Comença la sessió!

-¿Por qué la Justicia no tiene los ojos vendados? ¿Y por qué tiene la balanza plegada debajo del brazo? ¿Qué clase de juicio van hacerle a Jean–François

El abogado contuvo una sonrisa.

Esa que nos  han puesto aquí no es la Justicia, Niels, sino la Equidad. Solo ella es capaz de ver más allá del derecho vigente. Solo ella sabe adaptar las consecuencias de la Ley a las situaciones particulares. Esperemos que sepa aconsejar a los jurados dentro de un rato, igual que lo hizo usted anoche....Y ahora, querido, ¡Todos a escena!

Niels. Alexis Ragougneau.

S’acosta el judici més important dels darrers quaranta anys i afecta a Catalunya i a bona part de la seva ciutadania. A diferència del que diu el personatge de Niels en el lloc on es jutja els dirigents independentistes sí que hi ha la imatge de la Justícia, amb els ull embenats per no saber a qui és jutja sinó que és jutja, la balança perquè cal buscar l’equilibri i a voltes representada també amb l’espasa com a símbol de la força per fer complir els seves decisions.

Ja veurem si es compleixen aquetes premisses, d’imparcialitat, i buscant la veritat (que no és absoluta, clar) del que realment ha passat a Catalunya i no del relat que esbiaixadament s’ha escrit i dit per generar uns suposats delictes i per generar en l’opinió pública la certesa de que hi va haver violència i trencament de la convivència.

D’ençà l’anunci de que el judici és imminent, i els presos polítics tornen a ser a Madrid, tots i totes els que estem interessats en el tema, ja sigui per poder manifestar el nostre desacord amb tota la repressió que hi ha hagut ja sigui per una voluntat d’estar informats, hem hagut de fer un aprenentatge ràpid, un curset accelerat, per entendre mínimament  la terminologia processal i també un cert exercici d’introspecció per intentar escatir el que és informació, el que és propaganda, el que és tàctica general de la defensa i el que és l’estratègia de cada advocat.

I el tema dóna per mil i una tertúlia, ja sigui de cafè o de ràdio i televisió, per interpretar els gestos dels protagonistes, les paraules dites i els silencis.

Ha donat perquè els periodistes de tribunals i els catedràtics de dret (en qualsevol àmbit del dret) s’hagin prodigat en discursos, classes magistrals i opinions més o menys contrastades i mil especulacions.   

Que si defensa política o defensa tècnica. Hi ha els més hiperventilats que no volen acceptar aquelles defenses que sense masses discursos vagin a desmuntar les proves que presenti la fiscalia i a desacreditar els informes tergiversats –en això tothom, gaire tothom d’acord- de la fiscalia i de la sectària acusació particular de VOX, que segurament estaria bé que se l’apartés perquè d’alguna manera  el que cerca són rèdits electorals i amb un programa que ben segur si s’intenta aplicar hauria de ser també delicte de rebel·lió amb els criteris actuals de la fiscalia i del Suprem i si ens apuren fins i tot del Constitucional. Possiblement tampoc cal barallar-s’hi tot i que políticament i el judici també és polític, és prou interessant i potser contestar algunes de els seves desafortunades tesis .

Hi hem vist i escoltat als advocats de la defensa, alguns ho han convertit en una super-presència mediàtica i ens els hem trobat fins la sopa, altres creiem que han tingut un excessiu protagonisme gaire narcisisme a les xarxes socials i altres han optat per una via més discrecional i quan han intervingut públicament han anat per feina i al gra. Cadascú tria el seu paper, després ja veurem que fan davant del tribunal. I fins i tot algun advocat de la defensa ha afirmat que el Suprem és el tribunal europeu que menys condemnes ha encaixat per vulneració de drets humans, o que considera que és la millor sala que els podia tocar perquè són jutges de gran prestigi. Glups!   

Hi ha qui anuncia que ens jutjaran a dos milions, que tot plegat és una farsa com ha explicat, amb part de raó, el propi Junqueras en una acte fa ben poc amb aparició via holograma inclosa i no ens cansem d’escoltar que la sentencia ja està escrita.....però  ningú diu que ja l’ha vist ni a on l’ha vist. No volem ser ni ingenus ni il·lusos però tampoc donar per fet que tot plegat ja està fet i decidit, altra cosa és que convingui des d’un punt de vista del discurs de la defensa desacreditar globalment el procediment per obtenir algun rèdit o si més no actuar amb pressió sobre el món polític.

