Entrades i sortides

Quan arribes a una ciutat desconeguda ja sigui en tren o en cotxe les entrades i sortides et donen una primera pista de com pot ser la ciutat, i intueixes si ja d’entrada t’agradarà.

No és el mateix entrar a les ciutats per unes rotondes –inevitables rotondes- ben cuidades o bé un conjunt sense ordre ni concert. Rotondes sense masses estridències que et poden fer distreure. Si hi ha una conjunt vegetal prou arranjat o alguns elements característics de la ciutat o del paisatge col·lectiu doncs ja sembla adient i si a més està neta encara la impressió és més positiva.

També les arribades a les estacions de ferrocarril diuen molt de les ciutats, arribades a places diàfanes, obertes, amb espai o ben soterrades que amaguen qualsevol paisatge de la ciutat fins que no surts a la superfície tenint una impressió més vertical que horitzontal. Les sortides de les estacions són sempre un petits garbuix, taxis, cotxes, i ara a la ciutat moltes motos i bicicletes que fan que els vianants tinguin molt delimitada la possibilitat d’arribar directament i que les façanes no es tinguin mai franques d’obstacles.

A Vilanova amb el pas dels anys s’ha anat millorant i força les entrades de la ciutat, el joc de noves infraestructures per una banda hi ha ajudat però per altra també ha malmès camins històrics que han quedat tallats per sempre més.

L’invent de la rotonda dona per molt i si aquestes són grans doncs encara en donen per més a l’hora d’organitzar les entrades i sortides. També la urbanització de les perifèries, on la ciutat es desdibuixa però no acaba de  desaparèixer acostumen a ser espais difícils d’ordenar. Però s’ha fet en general una bona feina i avui entrar a la ciutat doncs deu-n’hi-do de l’arranjament que hi ha hagut i fa de bon veure ara entrar en espais més endreçats i que poden donar una imatge millorada de la ciutat, cosa que s’agraeix i també pot donar una primera impressió del que després tenim que és molt i força presentable.

Ens queda però encara -i des de fa anys- l’arranjament de les entrades històriques de la ciutat, és a dir aquell que es feien a peu i que eren part de la xarxa de camins que teranyinaven el nostre territori. Ara això d’anar a peu està força estès i sembla que hauria de començar a comptar a l’hora de rebre l’atenció i, per tant, la conservació i neteja dels camins que fan cap a la ciutat o que serveixen també per sortir.

Camins que en el fons són història i que donen pistes i pautes de com la ciutat ha anat creixent i relacionant-se amb les viles veïnes.

Hi ha gent que de manera benintencionada i amb una dedicació “gratia et amore” ha anat conservant, documentant, assenyalant camins perquè no es perdés la seva traça ni quedessin superats per l’avanç voraç de la vegetació en zones poc transitades.

Entitats com la Talaia amb una història de llarga tradició en la cura dels nostres camins o més modernament la gent de Garraf Coopera que han recuperat els camins de D’Adarro i van seguint amb la Carrerada de la Cerdanya. Treball constant i voluntariós que ajuda a que els antic camins segueixin tenint un sentit cívic i alhora saludable. També alguna administració com el Consell Comarcal ja fa anys va fer tota una tasca de senyalitzar juntament amb la Diputació una xarxa important de camins del Garraf.

Ara hi ha molta gent, molts grups que surten a fer caminades pels entorns de la ciutat, diversos col·lectius en dies diversos de la setmana agafen motxilla i botes i recorren els camins de sempre, els que han fet durant anys i ara ja de més grans recuperen ben segur que amb unes altres mirades.

La pràctica de l’esport ha augmentat exponencialment, i en algunes modalitats més encara, l’afició de la bicicleta de muntanya, sens dubte, ha ajudat i molt a que es recuperin vells camins i que hi hagi una quantitat alta de persones que han començat a fer esport i alhora conèixer el territori.

També la jubilació anticipada i la millora de qualitat de vida ha servit perquè molta gent que ja frueix d’aquest temps d’oci forçat han ajudat a que molta gent  es dediqui a fer caminades i passejades de més o menys intensitat.

També la crisi amb la caiguda de la inversió pública en obres ha portat a  aquells exercici típic dels jubilats de vetllar i criticar les obres hagi minvat i en canvi ha ajudat a caminar més i si es per fora de la ciutat millor. Tot i que cal dir que ara fa uns dies amb les obres que es fan al mig de la rambla encara hem vist l’ull crític d’alguns jubilats que fins i tot donava instruccions en alguns moments als propis treballadors... en fi que no es perdi la vigilància de les obres.

Al que anàvem, ara que hi ha molta gent que entra i surt de la ciutat a peu, potser seria el moment de pensar en que aquestes entrades i sortides històriques mereixin una mica més d’atenció i que es comencin a arranjar i a donar també una visió una mica millor de les afores de la ciutat.

Ja sabem que entre la variant i l’autopista sembla des de empre el “far-west” de l’urbanisme. I aquí ben segur que es jugarà el futur de la ciutat en els propers vints anys llargs. Cal pensar-hi i començar a planificar la xarxa de comunicacions que potser coincidiran amb els actuals camis, per tant moment de respectar-los i adequar-los.

Les sortides pedestres de la ciutat avui són una autèntic cant al mal gust. Brutes, abocadors incontrolats, difícils de seguir, marges enderrocats, vegetació ocupant tost els espais, senyalitzats això si en bona part però a més de senyalar-los, que esta molt bé i és d’agrair, caldria seguir-los per part d’algun responsable per endreçar-los i algun tram ja ha desaparegut, per exemple, del vell camí de La Talaia.

Ara per exemple que s’urbanitzarà l’espai antic del Griffi i altres indústries avui desaparegudes seria el moment d’implicar en la urbanització alguns dels camins que hi ha en aquell sector, el camí de Santa Magdalena per exemple que surt a partir del torrent de la Piera, posar-hi trams amb passeres i refer els marges seria una bona manera d’adecentar-lo.

El vell camí dels Escalons –els escalons han desaparegut-  mereixeria sens dubte una bona neteja en el tram que surt des de la mateixa Ronda o el camí del Xicarró, tallat fa ja molt de temps s’agrairia a més d’una neteja i algun que altre apedaçament del vorals del torrent.

Serien potser petites accions de cirurgia sobre el terreny però que ajudarien a  dignificar les entrades i sortides a peu de la ciutat.

I així es podria fer en tots els camins que surten de la ciutat, camins carregats d’història i d’històries.

El territori s’ho mereix, i la gent també sobretot els caminaries.

Ara que venen eleccions municipals cal llegir programes per si algú concreta coses sobre el tema.

Això també ajudaria a decidir el vot. O no, però almenys mostraria un cert interès dels nostres dirigents en el respecte al territori en un tema modest però interessant com és la xarxa de camins històrics del territori.