Alerta! perill de forats

No som massa entusiastes ni de la ciència ficció ni dels relats de terror, ni en novel·la ni en cinema. Mai ens hi hem pogut enganxar i ja admeten d’entrada que és una carència de sensibilitat pròpia cap aquest temes. Sens dubte que aquests gèneres tenen molts i bons adeptes i, a més, existeixen obres magnífiques i títols que han assolit èxit de lectures i de vendes extraordinaris. Per tant ben pocs arguments podem conèixer ni recordar, no obstant creiem que n’hi deu haver algun que faci referència a algun poble o ciutat que es vagi foradant i ensorrant-se de mica en mica, que tingui un subsòl actiu que es va menjant a si mateix, o el terreny del costat, o que hi hagi una comunitat d’éssers diminuts (amb capacitat de deglutir la terra o que treballen silenciosament, sense massa remor amb pic i pala soscavant el terra) que van fent forats que després ajudaran a ensorrar la ciutat per desesperació de les seves autoritats i dels ciutadans i ciutadanes.

Ja hem vist en alguns reportatges pobles que es van esquerdant sense raons aparents o altres que perillen per ensorraments i moviments del terreny on estan ubicats .

Idees per ensorrar una ciutat n’hi ha i moltes.

Si aquest guió no existeix no trigaran massa a escriure’l més si algú va seguint les notícies dels forats que es van produint als carrers de la nostra ciutat.

Lluny de voler crear alarmisme, ni cap voluntat de cridar mals averanys sí que fa una mica de basarda que en poc menys de quatre mesos la ciutat s’hagi ensorrat en tres llocs diferents i a una certa distància.

Són causes diferents –almenys així ho diuen- les que han provocat l’ensorrament però el resultat és el mateix, els esvorancs produïts al Carrer Josep Coroleu i al carrer Balears han estat fruit de fuites d’aigua o la fallada d’algun col·lector pluvial. Ja abans, ara farà un anys aproximadament, el carrer Pelegrí Ballester s’havia foradat inesperadament. Ara li ha tocat, és el moment el carrer del Codonyat que haurà d’estar tallat a la circulació entre quinze i vint dies segons diuen els experts després d’analitzar l’esvoranc que s’hi ha produït. Aquí el tema és més complex: La persistent presència d’una maquina de gran tonatge per unes obres que s’estan fent han provocat amb el seu reiterat pas i pes que falles la colta del col·lector que passa per sota del carrer, sembla que ja molt antiga ha fet figa al no suportar el pes del monstre mecànic que treballava damunt seu.

Sigui com sigui la ciutat es va foradant per diversos indrets i allunyats entre sí. Caldrà veure si entre la ubicació dels forats es dóna alguna mena de conjunció astral que determini el fil conductor de les diverses ensulsiades o simplement ha estat una mal ratxa del nostres carrers.

Veus interessades i ben segur que malintencionades han parlat d’una maledicció al nou govern municipal –potser per les taxes que ha aprovat-  que acabar ensorrant l ciutat, altres parlen dels fantasmes que encara van pels túnels ja coneguts entre Can Papiol i el convent de monges del carrer dels Caputxins (marro, segur!) que es van perdre i ara cerquen algun lloc per sortir i en els indrets més febles del subsòl provoquen l’esvoranc i així poden escapar-se i tornar els seus túnels habituals...

Tot plegat enraonies i són motius més prosaics i molts diversos, des de l’envelliment de tots el munt de tubs, canonades, i altres ginys que van pel subsòl fins a algun factor incontrolat de l’aigua i del clavegueram que fa que la ciutat pugui semblar un formatge d’Emmental ple de forats (anava a escriure Gruyère però els que en saben em diuen que no, que el Gruyère no té forats El formatge amb forats per excel·lència és l'Emmental)

En temps d’incerteses globals i de trontollegi constant de fonaments a la ciutat s’obren forats, el subsòl es revolta i es torna esllavissadís, soscavant la fermesa dels fonaments. Tres forats en poc temps.

Però el problema és que aquesta ensulsiada passi del forats a les calçades i voreres dels carrers i als fonaments reals sobre els quals es basteix la ciutat.

Que no es foradi la ja precària economia de molta gent malgrat el creixement del territori en xifres globals

Que no s’ensorri la cohesió social fruit de la mateixa pobresa però també d’actituds que van contra la lliure i pacífica convivència.

Que no s’ensorri l’ambició col·lectiva de fer una ciutat més habitable, sostenible, millor i carregada d’oportunitats pet tothom.

Que no es destrueixi el teixit socials ni els vincles de solidaritat que han ajudat a pal·liar en part, només en part la crisi que hem patit i alguns encara pateixen..

En fi tapar els forats de la vorera no costa gaire (o ,sí), uns quants dies el carrer tallat i les despeses i molèsties que es puguin causar a veïns i veïnes. Tapar els forats de l’estructura social ja seria més difícil i complicat i difícil i terreny abonats al populisme més perillós .

Les reiterades esfondrades en poc temps no voldríem que fossin una mala metàfora del que podria passar a la ciutat, que mica en mica, sense que ens en adonéssim anés debilitant els seus fonaments i estructures socials per acabar esfondrant-se de manera ja impossible de redreçar.

Tant de bo tot sigui una mala coincidència i els forats no passin de les calçades.