La 'movida' madrilenya

Finalment, l’atzucac de la Comunitat de Madrid sembla que ha trobat el desllorigador. Demostrant que el camí iniciat a Andalusia i continuat a la regió de Murcia i a la ciutat de Madrid, no era tan impossible com ens volien fer creure els líders del PP, Ciutadans i Vox, amarats de suposada coherència. La candidata del PP, Isabel Diaz Ayuso, y el portaveu de Ciutadans Ignacio Aguado han anunciat la seva acceptació de la proposta de Vox que, a canvi, rebaixa alguns dels seus plantejaments (sobretot en l’atac frontal al col·lectiu LGTBI) i es manté fora del govern tot alertant que està disposat a fer (Ui, quina por!!!) una “fèrria oposició”.

Tot plegat, traduït a un llenguatge entenedor, sembla voler dir que Vox accepta perdre una mica d’aquella coherència que pregonava, que Ciutadans en perd molta més però que accepta el paper d’actor secundari en tot aquest sainet, i que el PP obre els braços disposat a acollir tota la dreta que tingui alguna mica de poder a aportar, per poder-se erigir en cap visible d’aquest costat de l’espectre polític.
Mentrestant, els altres PSOE, Unides Podem i la nebulosa del grup mixt, fan exactament el contrari. O com a mínim això sembla. Pedro Sánchez sembla entestat en no deixar que Iglesias bufi cullera i en demanar a tothom que pugui aportar una mica de poder, que es sotmeti a la seva autoritat omnímode i li faci entrega dels seus vots i la seva confiança. Una forma diferent, però igualment possible de convertir-se en el cap visible de l’altre costat de l’espectre polític de l’estat i les autonomies.

Intueixo que la darrera enquesta del CIS que dóna al PSOE majoria pràcticament absoluta ha tingut molt a veure amb la deriva entomada a un i altre costat de la centralitat política. Cert que l’enquesta estava feta –diuen- abans del debat d’investidura, però estic segur que alguns mecanismes de verificació i ratificació deuen tenir per saber si, en aquella instantània, els personatges que hi apareixen van o venen, pugen o baixen, surten o entren. El clixé d’un CIS amb maneres de 13 Rue del Percebe està bé pels programes d’humor i sàtira política, però a l’hora de la veritat, segurament les coses no son tan trapasseres com aparenten.

Segurament, tampoc la maquinària interna dels partits és tan barroera com alguns s’entesten en voler-nos fer creure. Aquella imatge de l’assessor (mig il·luminat, mig sociòleg per Harvard) aconsellant i manant a un líder entregat a les seves voluntats, tampoc sembla ajustar-se a la realitat, tot i que els resultats, sovint, podrien fer-ho pensar. Els moviments interns de Rivera a un costat de l’espectre, i de Pablo Iglesias a l’altre, demostren que ni l’un ni l’altre estan esperant que els deus de l’Olimp del bipartidisme els facin saber la seva decisió final.

D’alguna manera han de lluitar i lluiten contra el degoteig de socis (la nafra de Ciutadans) i la sensació d’empestats (la depressió que s’està estenent per Unidas Podemos).

Perquè, en el fons, jo diria que la “movida” va d’això. De veure com es pot recuperar el bipartidisme que tan bé ha funcionat aquests 40 darrers anys. L’alternança del plàcid “Ara mana tu, que jo et critico des de l’oposició” alternant-se amb l’aparentment crispat “Surt d’aquí, que ara veuràs com es fa un govern de debò”. Però clar, ara no es pot recórrer al decret (sigui reial o “orgánico del Movimiento”) per implantar-ho. Cal trobar un camí per arribar-hi.

A mi, personalment, m’agrada més la fórmula de la dreta. Naturalment, aplicada de forma honesta i transparent. Dos galls fent parella i el pollastre donant-los suport. Els galls messiànics sempre m’han fet una mica de por. I no només per això. També perquè aquest model donaria ales (seguint amb el símil ornitològic) a la situació catalana. Recordeu aquella famosa nit electoral on el més gall de la parella protagonista d’un casament de conveniència va anunciar que el peix ja era al cove, donant per fet que el tercer protagonista combregaria amb rodes de molí? Doncs rectifiquem.

O potser allò que és bo i democràtic per PP, C’s i Vox, no val per ERC, JxCat i ECP?