Fem festa, fem ciutat

Som al mig estiu i toca celebrar la nostra la festa major de la Mare de Déu de les Neus. Ja fa dies, que si seguim el programa oficial d’actes, ha començat. Ja fa dies que podem gaudir d’espectacles, accions lúdiques o activitats diverses. El conjunt del programa d‘actes s’ha allargat, potser hi ha alguna necessitat de donar carta de més possibilitat de celebració d’algun festival que estan en perill per les lligues antisoroll que han crescut com a bolets.

És temps de festa, de fer festa, temps de retrobament amb molta gent, dels vilanovins que tornen a ciutat per la Festa Major, de forasters que venen a la ciutat perquè els agrada el sentit festiu de Vilanova i convivim al carrer, amb la gresca, la música, el soroll, els petards, el desig que des del seny ens porta a la rauxa, des de l’embriagadora olor de pólvora a la fragància refrescant i festiva  de l’alfàbrega. I també pot ser el temps de recolliment més personal, més interior en la celebració de la Patrona i protectora de la ciutat la Mare de Déu de les Neus.

Aquesta és la grandesa de la festa, la possibilitat de viure-la de moltes maneres i de tenir sentiments diversos davant la mateixa celebració, però sentint-se integrat en la mateixa comunitat que multiplica les possibilitats d’entendre l’acció festiva. 

La festa ha estat, és i serà una mostra de la identitat de les ciutats i pobles, el mateix objectiu de gaudi, de relació, de socialització, de cohesió però amb esquemes i esquelets diferents si cal perquè tothom es senti integrat en la col·lectivitat. Sentir-se en la comunitat quan es participa activament de les mostres que exterioritzen sentiments i sensacions col·lectives de trencar el que és habitual. Subvertir la quotidianitat i expandir la nostra voluntat de gaudi i de mostrar que la vida és plena i segueix, trencant per un  moments el temps del negoci de la feina i repensar com podem relacionar-nos amb el ritual i la litúrgia del desordre ben articulat, de trencar les rutines anorreadores.

A la festa es barregen la tradició i la modernitat, el ritme frenètic i el ritme pausat. Les generacions de vilanovins i vilanovines s’interseccionen en aquesta il·lusió col·lectiva cadascuna buscant el seu espai en la festa. La gernació de barreja d’edats, colors, idees, creences ocupen pacíficament i festiva els carrers i les places amb manifestació cívica. Podem contemplar com els actius festers ens ofereixen la mostra d’una llarga tradició mantinguda amb esforç i estimació d’una litúrgia sabia i experimentada, els balls, els entremesos que han aplegat i han donat acolliment a tants i tantes vilanovins i vilanovines, és la successió natural de la comunitat que fa de la festa i del carrer un lloc de relació, de sensibilitat, d’acolliment, de cohesió, de retrobament amb un ritual i una litúrgia que ens connecta amb l’imaginari que han viscut moltes generacions anteriors a la nostra. I, segurament, ho han fet amb la mateixa vocació de solemnitzar la festa i la de sentir-se integrants d’una comunitat. A la festa l’ahir, l’avui i el demà tenen recorregut amb unes formes que evolucionen però que mantenen els valors fundacionals d’aquesta festa

La ciutat, els vilanovins i vilanovines és capbussen per uns dies intensament i amb alegria desbordada dins la festa, s’oblida (o s’aparca) ni que sigui per unes hores els neguits, els maldecaps, la feina (que arribi tothom, prec a la marededéu), el fer quotidià, tot plegat s’atura i per uns moments, fruit de la intervenció de la mare de Déu de les Neus, s’esvaeixen potser es derroten   tots els dimonis que ens assetgen diàriament.

Variem els nostres ritmes vitals posem cap per avall els nostres rellotges vitals per poder seguir amb intensitat l’amplitud i interessant programa d’actes que uns altres vilanovins i vilanovines, imbuïts en el seu paper de Pabordes ens han ofert després del treball, de la feina de programar una nostra Festa Major on tots trobem els nostre paper i on tothom en algun moment s’hi senti cridat a participar-hi activament.

