Això no s’acaba, “más madera!!”

Mai con aquesta any s‘havia parlat tant de la Diputació de Barcelona, llàstima però que se’n hagi parlat una vegada més per la suposada incoherència dels pactes de govern i també per haver constituït un nou augment de  l’enfrontament entre forces independentistes.

Mai aquesta institució, nascuda de la Constitució de Cadis i que moltes vegades s’ha demanat que es suprimís, ha estat objecte tant cobejat.

Les diputacions havien estat assimilades a l’estructura del franquisme però venen de més lluny i sembla que aniran més lluny encara mentre les vegueries estiguin al fons d’algun calaix oblidades i que de tant en tant ressorgeixen per fer una mica d’ambient....

Si no recordo malament el primer acord de la Diputació de Barcelona va ser dissoldre’s, però ben aviat es va congelar quan es va veure que eren una administració que podia fer bons serveis als ajuntaments com així és pot demostrar fefaentment al llarg de la seva actuació i també era un espai de poder.

Ara alguns diuen que és una mena de manera de mantenir els càrrecs dels partits amb els assessors que els grups polítics –tots- tenen, potser una part és així però la Diputació ha substituït amb les seves aportacions en bona part les inversions que hauria de fer qualsevol govern en el territori. Sense anar més lluny només caldria consultar les inversions de la Diputació a la nostra ciutat i veuríem que des de la Biblioteca de Sant Joan a una part dels serveis socials o el manteniment dels Parcs Naturals el Foix i el Garraf, es poden atribuir a la cooperació de l’entitat “provincial”..

També hi ha haver un moment en que la Generalitat va intentar gestionar els fons de la diputació i els municipis van manifestar el seu desacord tement que bona part dels recursos acabessin anant a altres serveis del govern o a tapar deute i que no fossin destinats directament als ajuntaments.... en fi va ser un intent maldestre que va fracassar per l’alegria –encara que no es manifestes en públic dels alcaldes de tota la gamma política del país-.

Fins ara les diputacions es constituïen amb discreció, cada partit en funció de la representació obtinguda en el partits judicials nomena els seus representats i es configura el ple i escull el President. El Garraf té un diputat que en funció de la victòria del PSC a la comarca li correspon anomenar-los (es repartiran el càrrec dos anys el Juan Luis Ruiz i dos anys l’Abigail Garrido, això del equilibris interns)...

Després del terrabastall –més soroll que pas no res més- dels pactes locals i quan el soroll s’anava apaivagant ha ressortit amb molat força el pacte entre el PSC i Jxcat per governar al Diputació de Barcelona...

El primer que m’ha sorprès –el pacte en sí mateix no pot sorprendre vist el que hem vist als ajuntaments- és part del llenguatge que s’ha utilitzat per part dels mitjans afins al poder actual, escoltar per exemple a TV-3 dient que respecte al govern de la Diputació el més calent és a l’aigüera quan hi ha un pacte signat se suposa que volen dir que l’únic pacte vàlid i legítim és el del PDeCat i ERC? O insistir en diversos mitjans de manera recurrent en que el PDeCat regala (Present que hom fa a algú de manera gratuïta) la presidència al PSC és també una certa perversió del llenguatge, un pacte conté –i aquest en concret- més coses que repartir-se les cadires però vaja per segons qui el contingut no interessa, interessa el terme regalar que sembla que faci més gran la suposada traïció el PDCat...i així  expressions fins on es vulgui.

Aquí tothom negociava amb tothom i la rumorologia es disparava sobre possibles acords i vet aquí que tot d’una PSC i PDeCat fan públic un acord signat per David Bonvehí i Salvador Illa. Signen i rubriquen un document extens (4 folis) amb objectius i propostes d’actuació política, en fi el que fa tothom (o gairebé tothom) quan pacta un acord de govern.

Conegut això de cop i volta s’aixeca l’huracà.

