Amb les coses de menjar no s’hi juga

M’he passat mitja vida menjant a l’escola. N’he sortit viu i la majoria de les vegades he menjat bé, fins i tot en alguns moments amb un punt d’excel·lència.

Els menjadors escolars, nascuts en moltes ocasions, de la necessitat d’alguns pares que no tenien la possibilitat, per raons de feina, de recollir els nens i nenes i no volien carregar els avis amb la feina del migdia van començar a promoure la creació de menjadors escolars (bé és cert que en altres moments de la història hi havia una vessant assistencial). L’escola va entomar el repte d’estructurar i organitzar menjadors i, a partir d’aquí, elevar el pàrquing de criatures que podia significar les hores de sortida i entrada al migdia a un projecte pensat, reflexionat, amb vessant educativa i amb voluntat de seguir esperant els valors positius de l’educació de manera global.

Van sorgir activitats al voltant del menjador i s’han fet projectes educatius notables i es fan les continuades avaluacions respecte a hàbits, comportaments i creixement dels nois i noies.

I el menjar? Bé, això ja són figues d’una altre paner. Hi ha escoles que se’l fan amb cuina pròpia, altres ho fan a través de càterings i encara altres, mínimes, l’alumnat es porta la seva pròpia carmanyola. La meva experiència modesta i segurament poc fiable i gens representativa és que es menja millor en aquelles escoles que es fan el menjar. No desmereix el càtering en absolut però la realitat és la que és. 

I la gestió? La majoria de les AMPA (ara AFA, i demà.....?) han fet la gestió del menjador amb esforços, a vegades amb penúries fruit dels impagats, amb beques masses vegades curtes i insuficients, però sortint-se’n raonablement bé la majoria, altres però han hagut de demanar ajut per poder sobreviure. 

En el seu moment la Generalitat va traspassar la gestió dels menjadors als Consells Comarcals que no han tingut una sola línia d’actuació i han variat segons el territori, segons els criteris jurídics, la comoditat administraria i també amb criteris de solvència econòmica, i en moltes ocasions complementant el que donava la Generalitat que masses vegades queda curt...

Ara però, des de fa un temps les associacions de mares i pares tenen un cert neguit sobre la seva possible continuïtat en la gestió dels menjadors. Tant és així que han convocat diverses manifestacions i jornades d’informació sobre la situació. A Vilanova concretament es van concentrar el dilluns dia 5 de novembre, sota al pluja,  per portar la seva reivindicació al Ple de l’Ajuntament. El Ple va aprovar per unanimitat una moció que “demana obrir un període de diàleg per aconseguir obrir un nou debat sobre el marc que ha de regular el servei de menjador i l'espai de migdia a les escoles catalanes” Alhora que carrega contra la voluntat de la Generalitat d’aprovar un decret que posa en perill la continuïtat de les Associacions de poder gestionar el servei.

Per altra banda des de la coordinadora SOS Menjadors Escolars es vol l'equiparació del temps del migdia a temps educatiu i aconseguir que les famílies puguin continuar gestionant el servei de menjador com fins ara. Més enllà de l'oposició al nou decret de menjadors que ha fet públic el Departament d'Ensenyament per no garantir la gestió d'aquest servei a les AMPA, el col·lectiu vol tenir més incidència en el que consideren un temps fonamental per a l'educació dels nens i nenes de Catalunya amb una alta ''potencialitat pedagògica''.

El nou decret de menjadors que està preparant el Govern estableix que el departament d’Ensenyament és el titular de la competència del servei de menjador a les escoles i instituts públics. El departament vol que s’aprovi en relativament poc temps, es parla d’un parell de mesos el decret perquè entri en vigor el curs que vinent i que estigui d’acord amb la legislació vigent, tant la llei de contractes públics, com les directives europees sobre contractació pública.

Aquesta és la clau de volta perquè pel que sembla això portaria que les Associacions de mares i pares no podrien seguir amb la seva gestió tot i que la Conselleria sí que garanteix a les associacions de mares i pares “la participació, el seguiment, el control de qualitat i l’avaluació” del servei de menjador, ja que podran participar de la comissió de menjadors, escollida pel consell escolar.

Però ja sabem que participar o gestionar ni son sinònims ni tenen el mateix capacitat decisòria i de resolució. Per tant el nivell d’influència podria arribar a ser purament testimonial si el decret prosperés.

Tambe hi ha hagut un certa pressió des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE),  format per entitats educatives i sindicats que van denunciar que la proposta de decret de menjadors suposa una “privatització” dels menjadors per deixar fora de la seva gestió les famílies”.

El Conseller Bargalló ho ha negat amb rotunditat afirmant que el “departament. no té cap voluntat de privatitzar res, i menys els menjadors escolars”. Bargalló va defensar l’autonomia de cada centre i va explicar que el decret només pretén que “si un centre o un ajuntament vol, pugui gestionar el menjador i, si ningú ho vol, ho farà el consell comarcal”. I encara ha reblat amb rotunditat “De voluntat de canvi, ni una; de voluntat de privatitzar ni una”

Segurament la necessitat d’adequar jurídicament la gestió és necessària, però també és cert que caldria trobar la manera que les Associacions de Mares i Pares podessin seguir exercint la gestió, buscant les formules de garantia jurídica i la seva viabilitat.

Els projectes educatius de les escoles són globals i ja tenen també el menjador, el temps de lleure i descans i les activitats extraescolar ben apamades en el context del la globalitat de l’escola.

El Conseller és una persona sensible a les escoles, no ho dubtem, ja ho va demostrar en la seva anterior etapa com Conseller però hauria de donar garanties que els canvis, segurament necessaris en la gestió, no perjudiqui a aquelles Associacions que hi han treballat a fons, han evolucionat amb experiència i avui complementen a l’escola ajudant-la amb la gestió d’un espai i un temps complex com és el menjador escolar que és també un temps i un espai educatiu.

Quan tot va bé és millor no tocar res, i encara més no crear incerteses i conflictes. El menjadors en la seva majoria funcionen bé, raonablement bé, que cal millorar-los és possible i això s’hauria de fer tenint en compte a les Associacions de mares i pares no només perquè puguin seguir gestionant-los amb eficàcia, amb projecte educatiu, amb penúries econòmiques moltes vegades però se’n han sortit prou bé, sinó també per poder fer les reformes necessàries per passar del bo, al millor i si pot ser a l’excel·lència.

La voluntat del Conseller d’obrir el diàleg cal agafar-la i aprofitar-la. I com diu la saviesa popular amb les coses de menjar no s’hi juga.

Doncs això!.