-
Tribuna
-
Enver Aznar Méndez
- Vilanova i la Geltrú
- 01-07-2019 17:37
Marta Jofra, Olga Arnau i Blanca Albà. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El 15 del mes que ja acomiadem es va constituir el nou ple i tenim nova alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. El numeret dels dies i les hores prèvies van configurar un espectacle vergonyós sense precedents en la política local. Més enllà de les valoracions que puguem fer de la naturalesa del pacte i del contingut programàtic (o de la seva absència), que ja vam fer col·lectivament com a grup, l’espectacle i l’evolució dels esdeveniments apunten quin és el veritable caràcter del proper govern. D’un govern independentista amb majoria d’esquerres es va passar, en poques hores, a un govern independentista amb majoria absoluta -ser d’esquerres, potser, és secundari ara mateix -. En resum, la lògica que va fer que JxCat i la CUP regalin l'alcaldia a ERC res té a veure amb la nostra ciutat de la mateixa manera que el rebuig al PSC, que hauria de fer una reflexió de perquè està tan aïllat, poc té a veure amb les polítiques que han comportat la degradació i paràlisi de la nostra ciutat.
És en aquest punt quan apareixen dubtes. Quin model de ciutat representa un govern independentista? La gestió pública o la gestió privada dels serveis municipals? La cura dels carrers o la inacció, i conseqüent degradació, dels últims anys? Trobar una solució al veritable problema del deute o seguir patint la llosa, fent honor a la dita “qui dia passa, any empeny”? Si busquem exemples el més immediat és l'actual govern de la Generalitat, que passarà a la història com el pitjor (amb 20 anys de pujolisme té molt de mèrit) i del qual les úniques accions que li coneixem és intentar privatitzar el màxim de serveis possibles amb iniciatives a l’estil Llei Omnibus (que lluny ha quedat el govern de Mas recolzat per Sánchez Camacho) com l'anomenada Llei Aragonès. És això el què ens espera? Mal favor li fem també a l'independentisme o la lluita pel dret a l'autodeterminació si en el seu nom es mantenen polítiques continuistes amb les que ens han portat fins a la situació actual.
Hem perdut l'oportunitat de passar pàgina de la sociovergència, ja que per passar-la el què calia era no morir-se de ganes de convertir-se en ella. Des de les passades eleccions no s'ha parlat el més mínim de les necessitats de la gent vilanovina i molt de què sense els convergents no es faria res. No ha estat sobre la taula en cap moment a l'hora de conformar govern cap mesura concreta, només principis generals i les decisions que s'han pres o es puguin prendre a partir d'ara marcaran la possibilitat de treure alguna cosa útil aquests pròxims 4 anys o viure en un xantatge emocional-nacional permanent com passa a la Generalitat. En qualsevol cas, la realitat seguirà allà, tossuda, sense pietat. Actuant més enllà dels titulars, els actes de protocol, els tuits i les rodes de premsa d’última hora. I allà és on serem nosaltres, construint democràcia amb la gent sense veu, que no es deixa trepitjar ni pels bancs ni pels polítics de torn.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!