I d’aquí en sorgeix una nova polèmica quan per garantir l’equilibri, la imparcialitat i l’actuació correcta processalment del tribunal alguns dels acusats i també organitzacions catalanes demanen observadors internacionals la Fiscal general de l’estat Maria José Segarra, diu que no cal que hi hagi observadors internacionals en el judici de l’1-O perquè "Crec que un judici que té lloc a la justícia espanyola, que és plenament respectuosa amb les garanties de tothom i que, a més, ofereix una transmissió en directe, és dubtós que es pugui oferir més transparència." En un judici amb tant d'interès mediàtic hi haurà molta informació i desinformació també. L'únic que li puc dir és que des de la Fiscalia explicarem i intentarem ser el més diàfans possible perquè s'entengui, no només a través de la transmissió televisiva, sinó que s'entenguin els posicionaments que en cada moment es facin."

I aquesta afirmació ja ha rebut la consegüent resposta per part d’Anaïs Franquesa, codirectora del Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia, una de les organitzacions de la plataforma Internacional Trial Watch Catalan Refendendum Case que  ha explicat que hi ha moltes coses que no es poden apreciar si no s'és present a la sala.

"S'ha de tenir en compte que és a la sala on es pot apreciar allò que passa realment en un judici. Perquè, més enllà del moment concret de declarar, que és obvi que sortirà en streaming, hi ha molts altres elements que s'han de tenir en compte: com arriben els acusats, de quina manera, en quin estat, quina és la reacció que generen determinades declaracions tant pel que fa a les acusacions, com a les defenses i fins i tot entre el públic, quin és el clima general, quina és l'actitud del magistrat en relació a les declaracions o la pràctica de la prova, si hi ha determinades mirades... Això és impossible apreciar-ho si no s'està a la sala."

Franquesa ha afegit que l'assistència d'observadors és necessària per "higiene democràtica".

"Si realment es vol ser transparent i garantista no entenem quin problema hi ha que hi hagi persones independents en el judici."

Doncs ja tenim una altra polèmica servida.

Crec que la presència d’observadors internacionals seria interessant i si la mateixa justícia espanyola vol sortir reforçada encara més del que diu que està, la presència haurà de ser no només acceptada sinó demandada directament tot i que he escoltat de manera sorprenent algun advocat que la defensa que tampoc la creu necessària.

I el judici arriba en un moment en que els forces independentistes han entrat ja de manera clara en la precampanya de els municipals i europees i això ja vol dir un cert i lògic distanciament. I a més hi hagut un creuament de fletxes entre Junqueras i Puigdemont sobre el paper de cadascú i el que es va fer després de la proclamació verbal i virtual de la república. Aquell “dilluns tothom al despatx” que diuen – i ningú ho nega- que va dir Puigdemont als seus col·laboradors i consellers i els que hi van anar es van trobar amb la sorpresa de que el President havia marxat a Brussel·les... osti! Deuria ser sorprenent i emprenyador oi?

Junqueras en declaracions al diari Le Figaro: “Em vaig quedar a Catalunya per un sentit de responsabilitat amb els ciutadans”

I Puigdemont replica que quan hi hagi  sentències explicarà moltes coses, "Tindré paciència fins a la sentència, després cadascú explicarà el que hagi d'explicar"... Ho esperem! Segur que hi ha molt a explicar! La ciutadania s’ho mereix......

I així entrem ja en la setmana del mateix judici, ara veurem o podrem veure com es desenvolupa tot i s’esclariran no només els estils de defensa sinó que confiem en que prevalgui la veritat i si aquesta preval ben segur que el resultat només pot ser positiu pels acusats.

Hem dit altres vegades que compartim l’objectiu de la independència però també hem dit que  no compartim el full de ruta que s’ha utilitzat fins ara ni bona part de les polítiques ni les declaracions dels protagonistes però dit això dir també que considerem que la presó és més un acte de revenja que no pas de justícia.

Aquets dies hem sabut que el vilanoví Joan Ignasi Elena actuarà com a "enllaç" entre les defenses dels presos del partit i els mitjans de comunicació. Tindrà feina, per explicar el que vagi passant, però segur que ho farà bé, prou bé com perquè els que ens perdem en el llenguatge i les tàctiques processals puguem entendre el perquè de cada cosa, de cada paraula o de cada silenci.

Els que creiem i tenim la certesa i la convicció de la innocència dels acusats esperem allò de que “comença la sessió” per veure com es van desmuntant tot el muntatge que s’ha fet al llarg d’aquets mesos d’instrucció.

Els que creiem que no hi ha causa judicial, almenys en la magnitud que la fiscalia i els jutge instructor proposa, esperarem allò de “vist per sentència”, perquè els avui acusats, crec injustament, recuperin la llibertat i es comenci a fer política en majúscules.