Després de la tempesta, la calma

Malauradament –per les afectacions humanes i materials- la tempesta Glòria ens ha salvat l’honor de la Setmana dels Barbuts, coneguda en les nostres tradicions més esteses com aquella setmana a cavall entre les festes de Nadal i de les de Carnaval, com la setmana més freda de l’any. Hem tingut previsions fetes realitat de fortes ventades, neu abundant a les alçades, alguna enfarinada a cotes baixes, temporal de llevant i fred més notable. En fi la combinació perfecte meteorològica per fer que la setmana dels barbuts hagi fet honor a la seva fama. Fins i tot situació excepcional segons el Conseller Buch –algun meteoròleg no s’estranya tant de la llevantada- i algunes imatges certament impactants i amb situacions de perill per una natura desfermada. La Glòria feia basarda. En fi els Barbuts han anat forts enguany lamentablement!

Portàvem masses dies d’un anticicló potent, d’inversió tèrmica, de temperatures un parell de graus per damunt del que seria normal per l’època de l’any que vivim, i altres conceptes que ens anaven explicant els i les meteoròlogues per assabentar-nos que l’avorriment en matèria de temps era palès i notori. Fins que arriba la Glòria i organitza el terrabastall propi dels barbuts.

No deu ser casualitat que en una setmana hi hagi una reunió de sants Barbuts, (el trident són: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener) i encara altres de menors que allarguen fins el vint i tants de gener) si és la setmana que fa més fred les barbes poden servir de bufandes per embolicar-se una mica.

Abans de l’escalfament global era una matèria coneguda des d’anys que durant aquesta setmana el fred campejava i dominava el territori, hi ha algunes generacions que recordem, per exemple, com la roba estesa a les eixides es glaçava o el glaç ocupava alguns racons fondos dels voltants de la ciutat, tant és així que la cultura popular hom expressava en forma de refranys (que no són res més que sabies sentències que corroboren la realitat) Així hi trobem algunes afirmacions contrastades sobre el tema:

“Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”.

“La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”.

“Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans”

I encara una que fa referència a la bonança que portarà als camps i conreus la pluja d’aquets dies.

“La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

I quan hagi acabat aquesta setmana anem directes cap a la Candelera, festa que ja sabem que es celebra el 2 de febrer, la celebració de la Candelera sembla que es perd en el pou de la història i que els que en saben diuen que els pobles en l‘època de brillantor de l’imperi romà era un dia dedicat als difunts però que l’església, seguint el model jueu, va triar com a data per assenyalar la festa de la presentació de Jesús davant els sacerdots del temple i la purificació de la Verge, ja se sap han passat just 40 dies després de Nadal, data del naixement de Jesús. I vet aquí que encara queden quaranta dies d’hivern astronòmic. Una data doncs en mig de l’hivern. 

I naturalment aquesta data també és relaciona amb el temps i el nostre refranyer altre cop és prou eloqüent. Qui no recorda aquell tant usat de: “Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. Però sembla que no hi ha unanimitat a l’hora de considerar el final de l‘hivern, vegis sinó: “A la Candelera, si el fred no li va al davant li va darrere” i el seu contrari: “Tant si plora, com si no plora, per la Candelera l'hivern és fora”.

Els darrers anys s’ha fet popular explicar aquesta celebració a mig hivern i fer-ho amb l’exemple del “dia de la marmota” fent referència als fets que es celebren en alguns indrets del Canadà i dels EEUU i molt especialment al poble de Punxsutawney a Pensilvania que des de fa més de cent anys controlen la sortida de la marmota del seu cau per saber si torna a entrar segons vegi o no vegi la seva ombra i si el fred seguirà i per tant l‘hivern entrarà en la seva segona meitat amb potència. D’aquesta mena de refrany viu i animat n’han fet una festa. Aquí, més enllà del repartiment de candeles a les misses del dia i alguna que altra fira, la data passa més aviat desapercebuda. Potser caldria també potenciar-la com element de la cultura popular tot i que tal i com va el canvi climàtic moltes d’aquetes celebracions o signes de la natura sobre el temps que hi ha de fer potser aniran decaient perquè no tindran cap sentit perquè natura i refranyer ja no aniran a l’hora.

Els experts i els observadors expliquen que la floració de molts arbres s’ha avançat i que molts ocells van desconcertats davant els canvis que no poden explicar-se, possiblement les espècies s’aniran acomodant als canvis, almenys les més fortes i algunes potser acabaran extingint-se.

Els canvis en el clima provocat per les accions desenfrenades del gènere humà és una realitat malgrat encara hi ha qui ho nega –també hi ha els terraplanistes i la terra segueix essent rodona- i evita prendre mesures, si és que encara hi ha possibilitats, per revertir bona part de les conseqüències.

Mentre aquí la natura es desfermava i ens alertava de que les situacions extremes sovintejaran al selecte Foro de Davos Trump, en estat d'impeachment' i la jove activista mediambiental Greta Thunberg, s’enganxaven pel canvi climàtic. David conta Goliat com tantes vegades.

Sempre la natura ha evolucionat i s’han produït canvis degut a factors de l’activitat humana, i també per la seva pròpia transformació.

Ara però la situació sembla desfermada i ningú s’atreveix a dir si és possible encara revertir-ho i sinó és així com a mínim aturar-la.

El canvi en el clima portarà també altres canvis, el sector de la vinya ja planteja  -fa anys- plantar a molta més alçada perquè ja preveu que el clima d’aquí es traslladarà a la muntanya, i com el vinyaters altres sectors també es plantejaran canvis substancials o fins i tot introduir espècies que res tenien a veure al nostre país fins ara.

Els antics refranys sobre el temps que fa a cada temporada perdran valor, l’observació d’elements naturals per predir el temps també deixaran de tenir la certesa que tenen ara. Això dissortadament serà el mal menor davant els desastres socials, econòmics i climàtics que es pressuposen. Perdre el valor real dels refranys davant la magnitud de la tragèdia és ben poca cosa malgrat dolgui.

Així anem, o parem i revertim en el que puguem els elements de destrucció que hem creat nosaltres mateixos o ens en anem en orris.  

Després del temporal ve la calma i en la calma la necessària i urgent reflexió.

Situació excepcional deia el Conseller, excepcional també hauria de ser la resposta col·lectiva pel que fa a aturar aquelles accions que modifiquem el comportament de la natura.