Llei Aragonès: la privatització del sector públic

Els serveis públics i els equipaments municipals no han quedat al marge dels processos de privatització que van arrencar durant els anys 80. Aquest fet ha suposat sotmetre a la lògica de criteris de mercat i per tant, dels beneficis privats, la prestació de serveis públics imprescindibles per a la garantia de drets.

Malauradament, durant els últims anys, els ajuntaments han tendit a privatitzar, amb contractes de llarga durada, la gestió de molts serveis públics i municipals en benefici d’empreses privades amb ànim de lucre. Aquest sistema provoca diferents greuges, com per exemple la perversió que implica el fet que l’Ajuntament contracti empreses que no garanteixen sempre un treball digne i de qualitat.

Els successius Governs de la Generalitat, han anat regulant la possibilitat que molts serveis públics siguin privatitzats mitjançant diferents fórmules, amb iniciatives legislatives que volen posar una cara amable a unes privatitzacions que són injustificables des d’un punt de vista del bé comú. L’anomenada llei Aragonès no n’és una excepció i vol regular la forma com les empreses fan negoci amb els nostres drets fonamentals.

Alguns diran que aquesta llei no privatitza, però aleshores on, quan i com la volen aplicar? Per recuperar la sobirania com a classe treballadora, hem d’avançar en la recuperació d’uns serveis bàsics universals i equitatius arreu del territori. Per aconseguir-ho, primer cal impulsar una iniciativa legislativa que blindi la titularitat, gestió i provisió de tots els serveis necessaris per la vida. I en tot cas, posteriorment,  parlar d’una llei que controli la qualitat dels mateixos i les condicions laborals de les treballadores d’unes empreses que, prèviament a la seva contractació, ja haurien reunir unes clàusules socials, ambientals i de gènere.

Necessitem que els serveis públics siguin de titularitat, gestió i provisió 100% pública, sense retallades, sense privatitzacions, sense externalitzacions ni cap altra fórmula que ens faci perdre el control de béns i serveis necessaris pel desenvolupament d’una vida digna.

Maria Ramon Martinez
Regidora de la CUP Vilafranca