La banca guanya

De sempre s’ha tingut clar que el zero de la ruleta era el truc que permetia als casinos sobreviure i, sobretot, fer negoci. Aquella jugada escadussera en la qual les regles no donaven com guanyador a cap dels apostadors i que permetia a la banca quedar-se amb l’import de totes les juguesques quan la bola queia a la casella del zero.

Ara, en aquesta gran partida que s’està jugant a casa nostra a la ruleta dels tribunals, s’acaba de produir una situació similar. Una conjunció astral de sentències que, si jo hagués de clarificar, definiria amb un “la banca guanya” que equival a un “els apostadors perden”. Perquè mentre els tribunals europeus reconeixien que Oriol Junqueras és eurodiputat, amb immunitat inclosa, els tribunals catalans acabaven d’inhabilitar al president Torra, just retirant-li aquesta immunitat. I això que haurien de ser dues sentències més –transcendents, però sentències- porten camí de convertir-se en dos nous casos jurídics que hauran de ser argumentats, debatuts i sentenciats com a pas previ a l’acceptació definitiva dels seus veredictes. Deixant la seva aplicació, urgent per la situació política que viu el país, per dintre d’uns mesos (si som optimistes) o anys (si som realistes). Perquè en el fons, ve a ser com si als casinos, per defensar el jugador, haguessin implantat el VAR i ara un dels apostadors hagués impugnat la tirada del croupier.

La justícia europea diu que la condició d’aforat deriva de l’elecció de l’individu, no del ritual de la seva acceptació o del procediment administratiu per recollir el document que ho acredita. I que, per tant, tot el que ha patit Oriol Junqueras és il·legal. Per molts, judici inclòs.
Però aleshores apareix la justícia espanyola i argumenta que la seva sentència és ferma i que, per tant, els tribunals europeus no tenen res a dir sobre ella. I aleshores apareixen els lletrats d’altres acusats que diuen que això no és un problema entre la sentència d’un empresonat i la justícia espanyola. Que aquí, com a la taula de la ruleta, hi ha altres persones implicades que també tenen dret a dir la seva i a rebre els beneficis d’un hipotètic canvi de sentència. I que els seus defensats també tenen dret a aquella condició d’aforat que Junqueras i la justícia europea reclamen. I, a més, el Parlament Europeu ho ratifica donant-los una acreditació provisional quan hi van a demanar-la.

Per altra banda, el Tribunal Superior català retira a Quim Torra la condició d’aforat, tot inhabilitant-lo i, per tant, obrint la porta a la seva destitució i processament. I el president (en no estar encara processat, els advocats resten muts) replica que la seva condició de president electe deriva, no de l’acte administratiu de la seva proclamació, sinó del vot previ de la ciutadania que li va donar l’autoritat per reclamar aquell càrrec. I clar, si ell pateix aquest calvari per haver mantingut una pancarta al balcó de la Generalitat, aquells que estan a la presó –tornem al cas de la ruleta- per haver fet un referèndum, pujat a un cotxe o reclamar que la policia no els apallissés, diuen que ells jugaven la mateixa partida i que l’espoli dels diners que van apostar es mereix la mateixa consideració. Que no hi ha dret que la banca sempre guanyi i l’estat faci el que li vingui de gust. Que si ha fet una tirada amb la bola trucada o la ruleta manipulada, en pagui les conseqüències.

Però mentrestant, mentre es valora i discuteix com resoldre el problema d’aquesta jugada conflictiva, la ruleta segueix girant i hi ha gent que treu faves d’olla d’aquestes jugades posteriors. Perquè mentrestant, Vox continua sucant pa a cada declaració que fan els implicats, engreixant el seu suport entre una gent que, tard o d’hora, haurà de tornar a passar per les urnes. I a l’ombra d’això, no para de fer trabanquetes al PP de Casado bloquejant-li pressupostos i fent propostes més o menys incendiàries.

I és que, no hauríem d’oblidar que, mentre tot això ens té embadalits com si miréssim un castell de focs de Festa Major, hi ha una investidura de president de govern espanyol que està en dansa. I que també pateix les conseqüències d’aquest estira i arronsa que les parts que veuen possible millorar la seva posició, intenten allargassar tant com poden. Com ja ha fet ERC anunciant que atura les converses fins que s’aclareixi el futur d’aquesta bola que ha anat al zero. I com probablement farà JCAT si té clar que el retard els pot permetre presentar Puigdemont (o fins i tot Artur Mas) a les properes eleccions. O com podrien fer el PP i Ciutadans si intuïssin que la maniobra els permetés recuperar espai electoral i frenar el fenomen de Vox.

I el PSOE?. La gent de Sánchez semblen aliens a tot aquest enrenou. Ells, com els neòfits de la ruleta, segueixen posant la meitat de l’aposta al vermell i l’altra meitat al negre per no perdre massa diners i vots. Ells prefereixen seguir jugant de forma conservadora. Tot i que, no ens enganyem, el “la banca guanya” també els perjudica.