Què hem de fer?

Era el dia 11 de març del 2015 (aviat farà cinc anys) que amb la solemnitat i seriositat protocol·lària pròpia d’aquests casos es posava en marxa el Consell de Cultura de l’Ajuntament de  Vilanova i la Geltrú, quedaven menys de dos mesos per les eleccions municipals (ara potser la JEC ho suspendria tal i com estan les coses) i el govern del moment va voler complir el que reclamava un grup de l’oposició i el ple va aprovar i endegava aquets organisme participatiu.

En el document constitutiu del Consell hi ha la seva definició i els objectius generals que vol aconseguir.

Són unes afirmacions clares, les habituals en els diversos consells de participació que tenen els ajuntaments.

El Consell Municipal de Cultura ha d’esdevenir l’eina fonamental per impulsar el debat i la reflexió sobre l’estat de la cultura a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, així com el desenvolupament i la definició de quines han de ser les grans línies polítiques culturals municipals, a mig i llarg termini, consensuades a través de la participació ciutadana.

Article 2. Objectius generals

a. Constituir el Consell com a òrgan consultiu, informatiu i deliberatiu.

b. Promoure i canalitzar una reflexió conjunta entre els diferents agents culturals de la ciutat.

c. Garantir la participació de la ciutadania, organitzada o no, en la millora de les polítiques culturals de la ciutat.

d. Potenciar el treball entre la ciutadania, les associacions.

Claredat expositiva sobre el paper.

Vaig ser convidat a formar part del Ple, evidentment no per mèrits propis, segur, sinó per modesta representació d’una de els entitats que en formava part.

El 5 de maig, a menys de 20 dies de les eleccions municipals, es feia la primera reunió efectiva del Consell, En aquesta sessió es va escollir la Comissió Permanent i es van establir les comissions de treballs que haurien de funcionar autònomament per poder nodrir al Ple de possibles temes a debatre i també per proposar posicionament sobre els diversos temps sectorials afins a la cultura  que es plantegessin.

Les eleccions, la conformació del govern i les post-eleccions van aturar el consell.

D’ençà de llavors (2015) les reunions que s’han fet a nivell de plenari es podrien comptar amb el dits d’una mà i en sobrarien.

Algunes comissions van funcionar amb una mica més d’activitat, sense estrés, això sí, però s’anaven trobant i alguna culmina la seva actuació en el consell al 2018 amb al celebració d’unes jornades sobre la Cultura al Penedès, interessants pel seu contingut, però amb una minsa assistència de personal i també creiem amb dèficits de comunicació.

Però vaja, la documentació generada és un element interessants a efectes de debat en el marc de la configuració de la vegueria del Penedès, (que està als llimbs i que ben segur que és la Vegueria que més jornades debat i estudi ha generat de tot el país, però vaja...) respecte a la cultura.

El balanç és doncs força escadusser, un recorregut poc brillant fins ara,  sobretot si es tracta d’una òrgan cridat a la participació i per tant amb clara voluntat de copsar el que es “pensa” i es “diu” més enllà dels despatxos de l’ajuntament que massa vegades estan blindats i són poc receptius i porosos per escoltar el que és diu, i no per poca voluntat o per rebuig al que es diu, sinó perquè el dia a dia és menja pràcticament tota possibilitat de reflexió i debat, cosa que el Consell potser permetria però a un ritme molt diferent de la gestió diària.

El balanç doncs d’aquest cinc anys del Consell de Cultura és més aviat minso, decebedor, repetim, si algú tenia expectatives més altes, però si fem una ullada als altres Consells Municipals veurem que és més o menys igual.

Ara fa pocs dies un bon amic comentava que havia anat a la presentació de la futura remodelació del Museu Balaguer i es sorprenia de la poca gent que hi havia anat a escoltar-ho. Segur que va ser així, però la pregunta és: Els membres de la Comissió de Patrimoni del Consell Municipal, van ser convocats? Sembla que ara s’entén que penjant un Twuit  ja n’ hi ha prou. La veritat és que no hauria de ser així. Ep! No sé com s’ha convocat i si va ser a través de les anomenades “xarxes” -és pura especulació- potser queda curt i creiem que potser hagué sigut interessant fer arribar la convocatòria a un organisme com el Consell que havia estat creat precisament per debatre aspectes de la cultura de la ciutat.

Que un organisme pensat i creat per ajudar a la participació acabi arraconat i sense cap mena d’operativitat ben segur que ens hauria de fer pensar si calen o no aquesta mena d’organismes creats per una decisió política ben intencionada o potser caldria trobar nous elements menys voluminosos, més realistes però amb major operativitat, amb més concreció.

Que el Consell no hagi funcionat fins ara és responsabilitat col·lectiva. No es tracta de carregar –crec que seria injust- els neulers contra la regidoria de cultura, polítics i tècnics, que segur que té part de responsabilitats però també caldria fer una relativa autocrítica dels seus membres, perquè la participació és un vector de dues direccions com a mínim i per tant si algú frena (el vector institucional) l’altre (el vector no electe) té l’obligació de prémer. Aquí ni uns ni altres hem sabut trobar l’equilibri necessari per un funcionament més que correcte. La participació és d’anada i tornada   

I també és obvi que caldria un certa reflexió a l’entorn dels elements, els instruments de participació i la seva real possibilitat de fer-ho. I també hem sembla que l’administració hauria de ser valenta i per més que se la pugui criticar suprimir aquells consells que no funcionen o que el seus objectiu no aconsegueixen reeixir per alguna o altre raó.

Amb el pas dels anys es van esvaint les pulsions vanitoses d’ostentació de càrrecs, mèrits i/o atributs, per tant no es tracta de trauer pit i “fardar” de formar part d‘un consell, que potser ens hauria de fer sentir orgullosos de poder col·laborar en un tema important per la ciutat però la dosi de realisme fa pensar que tot plegat és avui per avui una mena d’entelèquia com tants n’hi ha en altres aspectes.

La cultura, volem que sigui estructural i constituent de la ciutat? o simplement una ornamentació més? Segons com es respongui la pregunta funcionarà o no el Consell. Però la pregunta ens l’hem de fer tothom que en formi part tingui o no tingui responsabilitats institucionals.

El Consell cincs anys després de la seva constitució està al congelador, hivernat, però no s’hauria de trigar gaire a ressuscitar-lo o matar-lo definitivament (i no passa res , eh!) i pensar en un altre mecanisme de reflexió.

No és que ens provoqui neguit excessiu però ens agradaria saber en quin punt estem. Som encara membres del Consell? Existeix el consell o s’ha autodestruït com els famosos missatges dels agents secrets o per inacció.

Vet aquí el dilema.