Neutralitat?

Les ciutats són avui un espai d’interconecció i de creuament d’activitats a nivell intern i també extern. Des d’aspectes socials, econòmics, associatius, físics, lúdics, es barregen a l’espai públic i a l’espai privat. Això requereix, plantejament, planificació, convivència, respecte, tolerància....

Es dona la interdependència entre l’opció d’identificació personal creant-se vincles de pertinença entre l’individu i la seva ciutat i també diverses opcions col·lectives amb interessos ben diversos, tots legítims però que poden ser contradictoris en alguns moments.

El concepte de ciutat “inclusiva” s’entén com aquella ciutat on conviuen totes les activitats humanes i com es resolen i s’analitzen els dificultats pròpies de la vida en comú.

La ciutat “inclusiva” és el concepte contrari en la diversificació de la ciutat segons els seus usos. Les relacions entre la ciutadania i l’espai cal que es puguin realitzar en qualsevol indret de les ciutats perquè especialització comporta segmentació i a llarga desconnexió.

Tot aquest preàmbul per posar de manifest que en una ciutat hi caben les expressions fetes des de la llibertat, les expressions que reclamen reivindicacions de tot tipus, les expressions que reclamen eixamplar els marcs legals i clar, les expressions en demanda de llibertat de les persones empresonades a rel dels procés polítics a Catalunya, és a dir del presos polítics catalans. I es fa exercint la llibertat d’expressió, es fa sense esser elements de  pertorbació i sense exercir la coacció sobre la resta de ciutadans. Altre cosa si agrada o no si s’està d’acord amb la campanya. I tant legítim seria fer la contrària.

Creiem que des del civisme és possible un ús de l’espai públic per defensar causes politiques, causes socials o simplement demanar la llibertat sense que això signifiqui l’ús privatiu d’aquets espai.

Però sembla que des de la Delegación del Gobierno no ho han vist d’aquesta manera i el delegat el sr. Enric Millo, ha enviat una carta als alcaldes del país amb la demanda d’impedir que es posin llaços grocs perquè porten a la “ruptura de la convivència”. I fa aquest advertiment emparant-se en l’article de la Constitució que apel·la a la neutralitat de les actuacions de les administracions públiques.

Neutralitat que no han de tenir els ciutadans i ciutadanes.

Els carrers són neutrals? No. N’hi  ho han  sigut mai.  Els carrers s’omplen de propaganda política a les eleccions i fora de les campanya amb consignes, amb anuncis d’actes que venen a ser l’expressió de determinades col·lectivitats que conviuen en el marc ciutadà.

Però ara resulta que vol fer èmfasi en la neutralitat  quan es tracta de símbols polítics amb els quals ell no combrega i encara ho concreta més quan es referix específicament als llaços grocs així ho expressa als alcaldes i alcaldesses :

“La garantia d’aquest principi resulta particularment important en tot allò que respecta a la presència de banderes, pancartes i símbols de caràcter partidista de diferents ideologies en espais públics de titularitat municipal”. “En els darrers mesos, els carrers i places dels nostres municipis, i fins i tot les façanes d’alguns edificis públics, estan essent ocupades per aquesta simbologia partidista”, “Els Ajuntaments han de mantenir aquesta neutralitat en la gestió dels espais públics dels que són competents i responsables”. “Aquests espais són de tots els ciutadans i no només d’aquells que expressen una determinada opció política, sigui quina sigui”.

Es podria acceptar i encara seria molt discutible que en edificis de caràcter públic es regulés els usos de determinats símbols, però en mig de l’espai públic que és de tots i que ningú monopolitza de moment –en tots cas hi ha part mobilitzada i un altre que sembla que s’ho mira amb suspicàcia i sense aixecar cap altre reivindicació- es fa difícil entendre com els ajuntaments poden prohibir els que són d’un color o un altre d’una significació o una altra i que estigui ens el marc adequat de la demanda o de la protesta. No és fàcil el moment. La situació és enrevessada, ho descrivia Antoni Puigverd en una article a la Vanguardia (Què més ha  passar. Antoni Puigverd. 23.05)  i afirmava entre altres coses: El que per uns és falta de respecte (eliminar els llaços és percebut com un afront als presos), per als seus adversaris és, precisament, una afirmació de respecte (alliberar l'espai públic dels símbols de part). No hi ha conciliació possible.

Potser no hi ha conciliació possible en les idees però si que hi ha d’haver acord per respectar l’ús de l’espai públic. Sortosament el carrers, els espai són de tothom i no només d’una part i ningú en pot tenir el monopoli del seu ús, per tant des del respecte, amb tolerància i el civisme totes les propostes han de poder expressar-se en els paràmetres de la dignitat i el civisme adequats. Ens agradarà més o menys, coincidirem amb els llaços o les creus grogues o no ho coincidirem però per damunt de tot el que cal és evitar l’escalada de tensió creixent. Ens pot agradar o no l’estol de groc que hi ha als carrers i places però ben segur que encara ens agrada menys el que venen a denunciar aquests llaços i creus grogues.

L’ús de l’espai públic no és neutral perquè no hi ha neutralitat latent, els diversos pensaments actuen damunt de l’espai però sempre ha de prevaldre el pacte en com s’actua en l’espai que és de tothom. No cal regular-ho tot com vol el sr Millo –més que regular-ho voldria eliminar la dissidència- però també cal dir que no és ni hauria de ser sempre nostre interpretat com un nostre excloent i monopolitzador. Hi ha usos i costums i expressions habituals, hi ha moments singulars d’expressió com ara i sempre han de ser possibles tinguin fons polític o fons social, o espectacular. L’espai de la ciutat inclusiva ho ha de permetre sense agressions, sense coercions i amb la flexibilitat necessària com  històricament en democràcia s’ha fet.