Bufen vents potents i la pluja de retrets comença. Públics i privats, intercanvi de  cops (metafòrics clar) vegis el que deia qui va ser cap de comunicació de l'exvicepresident de la Generalitat, Sergi Sol, en un article al Nacional: “A l'hora de la veritat, quan s’han trobat la fam i la gana, tota aquella llarga llista de retrets i desqualificacions que s’han dedicat socialistes i postconvergents, s’han esvaït. Tot per la pasta (amb les coses del menjar no es juga) i per satisfer un orgull ferit” i encara afegia “Per l’amor de Déu, quina mala consellera que és l’estultícia d’una ‘intel·ligència’ rabiüda que li ha lliurat la presidència de la Diputació al PSC només per cardar ERC, per reblar l’estratègia d’Iceta d’aïllar ERC, d’arraconar aquells que s’han erigit com l’única amenaça als feus socialistes”,i ho rebla dedicant als post convergents un darrer i potent missatge: “ximples útils d’un astut Iceta que ha sabut explotar l’odi visceral contra ERC”

No seré jo que digui que no és així, però potser tot plegat és un cert maniqueisme, si pactes amb mi és estratègic i intel·ligent i si pactes amb el dimoni (PSC) passes a ser allò que en diem un “tonto” útil... Ho direm de Sant Cugat o de Figueres també.

I encara sentia un comentari interessant, segons qui pacte amb el PSC és eixamplar la base, i segons qui és una traïció i trencar la unitat de l’independentisme......

Clar aquí hi ha més en joc..

Tant deu ser així que el vicepresident el govern ofereix al PDeCat que trenqui el pacte i li ofereix la presidència, presidència que no pot oferir perquè no té els vots suficient a priori, els hi calen els comuns (o C’s, però aquets sembla que no comptin) i el Comuns ja han dit que nanai del Paraguai que amb els ex convergents ni aigua.....

I això fa treure pit al PDeCat i ja li va bé per deixar clar que l’oferta d’ERC és una farol..... però en segona volta podria sumar si no hi ha més vots en contra, en fi más madera

I encara dintre del PDeCat hi ha posicions contradictòries (n’hi ha aquí i a tots els partits, segur!) i si escoltem a l’alcaldessa de Calella i ex-senadora Montserrat Candini que ha pactat amb el PSC ve a dir que no li vinguin amb punyetes i que defensa els acords amb el PSC i per més “inri” ha fet una crida a no fer “blocs” i cordons “sanitaris i ideològics”. En una entrevista al programa Via Lliure de RAC1, Candini ha afirmat que ningú li donarà “lliçons” de principis de sobirania i de si pactar amb el PSC significa “trair a algú”.

I mentre l’ANC convoca concentracions per fer pressió als partits perquè no pactin amb els "dirigents de la repressió" que en segons quins llocs s’hi pot pactar, deu haver-hi un nivell de maldat en els dirigents del PSC,oi?. Glups!!

En fi que tot plegat ha esdevingut com mai una mena de comèdia d’embolics, entrar per una banda sortir per l’altra, amagar-se sota el llit, un nuvi abandonat per la núvia al peu de l’altar (o de la sala de plens de l’ajuntament) perquè la núvia ja n’està farta i fent ús del dret a decidir i a la seva llibertat es posa d’acord amb l’adversari (ara ja enemic) del nuvi. I aquest amb un atac de banyes es dedica a malparlar de l’antiga companya, lleig!, molt lleig... en fi... què hi farem,,

Però també narració d’intriga de lladres i serenos, de thriller perquè fins el darrer moment no hem sabut qui seria el President o Presidenta... Al final Presidenta.

I Garcia Albiol fent un “Valls” diu que si cal votar el PSC per evitar que JxCat tingui una vicepresidenta ho farà.... si l’enrenou no fos ja considerable ara s’hi afegeix Gracia Albiol mancat de protagonisme darrerament..

Puigdemont i Torra han callat aquest cop, o ve el President de la Generalitat pensava fer un Sant Coloma de Farners que no va arribar al final o aquest cop ha entès que els partits en aquestes eleccions de segon nivell poden prendre decisions estratègies i que els convingui partidistament i el país, segur que no en sortirà malparat per més que diguin..

Tot plegat recorda allò de l’hotel del embolics del Germans Marx i al crit altre cop de “Mas madera!!” anem omplint pàgines i descarregant el pap de tanta agror acumulada des del pactes municipals...

En fi la Diputació seguirà de manera discrecional i amb Plans d’acció i sense masses escarafalls ajudarà als ajuntaments en mil i un projectes que així sigui per molts anys, perquè els ajuntaments encara malviuen sense que ningú vulgui entomar el seu just i necessari finançament..

I tampoc oblidem que també s’hi juguen representacions institucionals i llocs per posar a gent que treballi pel partit amb el sou de al Diputació (i que consti que a mi no em sembla malament si és amb transparència).

Sortosament ben aviat començaran les vacances polítiques, però encara queda això del govern de Madrid, un altre culebrot i un joc d’egos força evident i tot i que estiguin a 600 quilòmetres ens afecta i ens afectarà   .

Jo ho hem dit... más madera!!