La nostra Festa Major ha anat evolucionant al llarg de la història, la seva evolució s’ha gestat per la voluntat dels qui fan la festa. Ha incorporat noves accions que ben segur que amb el temps esdevindran actes que anomenarem tradicionals encara que tinguin una vida encara jove. És la ciutadania qui accepta o no els canvis de la festa amb la seva participació. Els canvis s’aniran succeint amb al mateixa evolució de la ciutat però sempre en la festa perdurarà aquell clam contra la intolerància i l’incivisme i sempre a favor la diferència, del respecte i de l’acceptació activa de la diversitat dels altres. La festa contra aquella globalització que vol fer perdre arrels que generen referents per la gent.  Així ho explica el Bienve Moya, que de Festa en sap un niu: Així, l’exitós model festiu penedesenc, vinculant els elements característics de la vella festa patronal ─originaris del pretèrit Corpus Christi─, amb la moderna tendència, arreu d’Europa, a la celebració de “festivals” de temporada estival, associa l’espectacle provinent del camp de la cultura popular tradicional, amb les noves maneres contemporànies de celebració festiva. Es crea doncs un model on tradició i modernitat no entren en contradicció, ans, un es recolza en l’altre, no havent altra manera de distingir-los sinó per la particular afecció de cadascú a decantar-se per la mena de participació que li és més gratificant. (1)

En la festa de la nostra ciutat creiem que hem sabut combinar allò que ens ve de lluny, allò que eren ritus dels nostres ancestres evolucionats, allò que venia  de temps immemorials i aspectes de la més rabiosa actualitat. Hem tingut capacitat de donar continguts identitaris (res a veure ni amb exclusions ni amb adoctrinament) a aspectes que avui ja considerem tradicionals però que ens venen de ben a prop, o si voleu, de no massa lluny però que han arrelat entre la ciutadania i avui són gairebé intocables.

La festa també té el seu moment de nostàlgia d’haver-la viscut des de fa molts anys, la festa és uns llarga pel·lícula de totes les que hem viscut anteriorment. Veiem com els més grans tenen la capacitat comparativa entre les festes de la seva joventut i les d’ara i els més joves apurant fins el final les oportunitats iniciàtiques que a vegades són consubstancials a la mateixa festa i els més petits intentant retenir tants i tantes imatges que després servirà per fer l’índex de la lectura dels records festius.

La festa,la nostra Festa Major, vulguem o no vulguem, és una transgressió del temps i l’espai de la ciutat, de ritmes més actius a voltes frenètics, d’espais més concorreguts i plens de gent, d’horaris poc convencionals transgressió que hauria de suposar que la ciutadania es fa seu aquest espai i l’usa com un element per fruir el temps però, sobretot, de relació entre el veïnatge, el bon veïnatge fent present el civisme i la capacitat de convivència entre tots plegats.

La nostra Festa Major hauria d’esdevenir el moment en que tots i totes ens sentíssim partícips de la convivència civilitzada i cohesionadora a la ciutat, i des de la diversitat ens hauríem de sentir membres de la mateixa comunitat, que ens reconeguéssim en la nostra ciutat i així treballar per un projecte comú i participat, la festa ens hauria de fer-nos sentir hereus d’una gran tradició com a ciutat i amb un esdevenidor prou apassionant com perquè tots i totes hi posem la nostra aportació al projecte comú.

La Festa Major, ens porta ben segur records a uns i descobriments als altres. Gaudim de la festa en la seva plenitud amb pau i alegria i, per damunt de tot amb el civisme i el respecte que tots ens mereixem. Fer festa és també fer ciutat

1.- El Model Penedès de festa popular. Bienve Moya. Jornades Cultura i Penedès. Editat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.