La terra sagna, poemes per la llibertat

La terra sagna

a cops de tanta aixada

enverinada.

Jaume Huch

La terra sagna (L’albí) és un conjunt de 106 poemes per la llibertat. Aquesta edició que porta el subtítol L’1 d’Octubre dels poetes, i de la qual n’ha tingut cura Mar Fontana i Jaume Huch, està dedicada a Roger Español* que, havent perdut un ull l’1 d’octubre de 2017, ha esdevingut un símbol involuntari de les víctimes de la repressió, aquell dia més d’un miler, però que cada dia que passa augmenta el nombre amb ferides de tots tipus, ja que les morals també són ferides. No podem treure’ns del cap que hi ha presos i exiliats polítics pel fet de voler el que és un dret i un deure de persones i pobles: la llibertat.

Els fets d’aquest 1 d’octubre de 2017 assenyalen en el nostre calendari una ferida lluminosa, oxímoron verbal que manllevo d’una obra de Josep Maria de Sagarra. Hi fa referència el títol d’aquesta antologia que aplega 106 poemes inèdits escrits per a l’ocasió: La terra sagna. La terra, en la seva gent, la gent que vam participar en el referèndum, que vam votar i que vam defensar les urnes, hem patit una ferida, una sacsejada, una violació. I aquesta ferida ha quedat reflectida en aquests poemes que dibuixen un mapa de noms i veus diverses, ja que els poetes participants, entre els quals em compto, procedim de tot el territori català i més enllà, com més enllà de Catalunya es parla la nostra llengua.

Ferida, sí, però lluminosa, solar. Perquè la sang i el dolor que l’ha causada ha estat transformada en més força, en més resistència, en més convicció. Som llavor d’un nou temps i en tenim consciència. Aquell dia, malgrat els núvols negres, malgrat els homes de negre, malgrat els àngels de la Mort, va guanyar el SÍ. I aquest SÍ és el fet fundacional de la història que estem escrivint, tot i que hi hagi qui vulgui esborrar-ne els mots, o malèvolament tergiversar-los tot explicant un relat paral·lel que és com un negatiu, un forat negre.

Que l’espurna es faci flama/ i la cendra, acer rogent, escriu David Madueño en aquests versos que al·ludeixen a aquesta transformació de l’energia que també es troba en aquests altres del professor Jaume Medina: Com més ho priven,/ més cada cor s’inflama:/ el país sembla/ una fornal encesa/ d’anhels inextingibles. En el mateix sentit, Manuel Forcano escriu: Els somnis encesos/ no sé apagar-los mai del tot/ i és per més llenya/ que flamejo.

Som gent de taula parada, com diu Mònica Miró Vinaixa. Aquesta por d’octubre,/ és una ciutadella de mots/ en llibertat, escriu Marta Pérez i Sierra. Des de la llum cap a la llum,/ contra les ombres, escriu Carles Duarte. Llum per comptes de tenebra. Eucaristia per comptes d’odi. Mireu-nos: som els que venim, escriu Glòria Coll. Hem triat que volem ser, exclama Mercè Miró. Ni la usura, ni la mentida, ni la fúria, ni la vexació no tombaran el cel que amb la seva estrella que hem aixecat a pes de braços, a pes de cors, i amb l’estímul d’un vell somni que somriu, com proclama Quim Curbet.

*Els drets d'autor d'aquest llibre, dedicat a Roger Español, es destinaran a l'Associació Catalans pels Drets Civils.