacions de precarietat en forces centres que han superat en part la situació per l’esforç de la comunitat educativa al marge de l’administració. El repte de la millora de l’educació és competència de tota la societat, dels diversos  nivells de l’administració aportant els recursos que calguin, dels pares i mares fent confiança a els escoles, dels i les professionals donant el millor de si i del propi entorn que cal que sigui favorable als interessos educatius. I tothom des de la seva vessant per més crítica que sigui cal que hi aporti els seus esforços perquè millorar l’escola i l’educació sigui una realitat tangible.

Amb el ritual de la preinscripció s’inicia un curs escolar curs en que voldríem que l’escola catalana garantís un sistema nacional educatiu de qualitat, adequat al temps, que desfaci per sempre desigualtats, que tingui la inversió necessària, que s’adeqüi a les necessitats dels i les professionals i que generi les millors expectatives per aquests nens i nenes que aquest dies veuen per primer cop el que serà la seva escola. S’ho mereixen com s’ho mereix una  societat que es vulgui transformar positivament.