Jo no soc docent del Palau, però m’hi sento

Jo estic ja jubilat i no sóc docent  de El Palau de Sant Andreu de la Barca, però m’hi sento, m’hi sento com m’hi he sentit anteriorment en el cas d’altres escoles  (cada cop més desgraciadament) en que l’autoritarisme centralista ha tingut la temptació de denunciar el que únicament existia en el seu món ofuscat, unidireccional i egocèntric.

M’hi sento per solidaritat, però m’hi sento especialment perquè jo també crec, he practicat i practico que cal parlar amb els nen i nenes, amb els nois i noies aquells aspectes, temes, situacions que els envolten i afecten. Mai he cregut que la meva tasca a l’escola o a l’institut fos únicament ajudar a adquirir continguts, i que la realitat exterior havia de quedar fora de l’escola.

Què esperaven els del 155 d’una escola que sabia que els seus alumnes havien viscut en carn dels seus pares, germans, avis... els cops de l’1 d’octubre? Com creien que es sentirien veient els desperfectes que les forces de l’ordre havien causat a la seva escola? Els havien de dir que obrissin el llibre per la pàgina X i que fessin els exercicis 2 i 3 que parlaven de del sexe dels àngels?

El procés educatiu va molt més enllà dels continguts, no és únicament l’alumne el que s’ha de formar, és la seva persona, una persona social que ha de viure dins d’un entorn social. Els aprenentatges, tots, es construeixen a partir de les experiències assimilades. I per fer-ho cal que estiguem al seu costat quan expressen les seves vivències, opinions, sensacions sobre el què han viscut, ja sigui indirectament (mitjans de comunicació) o directament. Per què s’exigeix que el centre educatiu deixi de ser educatiu quan els nois i noies volen parlar d’una realitat dura que van haver de viure? Segur que l’escola o l’institut s’ha de rentar les mans i mirar cap un altre lloc si no vol que se l’acusi del delicte d’adoctrinament?

El problema de fons no és que parlessin del què havia succeït el dia anterior a la seva població, el problema és que parlessin, que reflexionessin, que cada alumne, a partir del què havien viscut i de les vivències i opinions dels companys, arribessin a generar una opinió, un criteri, una crítica. Això no té res a veure amb adoctrinament: és el noi o noia qui elabora i integra la seva opinió.

Però el què han rebut els professors de l’Institut El Palau no és una crítica, un expedient, és una denúncia de la Fiscalia de Delitos de Odio contra nou d’ells. Un procés judicial que sí que té a veure amb l’odi. Amb l’odi de l’1 d’octubre, amb l’odi de les pintades, amb l’odi de vetar la difusió d’un document d’inspecció que dóna la raó als professor i deixa constància de la seva bona praxis, amb l’odi de prejutjar sense haver escoltat els professors, amb l’odi de publicar i difondre les dades personals dels professors, amb l’odi de no voler parlar del què havia passat a l’institut i anar directament als mitjans i a la denúncia, amb l’odi de tergiversar la llei per convertir en delicte el que és una actuació pedagògica inherent a la funció docent. És delicte parlar de la violència i no ho és exercir-la de la manera que es va poder veure i viure l’u d’octubre?

Com a actuació pedagògica és susceptible de ser valorada, com a delicte no té sentit. Davant de totes aquestes accions hi ha la indefensió dels professors, recolzats pel carrer però en situació d’inferioritat davant d’una força molt superior, amb recursos molt més grans i amb la complicitat explícita de representants del gobierno. Un conjunt de forces actuant coordinadament talment una “manada”.

Quan el Ministerio va obrir un web per a fer-hi arribar denúncies de situacions d’adoctrinament a l’escola, jo vaig enviar-hi la meva (meva i de tota una generació que va haver de suportar la Formación del Estíritu Nacional i, en el meu cas, fer un curs d’un mes amb la Falange Española per poder validar el títol de mestre. La resposta: agradecemos su narración. No era un text literari, era una denúncia!

Més enllà del problema concret de l’Institut El Palau, hi ha una qüestió de fons: som conscients del model de mitjans d’informació que volen tenir a la seva disposició? Del model d’escola que volen imposar? Hem sabut veure el projecte social cap el que ens volen portar aquest grup que impulsa el fustigament públic i injust (no hi ha res provat) vers uns professors? 

Per al grup del 155, TV3 i l’escola són l’origen de tots els mals, i ja sigui per la imposició d’una llei manipulada, per l’asfíxia econòmica, o per la por que pretenen infondre, volen reduir-les al silenci.

Catalunya ja va tenir la seva escola lligada amb la avantguarda educativa europea, i el franquisme la va esclafar, depurant i destituint escoles i mestres, com va esclafar altres moltes coses. Ara volen tornar a fer el mateix, necessiten una escola submisa, unes institucions submises per disposar d’una societat submisa. Tot un model de democràcia avançada...