Benvingudes polèmiques

Som animals de costums.

Ens agrada mantenir el ritual de cada any. Un d’ells és donar un tomb amb el Trenet Turístic i fer-ho en els darrers dies en que fa el trajecte. Així doncs amb ganes de passar-ho bé anem a la parada i esperem. Els nens amb una certa ansietat que arribi el trenet. Quan s’escolta el xiulet creix l’expectativa i ja estem disposats a pujar. Ja som dalt, la majoria de passatgers son avis i àvies que esgoten els darrers recursos d’entreteniment a pocs dies de començar el curs, també alguns “guiris” potser despistats i alguns que altres banyistes que aprofiten el recorregut que potser els apropa abans a casa que no pas l’autobús.

Pots agafar una actitud passiva o bé participar en la gresca habitual del trenet, saludar festivament tot quisqui esperant que et retornin la salutació i també, clar, aixecar el braços enlaire i cridar a tope quan passes per sota les vies del tren pel pas soterrat i el conductor fa xiular a la màquina, els nens s’ho passen pipa. I encara moure’t a banda i banda quan el trenet fa els moviments sinuosos quan passa pel moll. En fi  tot un espectacle.

Acabes amb el cul quadrat, però tot sigui per entretenir una estona a la canalla quan ja els queda poc per tornar a l’escola en el nostre cas.

També mentre estàs circulant i contemplant pot veure novetats a la ciutat i, per sobre de tot, com diu el fulletó publicitari: podràs descobrir amb comoditat els punts més emblemàtics de la nostra vila. I encara és més atractiu quan afirma  Amb el nostre trenet faràs una immersió en el passat i el present de Vilanova i la Geltrú a través del seu patrimoni arquitectònic i museístic, de la seva gastronomia, de les seves platges, i de les diferents zones comercials.

El recorregut és prou llarg i interessant i dóna per molts, per alguns comentaris sobre que potser estaria bé que hi hagués algun sistema de megafonia que anés donant puntual informació dels indrets “emblemàtics” de la vila o alguna notícia sobre el que es va veient.

I també escoltes converses sense voler, la proximitat dels seients fa difícil no sentir el que es diu a la banqueta de davant o darrera teu, converses trivials i sense massa transcendència, però aquest dia em va cridar l’atenció el que explicava un senyor darrera meu quan passàvem pel moll de ponent i escoltàvem el rítmic so de les cordes petant contra els màstil de les embarcacions, seguíem endavant i anàvem cap aquell monstre que en diuen La Daurada, explicava el senyor -i aquí vaig posar més interès- que es construiria un magnífic passeig per arribar fins a la punta d’aquell moll,

Coi!, vaig pensar, no n’he sentit dir res. Tampoc és que segueixi amb massa atenció el que passa al port, però vaja entre la zona privatitzada del moll per La Daurada, el tancament d’una part per iots immensos i el nou nàutic i ara el nou passeig la fesomia canviarà del tot.

I ves per on llegeixo a l’Eix Diari que el PSC denuncia un cert secretisme en el tema del passeig.

Ostres quina casualitat! El Passeig del que vaig sentir parlar comença amb una polèmica política entre l’oposició i el govern.

L’intercanvi de retrets pren força. Manifesta el PSC que el govern "lluny d’actuar amb mesures que afavoreixin la transparència i la participació, ha decidit no informar a la ciutadania d’una actuació que es realitzarà els propers mesos i que comporta una actuació a l’espai públic de manera destacada".

Els socialistes es mostren partidaris de l’obra però en tot cas qüestionen el procediment que diuen no ha tingut cap espai de debat públic. Com era d’esperar al govern no li ha agradat que es qüestioni el seu procedir en aquest tema i ha respost també amb contundència i amb afirmacions de l’alcaldessa que diu “dir que estem fent una cosa d’esquenes és dir una mentida” i encara explica que: “es van fer rodes de premsa i es va enviar tota la informació a les entitats i regidors que formaven part del consell.”.

