Tots els joves necessiten formació universitària?

Periòdicament, el grup PRISA, a través del diari El País i de l’editorial Santillana i en col·laboració amb el BBVA, ens ofereix uns vídeos en què suposats experts en educació fan de gurús i ens ensenyen a tots els pobres mortals quina és la visió moderna, correcta, adequada de l’educació. En un dels últims lliuraments, el senyor Tony Wagner es planteja la qüestió de si tots els joves necessiten formació universitària. Al cap i a la fi, no tots els universitaris acabaran treballant d’allò que han estudiat ni amb sous suposadament lligats al seu nivell d’estudis. La resposta que se’ns ofereix és d’una condescendència insultant, d’un pragmatisme aclaparador: no calen tants universitaris, no tots els joves “necessiten” una formació superior. Ras i curt: el mercat laboral no té necessitat de tants saberuts.

L’expert en educació menyspreant l’educació. Per a ell només té valor com a formadora de treballadors. No contempla cap altre objectiu, cap altra voluntat ni en el sistema ni en les persones. No sabria dir-vos què opinaria dels joves que trien estudiar filologia catalana, filosofia, humanitats o arqueologia. De què serveixen? Tampoc sé què en diria dels ateneus obrers de principis de segle XX a Catalunya; què hi devien fer aquells treballadors al final de la seva jornada? Cant coral! Teatre! Quina utilitat té això?

No tots els joves necessiten formació universitària, per descomptat. Es pot ser molt feliç i molt espavilat sense cap títol de cap mena. I és pot ser un perfecte tanoca amb carrera universitària. La qüestió, no obstant, no és si és necessari. La qüestió es que l’educació és un dret. Un dret personal, no de les empreses ni dels mercats. Tothom té dret a formar-se fins a on li vingui de gust. A més, fins ara, havíem entès que el saber era un valor. Un valor de tipus ètic, no pas mercantil. He conegut filòsofs vigilant aparcaments nocturns, químics repartint premsa, arquitectes fent de monitors de menjador, biòlegs atenent un estanc… I què? Algun d’ells pensava que no els havia valgut la pena estudiar? Us asseguro que no. Encara més, què fan aquests estudiants jubilats que voltant la setantena d’anys copen les primeres files de les classes? Quina utilitat pot tenir per a ells? Necessiten formació universitària? Clar que no. Ja han fet el seu recorregut vital laboral i ara dediquen el seu temps a formar-se com no van poder fer de joves. Hi ha aspiracions més enllà del lloc de treball! Hi ha motivacions més enllà dels salaris!

El nostre expert en educació no sap què és l’educació. Llàstima. Ara bé, té un micròfon i uns altaveus potentíssims. Alerta. A qui beneficia?