Anticipats

Tot va de pressa. El temps passa molt ràpid, quantes vegades ho hem dit, constatat i patit o gaudit.

I cada cop que fas anys sembla que els temps s’escurci.

I també potser perquè ens habituem a començar els “temps” també més aviat del que tocaria.

I ho diem ara, aquest dies en que estem immersos ja en una campanya nadalenca des de fa dies. Tots just a mig novembre ja la televisió ja ens posava en una mena de núvol nadalenc, i ara ja la maquinària propagandística funciona a tota màquina.

Aquestes festes d’universal reconeixement tenen una avant-festa llarga i carregada de simbolismes, recursos publicitaris i disposicions comercials perquè en allargar-se el consum pugui anar de manera esglaonada i cada cop, si pot ser, engruixida.

Enguany fins i tot hi hem contribuït de manera pràctica. El primer de desembre ja obríem els pessebres a la ciutat, la mostra pessebrista, el pessebre de la plaça de la Vila, i també  tot l’enllumenat nadalenc ja esclareix una mica els nits de la ciutat.

Potser el fet d’acollir l’Expo/Biennal Pessebres 18 que està ubicada a l’església dels Josepets marcava unes dates concretes, però potser en fem una gra massa començant tant aviat. Em sembla que la pauta era de Santa Llúcia (o potser la Immaculada) fins a la Candelera.

Tenim ben segur un amin expansiu en la celebració festiva i més si és el Nadal en la que a més del gaudi de la festa hi volem veure i posar aspectes d’una espiritualitat indubtable i d’una voluntat (no sempre ni sincera ni creïble) de fer uns desitjos de pau i convivència que van aparellats amb l’esperit del misteri nadalenc.

Així doncs ja fa dies que en l’aire, en l’espai es respira un cert “ambient” de Nadal, si més no encara en el més espiritual sí en el seu aspecte més consumista, comercial, propagandístic i material. Mirada enrere i ostres!, Era a  mitjans de novembre que ja començàrem a veure els primer símptomes de que la campanya per ajudar-nos a consumir (imprescindible, diuen, per sortir de l’atzucac econòmic) ja estava  en marxa.

Tot va de pressa, tot és més ràpid

I clar, com cada any, ens trobem amb les grans contradiccions que en aquestes festes esdevenen ja tòpiques, recurrents però per això no deixa de tenir un cert fons de veritat.. Celebrem la humilitat d’un naixement i segons es descriu amb detall en alguns dels textos del moment -i el posterior miracle- amb la fastuositat universal, llums i coloraines que criden a la felicitat, al consum i a la solidaritat efímera.

Potser des de la fastuositat arriba millor el missatge? Potser una sense l’altre no tindria sentit. La contradicció fa avançar.

I naturalment en un temps festiu també hi ha lloc per les polèmiques i petites (o grans) desavinences, com cada any els diaris magnificant les polèmiques innecessàries sobre el pessebre (i tants pessebres com hi ha!) de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, veus a favor veus encontra invocant alguns la tradició i altres la renovació, innovació o modernitat... i anar fent. El de la plaça de la Vila d’enguany segueix l’ortodòxia però molt ben plasmat i executat. I s’admet la polèmica també. 

I encara altres polèmiques que sorgeixen de tant en tant però de manera periòdica i cíclica, amb puntualitat com la que des de la voluntat d’alguns de canviar el nom de les vacances al calendari escolar invocant fins i tot, en nom del respecte, amb una ignorància total de les arrels culturals, o fins els que ho vestirien tot de festivitat d’arrel religiosa. I com tantes vegades hi ha el punt mig, el gris, el matís d’una celebració assenyada i respectuosa que, sense oblidar el relat primigeni, s’adapta als valors universals que en els seus inicis volia transmetre el nadal, no cal renunciar-hi ni cal seguir marejant la perdiu, passar de la cristianització, d’algunes elements festius del paganisme, i ara donar-li també una visió cultural de la nostra tradició no deu costar pas gaire i deu tenir molts més valedors que els que volen o eliminar-ho o magnificar-ho.

Amb molta més normalitat i espontaneïtat  de la que volen aparentar els nombrosos, articles, reportatges, estudis i estadístiques que aquest dies intenten furgar en les grans contradiccions que hi són i moltes, la gent, les persones (ja sé que és un terme ambigu i poc concret) celebrem aquestes festes  i cadascú li donarà el sentit que vulgui, farà prevaler el més lúdic, de vacances o de festa  o el més espiritual, el més golafre i pantagruèlic o el més auster, els més solidari o el més gasiu, el més expansiu o el més reservat i particular. Però segur que no hi haurà indiferència.

I tanmateix més enllà de l’allau publicitari, consumista i artificial que fa dies que ens acompanya i ens “matxuca” hi ha un rerefons molt més íntim i personal que cadascú trasllada a la seva manera de fer i celebrar aquest dies festiu.

És qüestió d’estar en pau amb un mateix, assumir les ben segures contradiccions que hi ha i desitjar-ho i traslladar-ho als altres.

Així doncs, i ben anticipadament també com toca ara, afegir-me a desitjar que tinguin un bon Nadal!!