Novetats esperades

El setembre del 2008 (com passa el temps!) quan s’estava debatent la Llei d‘Educació de Catalunya escrivíem i qüestionàvem un parell de conceptes de la mateixa llei, dèiem: el Pacte Nacional per l’Educació que ara es veu violentat  en algun del seus aspectes i bàsicament en la sempre polèmica posició a l’entorn de la concepció de l’escola com a “servei públic” o com a “servei d’interès públic”. I en aquest canvi de matís semàntic però important s’ha vist un clar apropament de la Conselleria a les tesis de l’escola concertada en detriment de la pública pel que fa a la planificació general, distribució de l’alumnat i sobre el “control” d’aspectes econòmics de l’escola concertada.

I encara un segon: Caldrà també debatre a fons els paper dels ajuntaments en la planificació i gestió, punts en que els sindicats també hi veuen un cert perill de fragmentació i de possible privatització.

Al final es va donar el nom de Servei d’Educació de Catalunya al conjunt d’escoles del país, sense incloure el terme i el concepte de “públic” en aquest servei sinó que incloïa totes els escoles que rebien aportacions econòmiques públiques sense que la concertada tingués els mateixos mecanismes de controls bàsics que tenia l’escola pública. Es considerava llavors que això obria la porta a significar com a pública l’escola anomenada concertada, és a dir aquella que amb estructura d’escola privada rebia fons públics. Des de sectors professionals si burxaves una mica es manifestava en el moment d’aprovació de la llei i consagrar el Servei d’Educació de Catalunya: “han fet la llei aquells que no viuen ni creuen en l’escola pública”.

És també cert que aquesta escola concertada, almenys a Catalunya, ha jugat un paper prou important tant per evitar la massificació de l’escola pública, de ser en algun moment de la història una escola que va mantenir nivells de qualitat i també estesa per tot el país i cohesionava territoris.

Es feia clarament la distinció entre escola privada i concertada, la primera no rebia ajuda i tampoc l’administració no hi tenia cap influència, en la concertada anomenava algun dels representants en els consell escolars del centre.

Però la pràctica política ha comportat que des d’alguns sectors s’ha considerat que l’escola concertada rebia però no donava.

Rebia diners, es pagava els seus mestres i en canvia no s’ajustava als decrets d’admissió, de matriculació i tampoc s’ajustava en els horaris de la pública.

Ara el Departament d‘Educació prepara el decret d’admissió de cara al curs vinent i sembla que aquest cop hi haurà modificacions substancials. Ja que  entre les principals novetats que incorporarà el nou decret hi ha la potestat que passa a tenir el Departament en la programació de l’oferta educativa, no només de l’escola pública, sinó també de la concertada. En concret, el redactat diu que “el Departament d’Educació determina l’oferta educativa anual de tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, amb la participació dels ajuntaments i dels diferents actors educatius de l’àrea”. Fins l’escola concertada fa la seva planificació i oferta de places i en funció de la demanda que té decideix després el nombre de grups que obre i ofereix.

La mesura però no ha agradat a tothom –com passa sempre que es volen fer canvis substantius- i així les federacions d'AMPA de l'escola concertada, Fapel i CCAPAC, han anunciat mobilitzacions contra els canvis que preveu introduir el Departament d'Educació en l'admissió d'alumnes dels centres concertats. Vaja que estan en peu de guerra contra el Departament ja que es veuen amenaçats de perdre de la possibilitat “en certa manera” de no poder seleccionar el seu alumnat o part d’ell. 

Les associacions de pares i mares consideren que el decret és “innecessari” i demostra que el Departament d'Educació té “una voluntat dirigista més pròpia de països totalitaris que d’una democràcia”. Fapel i CCAPAC adverteixen que engegaran una “lluita jurídica i social” per aturar els canvis en els criteris d'admissió de l'escola concertada”.

Però creiem que cal interpretar la mesura a favor de l’equilibri en la distribució de l’alumnat i mai contra l’escola concertada a la que cal reconèixer en la seva majoria la seva feina i el seu paper però, malauradament les estadístiques i els estudis són molts clars en com es distribueix l’alumnat amb menys possibilitats i amb més necessitats i així la proposta del Departament combatrà  la segregació residencial que avui es dona en moltes ciutats.

El que cal es posar en comú criteris i a partir d’aquí fer la distribució respectant els criteris d’equitat, d’igualtat i de possibilitats per tothom.

El decret d‘admissió també -a veure si aquest cop és veritat- planteja que d’una vegada i per totes es retirin els concerts o que no puguin optar a la renovació aquelles escoles que separen l’alumnat per raó de gènere, són poques, sí i moltes d’elles vinculades a l’Opus Dei, però encara n’hi ha i cobren concert i són massa influents.

L’altre aspecte novedós és el reconeixement de la implicació del món municipal en la matriculació. Ara ja ho fan molts ajuntaments però en el decret que està treballant la conselleria consolida aquesta participació i consolida també  alguns projectes com les Taules de matriculació i planificació educativa que ja funcionen amb més o menys influència però que ara adquiriran un rang major i podran també ajudar des de la proximitat a la creació d’aquelles aules que treballin en l’alumnat amb dificultats i donar el corresponent suport educatiu.

És cert que els ajuntaments han anat guanyant amb esforç i voluntat un paper més rellevant en el procés de matriculació, havia de ser així ja que es tracta d‘un tema estretament vinculat al municipi. Ara però si finalment el decret d’admissió considera quer aquestes “comissions” d’ordre municipal tinguin un paper determinant en tot el procés de matriculació i de distribució de l’alumnat amb la complexitat que això comporta s’haurà fet un pas endavant important.

Així dos aspectes que quan es va aprovar la llei com la capacitat d’oferir totes les places per part del Departament i també el paper dels municipis que semblaven fluixos i ambigus queden ara en part enfortits en aquets esborrany de decret de matriculació. Potser s’ha trigat però ara caldrà aprofitar-ho per millorar el procés d’admissió de l’alumnat a les nostres escoles.    

Si això és així, potser el curs vinent portarà novetats interessants en el procés de matriculació. El dubte si es podrà ja aplicar el proper curs, donat els terminis ajustats que hi ha i després veurem si s’aguanta la pressió, que hi serà, del sectors afectats i no cal amagar-ho tenen molt poder, fàctic si voleu però poder.

Un pas creiem que és important per qualificar l’escola del país i ajudar a que aquesta escola sigui encara més un instrument de cohesió social.