Participar i decidir, sí, però....

Un cop més a la ciutat han paregut nombrosos cartells, banderoles i pancartes  anunciant els pressupostos participatius de l’ajuntament de Vilanova. És el tercer anys consecutiu que s’efectua aquest exercici de participació sobre una part del pressupost municipal. Hi ha una definició clara del que són els pressupostos participatius que ho entén com una eina de participació i gestió de la ciutat, mitjançant la qual la ciutadania pot proposar i decidir sobre el destí de part dels recursos municipals.

Altres com el cas de l’ajuntament de Manresa hi dóna un toc més de discurs ideològic: El pressupost Participatiu també pretén promoure que la ciutadania no sigui simple observadora dels esdeveniments i decisions, i que pugui convertir-se en protagonista activa del què passa a la ciutat, aprofundint així en una democràcia participativa, buscant entre tots  solucions que es corresponguin amb les necessitats i desitjos reals que tenim.

El fenomen dels pressupostos participatius no és nou, ja fa anys, que amb més o menys èxit, s’han tirat endavant experiències que promouen el debat i la participació en decisions de caire pressupostàries. Recordarem que la idea dels pressupostos participats van néixer com a experiència de coresponsabilitzar a la ciutadania de les decisions de l’administració a Porto Alegre, al Brasil, a partir d’aquí són moltíssimes les experiències que porten a compartir decisions i pressupostos entre la ciutadania i els seus representants. No hi ha patrons definits de com han de ser els pressupostos participatius, cada un dels ajuntament que els porta a la pràctica ha fet el seu model d’acord amb la seva voluntat d’acotar o els àmbits de la participació, de les reals possibilitats de portar-ho a terme, i també en funció de la disposició econòmica d’inversió o manteniment que tingui en el seu moment l’ajuntament. Ara, el projecte té un cert interès perquè és pot prendre el pols de la realitat i de les necessitats i fer-ho de amera directa ja que són els ciutadans i ciutadanes els que fan proposta.

Alhora també amb l’experiència d’alguns anys serveix també per millorar el procediment tècnic per prendre decisions i com es pot anar subministrant la necessària informació bàsica per tancar el cercle de la informació.

Sigui com sigui la realitat és que tenim a davant al possibilitat de proposar primer, i escollir després alguns projectes que es portaran a terme en base a les normes que emmarquen aquests projectes proposats.

A la ciutat fa anys ja hi havia una certa tradició de cercar projectes consensuats amb la ciutadania, a dedicar una partida pressupostaria que era sotmesa al dictamen de les AAVV de veïns que sobre les necessitades del seu barri triaven les accions corresponents .

Amb aquesta proposta s’avança més. Ara tothom hi pot participar encara que només estigui acotada la participació a unes determinades accions i amb una partida també molt acotada.

Vet aquí que L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú impulsa la tercera edició dels pressupostos participatius per tal que els ciutadans i les ciutadanes puguin proposar i decidir com invertir fins a 150.000 euros del pressupost municipal 2019.

Les propostes han de tenir un seguit de condicions que ha fixat el propi ajuntament entre altres: Relacionades amb l’espai públic i/o els equipaments municipals de competència municipal. Que compleixin la normativa vigent relacionades amb un interès general (no respondre a interessos personals). Viables tècnicament. No superar els 30.000 euros. No es podran presentar propostes per equipaments i/o espais públics que hagin rebut una inversió dels pressupostos participatius l’any anterior. Respectuoses amb els criteris d’inclusió social, Drets Humans, equitat, llibertat religiosa i sostenibilitat.

A partir d’un termini les propostes presentades són votades a través de la via electrònica o bé en els centres cívics presencialment pot votar tothom a partir dels 16 anys i es valoren les propostes guanyadores per tècnics municipals.

Queda clar, la ciutadania no fa els pressupostos de l’ajuntament sinó que en determinats aspectes amb la seva corresponent partida hi ha la co-decisió entre la ciutadania i confirmada pel Ple de l’Ajuntament.

150.000 euros És molt? És poc?. Comparat amb la quantitat global és relativament petita i en les tres convocatòries que hi ha hagut no ha pujat la xifra a decidir. Però iniciat aquest procés potser estaria bé plantejar una participació més àmplia i sobre temes també més diversos. Tenint clar però que hi ha un govern i que té l’obligació de reflectir en els pressupostos aquell programa que va sotmetre a votació en les eleccions i va guanyar. Per exemple. Hi hauria alguna cosa dir als ingressos i a la política fiscal. Es podria consultar la prioritat de les inversions?

Consultades les propostes existents la majoria corresponem ara per ara a allò  que en diríem manteniment ordinari de la ciutat. Cal votar que s’arrangin les voreres, o es tapin els forats de la calçada? quan és una obligació que el mateix ajuntament ja ha de complir......

Possibilitats de demandes en aquest camps n’hi ha fins l’infinit, ja se sap que això de la cura de l’espai públic és un pou sense fons i que cada dia en sorgeixen mil i una, és una infinita llista que va succeint-se sense final. Allò que avui arranges demà s’espatlla de nou.. l’ús de la ciutat és molt alt i en conseqüència el deteriorament també és alt.  

Accessibilitat de totes les voreres, voreres que cal eixamplar perquè no hi passes amb un cotxet de criatura o amb una cadira de rodes, voreres boterudes fruit de les arrels dels arbres, la millora de la senyalització horitzontal.... En fi podríem seguir i anar posant a la llista, tindríem feina per estona i no ens l’acabaríem ni ara ni mai, quedi clar, i també les despeses segur que superarien els 150.000€ previstos per les accions participades....

Però això aquí i arreu.

Ja sabem que no és fàcil cercar equilibris entre allò que cal fer per obligació  i allò que la ciutadania demana.

L’anterior edició va donar com a guanyadors diversos projectes, tots ells possiblement necessaris però per exemple dues, “Volem ombra al pati del Pompeu Fabra”, “millorem el pati del Pompeu” No els qüestiono però em pregunto “és d’interès general” com diuen les normes. No qüestionen, insistim, però la competència en educació és de l’ajuntament? Existeix una partida de manteniment de les escoles? es podria incloure allà?. Els altres patis que no tenen ombra o què?

I ho contraposo amb el projecte d’adequació del paviment del carrer Josep Coroleu. Pavimentar els carrers amb sots s’ha de posar a votació? I encara més seguint les normes enguany no es pot tornar a proposar i votar, per tant els forats d’una altra part del Coroleu seguiran... ben aquí quina paradoxa!! Per no parlar dels caramels sostenibles.

Quedi clar es poden presentar les propostes que calguin i guanyarà sens dubte i indiscutiblement qui és més capaç de mobilitzar a més persones a votar (com en tota votació) i és evident que quan es tracta d’un projecte vinculat a un espai com ara una escola és que ja surt amb una quantitat de vots a priori determinats.

En fi, treguin conclusions, cadascú les seves.

Per alguna cosa calia començar, el quid de la qüestió és si després de tres anys no es podria filar una mica més prim i seguir avançant i eixamplar el marc que ha s’ha confegit i entrar en temes més definitoris de les polítiques pressupostàries o en la seva estructura actual.

Ja ho veurem que dóna tot plegat. I veurem si en els programes electorals dels partits polítics de cara a les eleccions municipals valoren els projectes participatius i fan alguna proposta més àmplia.