Però clar això no s’acaba aquí i torna la contrarèplica socialista: També ha anunciat que les obres i els projectes s’han presentat “a tots els estaments que s’havien de presentar”, per això l’emplacem “a que ens faci arribar properament a quins estaments, entitats, associacions o altres espais s’ha presentat, a on s’ha pogut debatre a fons sobre aquest nou projecte, les entitats que van participar i els suggeriments o al·legacions que s’hagin presentat, així com quin és el procés realitzat per exemple, amb entitats i agents econòmics i socials de la façana marítima al respecte.”.

Doncs sí, ho té molt fàcil l’alcaldessa, que faci pública la llista de gestions que s’han fet a l’entorn de donar a conèixer i rebre possibles suggeriments sobre l’obra en qüestió i així s’acaba la polèmica que lògicament cal emmarcar-la en els habituals estira i arronsa que veurem al llarg de la legislatura entre els que van guanyar les eleccions i no governen i els que legítimament van sumar per governar. Res que no coneguem.

Però tot i així caldria escatir si en totes les noves obres que es faran a la ciutat els procediments informatius seran el mateixos que objectivament no semblen massa d’acord amb la voluntat de donar el màxim coneixement al que es farà sobre l’espai públic, sense arribar a creure que s’actua ni amb secretisme ni amb manca de transparència, que serien termes a usar potser en altres aspectes de la gestió municipal.

Però aquí crec que hi ha un element a tenir en compte que és l’actuació de Ports de la Generalitat

Certament existeix un Consell del Port i la seva funció queda explicitada amb els objectius d'obrir el debat, recollir propostes i facilitar la interrelació entre els diferents agents que actuen al port. I explícitament diu: Aportar propostes i iniciatives referents al sector d'interessos que li és propi i en tots aquells que puguin contribuir a la consolidació, l'equilibri sostenible i la modernització de l'estructura portuària de la ciutat i de les seves activitats econòmiques.

Es dedueix doncs que el Consell no és un organisme que acabi decidint sinó aportant propostes i aquí sens dubte rau entenem part del problema.

De l’experiència de treballar en un Consell Portuari i amb Ports de la Generalitat ens queda un regust d’una certa sensació de convidat de pedra. Ports decideix, escolta o no, amb bones formes i en altres ocasions no tant i acaba executant el que es proposa. Les intervencions municipals poques vegades eren (ara no ho sé) ateses.

D’aquí segurament quan alcaldessa replica al PSC no esmenta que el tema del passeig al moll no hagi passat (almenys no ho esmenta en el que hem llegit) per cap organisme de l’estructura decisòria municipal amb possibilitat de decidir sobre el projecte. Les actuacions en el marc del port diuen no són competències de l’ajuntament ni quan això era del Ministerio de Obras Públicas ni ara que està en mans de la Generalitat. Com si l’estructura portuària més enllà del Consell fos aliena a la mateixa ciutat. Sembla que la plaça del port és l’excepció que confirmaria la regla. Millor!!.

En fi la polèmica no té (no hauria de tenir) gaire recorregut però posa en evidència algunes mancances comunicatives, però vaja  benvinguda sigui ja que està bé que hi hagi debat públic sobre formes i maneres de fer i actuar de l‘administració i dels polítics que la dirigeixen. Benvingudes polèmiques si ajuden, deixant de banda la lògica càrrega política i de confrontació, a millorar els procediments sempre millorable, per descomptat.

Dues notes finals: Algun dia estaria bé veure tost els elements participats per l’Ajuntament que tinguin real interès executiu i /o capacitat decisòria per part de l’Ajuntament. Per exemple si l’Ajuntament tingués poder real en el Consorci Sanitari hi hauria capacitat per tirar endavant el nou Hospital? Pregunto només.

I segona l’any vinent si deu vol quan complim el ritual de donar el tomb per la ciutat amb el trenet al marge de la polèmica actual almenys que el passeig ja estigui fet i consti con un nou element emblemàtic de la ciutat.