Segurament és un qüestió de respecte

Potser empeltats de l’ambient de Sant Antoni aquest dies criden l’atenció algunes notícies relacionades amb animals.

Ben segur que el Sant posaria una mica de seny a tanta cridòria. Si va ser capaç de guarir un garrinet segur que ajudaria a trobar solucions a debats sobre relació entre animals i persones que s’ha generat en conèixer-se algunes situacions d’una certa complexitat, sobretot emocional.

Hem pogut llegir i veure la noticia de la mort de dos gossos per segles trets efectuats per dos policies municipals un a Barcelona i l’altre a Calafell. Els dos cassos tenen similitud, una parella de policies que intervé a demanda dels veïns per alguns problemes amb gossos i el resultat és la mort de l’animal pels trets d’un dels policies que al·lega que va disparar defensant el seu company de l’atac dels gossos. A Barcelona la notícia va aixecar la protesta dels grups animalistes i del partit PACMA que es van concentrar a la Plaça de Sant Jaume per manifestar-se contra l’acció de la policia i condemnant la mort de l’animal i «reclamant» justícia i criticant les explicacions al seu parer confuses que havia donat el consistori. Alguna de les imatges que s’han vist de les batusses entre manifestants i policies segurament també haurien de fer pensar si és del tot normal que per criticar la mort d’un gos per una suposada mala praxis policial calgui intercanviar mastegots i cops de porra. També amb menys ressò mediàtic i també amb menys intercanvi de clatellots però també amb manifestacions i comentaris sobre els fets Els animalistes han anunciat que interposaran una denúncia administrativa i qualifiquen l'actuació de «desproporcionada».

«És la segona vegada en menys de trenta dies que un agent policial mata un animal i això no es pot convertir l'única manera de gestionar un incident com aquest» L’Ajuntament de Calafell defensa l’actuació del seus agents i a més assenyala que no era la primera vegada que es produïen incidents amb aquest gos i el tema no acaba aquí: L'Associació d'Advocats en Defensa Animal de Tarragona (ADAT) ha denunciat els agents de la Policia Local de Calafell.

Tenim doncs a més de la polèmica un cert problema, per una banda hi ha una queixa de l’actuació dels policies i es considera que no tenen formació per actuar que potser és cert però no he sentit cap queixa contra els propietaris dels gossos que possiblement tampoc tinguin la suficient formació per tenir animals a casa donat que no van actuar amb la correcció necessària per evitar, primer les queixes veïnals i després el fets que van succeir i acabar amb la mort dels gossos.

Busquem informació i trobem que enguany (2018) a l’estat espanyol han mort 5 persones per atacs de gossos i n’han ferit unes quantes més (d’ençà del 2010 en són una vintena), el desembre passat sense anar més lluny a Vallvidrera  van quedar ferides dues dones de gravetat per atac de gossos.

Hi va haver manifestacions?

Es va reclamar formació pels propietaris dels gossos autors del desastre?

El PACMA o els Advocats van presentar denuncia?

I més fa quinze dies va morir una home de 81 anys a Madrid per l’atac de tres gossos.

Anècdotes si tenim en compte les persones qui hi ha i els gossos que corren pel món?. Potser sí? Però amb resultat de morts que més han passat de manera molt, potser massa, anònima vist l’enrenou que hi ha hagut ara amb la mort dels gossos i tampoc no s’han vist manifestacions contra els gossos en aquest cassos ni dels animalistes protestant contra un propietaris d’animals que ben poca cosa deuen saber de com tractar-los o com controlar-los.

Possiblement s’ha acomplert allò que alguns amics estudiants de periodisme deien quan començaven els estudis i volien explicar que era una notícia posaven l’exemple de que si un gos mossegava a una persona no era notícia però si un home mossegava un gos sí que ho era. Així doncs potser aplicant, sense massa convicció, aquesta mena de lema podríem entendre el poc soroll o espais mediàtics que han generat els morts de persones a mans –boques en aquest cas- dels gossos.

L’augment d’animals dels anomenats domèstics a les ciutats ha crescut de manera exponencial, demostra això més sensibilitat de la societat que en altres  moments de la història?. No sabria respondre perquè em sembla que tenir animals als pisos o cases de dimensions més aviat reduïdes no és precisament una mostra ni de sensibilitat ni del benestar que es reclama pels animals i per descomptat tampoc és de rebut les molèsties que puguin generar reals o subjectives que poden percebre els veïns.

I segurament per trobar la manera de conviure de manera si més no tolerada entre persones i animals -sobretot per aquelles persones que no tenen cap mena de ganes de conviure amb animals- es trobar equilibris i sobretot comportaments adequats a promoure la convivència i evitar enfrontaments.

Que l’ajuntament de Barcelona hagi trobat adequada l’actuació policial hauria de tancar polèmiques, que segurament cal millorar actuacions davant els animals segur, però també cal rebaixar el to per part dels animalistes i evitar comparacions que semblen inadequades com al·lusions a crims i a holocaust per exemple.

Buscar mediacions que permetin la necessària convivència entre els animals i les persones en un marc poc pensat segurament pels animals que amb el temps han adquirit obligatòriament una condició urbanita que no havien tingut.

Vivim en un país que ha triat com a patró un Sant que matava animals però a  la ciutat em van triar un altre de patró que va guarir un garrinet que no podia caminar. Estem segurs que no renegarem de Sant Jordi i com a ciutat estem  molt més propers al nostre patró i respectarem els animals i seria bo que els animals (o els amos, millor) respectessin també a tothom.

Evitar conflictes seria segurament el més civilitzat.