ERC de Banyeres rebutja posar una pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics

El passat dia 17 de gener es va celebrar un Ple Ordinari a la sala de plens de l’Ajuntament de Banyeres.

Per aquest Ple, els membres del grup municipal del PDeCAT havien presentat, en temps i forma, una moció sol·licitant que s’aprovés la col·locació d’una pancarta a la façana de l’ajuntament demanant l’alliberament dels presos polítics, i que romangués allí fins que aquests fossin alliberats.

En el moment de la votació aquesta no va prosperar perquè només la van votar a favor els tres membres del grup de PDeCat i el regidor de ICV, mentre que la van votar en contra els tres regidors del PSC i l’alcalde conjuntament amb els regidors del seu grup BNY, llevat d’una regidora que es va abstenir. Obtenint-se, per tant, un resultat de 4 vots a favor, 6 en contra i 1 abstenció.

A aquestes alçades del mandat, hem de dir que no ens sorprèn massa aquesta actitud del grup majoritari al govern de Banyeres del Penedès. Perquè malgrat que el grup de BNY-AM es reconegut com a filial de ERC, ja havia pres amb anterioritat posicionaments poc afins al procés polític que viu Catalunya. Com quan es va negar a aprovar l’adhesió del nostre municipi a l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), i tampoc va ser favorable a la cessió d’espais municipals per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

Val la pena remarcar l’argumentació donada per justificar el seu vot en contra en la qual va argüir dos motius. El primer va ser que estava atemorit per les conseqüències jurídiques que li podria suposar la col·locació d’aquesta pancarta. Motiu que des del PDeCat se li va intentar aclarir dient que en cas de tenir conseqüències jurídiques no seria pas ell sol qui les tindria sinó tots els regidors que hi votessin a favor.

Tot i així, des de PDeCat, considerem que el motiu que va esgrimir en segon lloc és el veritable i mes plausible. L’alcalde va voler “castigar” al grup del PDeCat perquè en el Ple anterior no li van votar a favor una modificació de crèdit, i per tant ara, ell com a represàlia no aprovaria aquesta moció. Una reacció de “venjança” ben poc adient per una persona que ostenta un càrrec com aquest.

Amortització del deute municipal

Davant les reiterades manifestacions de l’Alcalde de Banyeres i l’actual equip de govern sobre l’amortització del deute municipal com a conseqüència d’una bona gestió econòmica la qual cosa ha permès la cancel·lació dels crèdits contrets amb les inversions fetes els darrers anys, ens veiem en la necessitat de fer-hi algunes consideracions.

En primer lloc, cal dir que el fet d’haver assolit la cancel·lació del deute no es pas fruit d’una estratègia adreçada a assolir aquest objectiu sinó que ha estat conseqüència d’una sèrie de factors que anirem detallant seguidament. I com a mostra només cal veure els programes electorals que van presentar els grups que formen l’actual govern, on cap d’ells contemplava com a fita la cancel·lació dels crèdits ni del deute municipal. Entre d’altres coses perquè el deute de l’Ajuntament era moderat i estava molt per sota del sostre d’endeutament que la normativa actual permet i per tant era perfectament assumible.

En segon lloc, és important remarcar que el veritable fet que ha permès dur a terme aquesta amortització és la baixa o nul·la inversió feta per l’equip de govern en el decurs d’aquest mandat. S’han elaborat uns pressupostos, no consensuats amb l’oposició, i en alguns casos aprofitant el vot de qualitat de l’alcalde aprofitant absències de regidors de l’oposició. Uns pressupostos que no contemplaven pas cap amortització de deute, i on es contemplaven poques o cap inversió. I malgrat la poca inversió que s’hi preveia, aquesta no es duia a terme. Han estat uns exercicis on el pressupost no s’ha executat en un 50% aproximadament. Per acabar-ho d’adobar, per al 2019 ni s’han fet pressupostos... s’ha prorrogat l’anterior.

Tenim un municipi on son necessàries moltes inversions en millores en molts serveis, i en canvi gairebé no se n’ha fet cap. És mes, alguns serveis han desaparegut, o han minvat. Com a exemples: pràcticament no tenim mercat ambulant, no tenim emissora municipal, no tenim vigilància municipal, no tenim protecció civil, es van reduint els punts de recollida de brossa i reciclatge... Malauradament no es que faltin inversions per fer, sinó que l’actual govern ha estat incapaç de detectar-les o si les ha detectat ha estat incapaç de programar-les i dur-les a terme.

En tercer lloc, cal fer palès també que durant aquest mandat s’ha pogut gaudir d’un nivell d’ingressos molt superior als anys anteriors que es van situar en plena crisi, però que tot i això va permetre fer inversions. Un considerable increment d’ingressos provinents tant d’aportacions d’altres administracions com de recaptació de tributs, que fan encara mes dficil d’entendre la gestió realitzada.

En quart lloc, el que no s’explica als mitjans ni a la ciutadania es que la normativa actual determina que el romanent de crèdit, es a dir: els diners que no t’has gastat durant l’any per fer les actuacions previstes al pressupost, han d’anar destinats a amortitzar deute. Per tant, aquesta amortització no ha estat pas decidida per l’equip de govern sinó que era l’únic que podien fer davant la incapacitat de fer inversions.

En cinquè lloc. Cal explicar també, que aquesta situació de manca de realització d’inversions en els últims exercicis te una conseqüència perversa que afectarà als futurs governs. Com un regal emmetzinat. La estricta normativa econòmica que han de complir els ajuntaments actualment derivada de les normes de control financer dictades per l’estat, contempla un element conegut com a regla de despesa. En paraules planeres, aquesta regla limita la capacitat d’inversió d’un ajuntament en funció de la inversió feta en els últims exercís. I en el cas del nostre municipi s’està incomplint la regla de la despesa, tal com va informar el secretari municipal, en sessió plenària. La qual cosa vol dir que futurs governs tindran limitacions i dificultats per poder dur a terme inversions, perquè en els últims anys no se n’han fet

En resum, que s’ha explicat una noticia a mitges, com si fos el resultat d’una gestió excel·lent quan realment és la conseqüència d’una gestió econòmica més que discutible.