La travessa pel desert dura sols una temporada

Estiu de 2017. Xavier Laffite guanya les eleccions a la presidència del CF Vilanova a Josep Maria Cremades que després s’uniria a la candidatura guanyadora, si bé per motius de feina deixaria el càrrec.

Laffite és poc conegut, perquè no és de Vilanova, però viu a Vilanova, està vinculat al club i estima la ciutat. El seu triomf és just. Em vaig pronunciar tothom ho sap, per ell en el seu dia, quan m’ho va demanar i així ho vaig considerar.

Sobre la taula gran reptes. El primer recompondre la imatge d’un club molt malmès en vàries vessants, tasca gens fàcil, i en segon, formar un equip mínimament competitiu quan alguns jugadors vilanovins importants del club, havien marxat i quasi cap jugador de Vilanova o rodalies, volia jugar al Vilanova de Segona Catalana.

"Agus" Isabel, entrenador amb triomfs a la base del club, n’és l’escollit per aquesta tasca feixuga però alhora encisadora. No està el primer en la travessa, pel nou president, que prefereix un altre també de la comarca, però si el d’alguns directius de llavors i altres no directius que fan i fem pressió perquè pensem és l’home indicat per aquest projecte i en aquell moment, i el president que és home acreditadament raonable, ho acaba veient i acceptant. Molts, una majoria, van pronosticar, que aquesta travessa pel desert o caiguda al pou, seria molt llarga, o fins i tot , portava a la desaparició del club. Ha durat sols una temporada. Feina ben feta.

"Agus", es lleial, home de club, i malalt de futbol, i mereixia aquesta gran oportunitat. Agradin o no els seus canvis i sistemes, discutits en alguns partits d’aquesta temporada, sap molt de futbol, i està entregat a la causa. Millor que ell, per l’ocasió, cap altre entrenador. La lògica s’imposa.

La tasca del nou tècnic és ingent, tant com la del president i dediquen tot i més pel club. Des d’un inici, ja es veu que aquest CF Vilanova juga com els àngels, és infinitament superior als seus rivals, ha fet pinya amb un conjunt de jugadors amb lletres majúscules, i a més aconsegueix reforçar l’equip al llarg de la temporada, amb homes molt importants. Si alhora i no cal amargar-ho, el Rubí, l’equip a priori més potent amb jugadors i diners, fa figa i la resta de rivals tenen un nivell de joc que està lluny del dels vilanovins, tot ajuda. Per cert si el Rubí no ascendeix, l’eliminació del PSG de la Champions serà menys important que aquest desgavell rubinenc. Però són bona gent, tenen un gran bar amb graella, i l’any vinent volem anar allà a esmorzar i està clar, a guanyar-los que enguany no hem pogut.

Però la temporada és llarga, i podem passar moltes coses, però el Vilanova, cada dia ha estat millor i evidencia que si no es produeix un daltabaix ha de guanyar aquesta lliga "amb la gorra". I tret de petits lògics ensurts així ha estat. El CF Vilanova, jugadors, cos tècnic, directiva, han fet una tasca superba, excelsa, immaculada i aquest ascens al marge d’històric, és absolutament merescut. Felicitats a tots per situar de nou el club al mapa esportiu!.

Ara cal celebrar-ho i anar per nous reptes. El primer, acabar la competició amb dignitat, però donant minuts als jugadors amb menys participació, gaudint dels pròxims partits, un dels quals ens enfronta a un rival que encara pot fer promoció (Begues), i un altre, s’hi juga el descens, el Suburense (temporada vinent Sitges), un club, el Sitges, simpàtic i amic, i on seria molt important pel futbol comarcal la pròxima temporada, tenir dos equips de nou a la Segona Catalana, el Suburense (Sitges) i el Cubelles o la Ribetana. La Ribetana o el Cubelles. Que ningú s’enfadi per l’ordre. Son tots dos garrafencs i per tant de casa.

Pel que fa al Vilanova, és hora de treballar de cara a la temporada que ve, sense presses però sense pauses. I fer-ho sense fer cap bogeria en l'àmbit econòmic, però fitxant amb cura els 6-7 jugadors que caldrà incorporar per apuntalar l’equip, en una temporada on el model a emmirallar-se és el del Sant Cristóbal de Primera Catalana, malgrat que al Vallès hi ha més a remenar i triar que al Garraf i on sobretot, no hi ha Túnels del Garraf. Una temporada on l’objectiu esportiu com enguany, serà assegurar la categoria a tres jornades del final. Serà suficient evidentment sense renunciar a res amb la columna vertebral d’enguany, on aquests jugadors són capaços del millor.

La recuperació pel club del seu Futbol-Base també és molt important, no ja sols pel que significa de realitat i prestigi, sinó perquè permetrà treure aquells 30-40.000 euros en què el club haurà d’augmentar el pressupost la temporada vinent. I vull que això s’entengui bé i no es manipuli o mal interpreti. Aquests diners són el benefici de la base que el club traurà un cop pagat tot i tots. Insisteixo, tots i tot. Crec ho expresso prou clar perquè soc conscient que aquesta expressió pot ser molt comentada o criticada.

És injust, molt, destacar a jugadors, quan la tasca ha estat tan gran, laboriosa i meritòria, perquè tots, absolutament tots ho han fet de manera extraordinària. Però vull aprofitar de nou, com a inici de temporada, per agrair la seva permanència al club de jugadors com, Codina, Marcel, Valldosera i Iker Pujol, que van optar per no abandonar el vaixell quan era fàcil fer-ho. També a Victor Morillas i David Gómez per tornar, i a Aleix Vall perquè malgrat no ser de Vilanova, ha demostrat també el seu compromís, quan ja havia penjat pràcticament les botes.

Però no vull deixar d’alimentar el debat, i fer brasa, que l’estiu si no es farà molt llarg i amb poques notícies sense competició. Ja hi ha un debat fa mesos al carrer. No em pronunciarà ara per ara, però aquí ho deixo: Han de tornar, Contreras, Henarejos i Adri Alonso?

A mi el que m’agradaria és que tornessin "Nito" i/o Javi Martínez, Aleix Semur, Oscar Hernando, Sergi Pérez i Josep Maria Marcé (aquest dos malauradament lesionats fins a finals d’any).

Felicitats de nou, equip, cos tècnic, directiva, socis i aficionats. El futur és nostre.