És el principi del caos?

No fa ni deu dies que tot semblava embastat perquè el govern Rajoy afrontés la segona part de la legislatura.

Com si fos un castell d’aquells que veus pujar amb seguretat i tot d’una rebrincada i s’ensorra, el panorama polític espanyol ha sofert una profunda sacsejada. Total.

Alguns fins i tot parlen de la teoria del caos per analitzar-la. Rajoy supera els pressupostos amb el PNB per disgust de molts catalanistes que sempre s’han emmirallat en el País Basc  Rivera sembla pujar com l’escuma a les enquestes almenys. L’oposició d’esquerres seguia desarborada. Sánchez i el PSOE movent-se per un marasme d’indefinicions, mitges paraules i vacil·lacions, anades i vingudes. Catalunya maldant per tornar a  una anormalitat més suportable 

I quan tot això s’anava coent com una bona escudella, fent xup-xup. Apareix la justícia –aquesta és independent?- amb la seva sentència Gurtel, i tot sembla que comença a trontollar, primer una lleuger tremolí per acabar caient tot plegat amb un estrèpit monumental.

Rajoy ja no és president

El PNB ha votat a favor de la moció de censura i potser això els costarà els beneficis dels pressupostos. Rivera sembla que ha perdut pistonada i comença a ser malvist per alguns sectors econòmics. L’esquerra aquest cop ha estat capaç d’aliar-se contra Rajoy, encara que sembli aparentment a favor de Sánchez. I Sánchez i el PSOE estan de nou ubicats a la Moncloa, el perill de guanyar la moció de censura s’ha complert i ara toca ballar al so que toquen....

Segur que ni els més ben informats opinadors podien preveure aquesta nova situació..

Segur que ni els politòlegs més conspicus han pogut advertir com ha anat això.

Segur que ni els més fins analistes i marianòlegs podia preveure l’ensulsiada del partit del govern, la retirada de Rajoy que plega de la presidència del PP i que Sánchez ja hagi anomenat un govern....

Ah! però alguns dels membres del govern ja han rebut crítiques i qui ha estat l’ase dels cops és Josep Borrell. Però vet aquí que el President Sánchez en la seva configuració del govern ha tingut la idea de proposar a Josep Borrell com a ministre d’exteriors. Josep Borrell un més que vetarà socialista que ja va estar com a ministre amb González, President del Parlament Europeu amb una bona agenda europea, i  també cal dir-ho un dels més conspicu representant del jacobinisme socialista i flagell d’independentistes. Borrell també cal dir que no ha fet mai la seva “carrera” política a Catalunya i s’ha mogut sempre en els àmbits i esferes de poder del socialisme madrileny.

La seva presència al govern és naturalment també una picada d’ull al mateix partit i als sectors més veterans del socialisme 

El problema no és tant la seva idea sobre el país, de la que es pot discrepar i en discrepem profundament, sinó alguna de les expressions que en plena campanya va expressar. Va matisar al mateix candidat socialista Iceta que parlava de recosir les ferides que deia havia deixat el procés i Borrell va etzibar: “Abans de cosir-les les ferides s'han de desinfectar, perquè, si no, es podreixen. Catalunya és "un país malalt" i que està "en un forat".

Realment el comentari és de força mal gust, inapropiat, fora de lloc i fins i tot pot i va ofendre i ofèn a molta gent. I ja l’han desqualificat, l’han menystingut i fins i tot s’ha vist com a manca de voluntat de diàleg de Sánchez

S’hi ha sumat Puigdemont amb un tuït: Els apologetes en diuen, cofois i pomposos, "un temps nou". Rescatar perfils d'un altre temps que s'han significat en l'escalada de l'odi, és el gest que tenien pensat per enviar-nos un missatge de fraternal desescalada?.

Ha pensat el President Puigdemont que això mateix ho pot pensar molta gent després de sentir i llegir els tuïts del President Torra.

S’ha preguntat si molta gent es pot haver sentit ofesa amb el que ha dit Torra, malgrat els seves tèbies disculpes.

S’ha preguntat Puigdemont si algunes de les frases i opinions de Torra podien ser generadores d’odi?.

En fi si el que es recomanava era Les veus més assenyades davant els atacs a Torra reclamaven que no es jutges a una persona per unes opinions d’un moment concret sinó per la seva tasca de govern.

Doncs apa ara això mateix cal aplicar-lo a Borrell –i a mi no em plau gens la seva presència al govern- però cal donar-li les mateixes oportunitats que donarem a Torra, almenys els cent dies de rigor. 

I encara s’ha anat més lluny amb el nomenament com a Ministre de Cultura i Esport del periodista Màxim Huerta –Potser el toc de frivolitat de Sánchez i al meu entendre és una mostra més de com la cultura està poc valorada- -autor també de tuïts parlant dels “putos independentistes”.. JxC ha demanat que no prengui possessió perquè ha insultats a molts catalans. Tenen raó. Però ens imaginem que haguéssim dit si algun partit hagués demanat que Torra no prengués possessió del seu càrrec també pels comentaris i tuïts emesos...

Seria el no acabar mai. Cal posar una certa distància en el tema. Tothom fa crides al diàleg, i el diàleg requereix posar-s’hi, asseure’s en una taula i començar. Els desitjos no són mai realitats sinó es porten a  la pràctica.

Les expectatives més enllà del soroll mediàtic i el rescalfament de les xarxes dites socials hi són, voldríem creure que el nomenament de Meritxell Batet Ministra d’Administracions Territorials, obrirà un nou escenari de relació. Capacitada ho està, i molt, només cal que li deixin camp per córrer. El principi del caos pot portar explosions, soroll eixordador, espetec potents i voladures incontrolades però un cop tot s’assenti pot ser (esperem-ho) el començament d’una nova època.

Esperem-ho.