Projecte Herenegun. L’escola, punt de partida per al diàleg polític

El govern basc ha enllestit el projecte Herenegun, una iniciativa per transmetre als joves què va ser el terrorisme al seu país, per mantenir una memòria sobre fets terribles amb l’esperança que això ajudi a no repetir-ho mai. La redacció d’aquest projecte ha seguit un camí complicat; al juny del 2018 es presentava la iniciativa amb la intenció d’implementar-la a les aules al curs 18-19. No obstant, la visió que oferia el text no va satisfer totes les sensibilitats i tots els registres a l’hora d’abordar un tema tan complex. S’han incorporat les aportacions de col·lectius diversos que no sentien la seva veu prou ben representada en el projecte inicial i ara, amb reticències això sí, començarà la seva implantació a les aules. Recordem que Euskadi s’organitza amb una doble xarxa escolar: hi ha les ikastolas -en euskera- i hi ha les escoles en castellà. A Catalunya es va optar per no separar les dues comunitats lingüístiques i col·laborar d’aquesta manera a la cohesió social. Euskadi, en aquest punt, potser necessita un treball més conscient

Explicar als joves el nostre passat ens obliga a pensar en el significat d’aquest passat. L’educació posa de manifest allò en què tothom està d’acord: no volem que es repeteixi. A partir d’aquesta tesi central hi ha hagut tot un moviment polític d’entesa o, si més no, de diàleg per bastir un relat que sigui admissible per les parts afectades. De ben segur que no és “la veritat”, la pura, la cristal·lina. Veritat cadascú té la seva i no és realista suposar que s’abandonarà aquesta veritat. És un punt de trobada on tothom haurà hagut de sentir-se incòmode. Herenegun no deu respondre a cap col·lectiu en concret, tothom haurà hagut de cedir, tothom hi arrufa el nas, però és el millor que es pot tenir ara mateix.

El terrorisme es va acabar amb un punt i final. La reconciliació comença després. Herenegun podria ser una fita en aquest inici. El món educatiu s’utilitza tot sovint per fomentar la divisió, per alimentar la sospita, per estendre falsedats. Aquí a Catalunya en tenim experiència. Quan el moment polític català arribi a un punt i final -el que sigui- es plantejarà la necessitat de donar una explicació històrica als fets. Desitjo que en la construcció d’aquest relat hi participin tantes sensibilitats com a Euskadi. I que ens discutim i que arrufem el nas i que algú protesti i després acompanyi la protesta amb una proposta, i que les autoritats estiguin disposades a fer marxa enrere per incorporar pensaments diferents als seus. Ara es veu lluny, però, hi haurem d’arribar algun dia, no?