Les dones movem el món

Diumenge es commemorarà el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Seria millor celebrar que no cal cap més 8 de març, però, malauradament, no serà així. Tots aquests dies sentirem a parlar de la bretxa salarial, del sostre de vidre, del terra enganxós, de la invisibilitat de les dones, etc. Realitats que afecten al cinquanta per cent de la població i que només es recorden en aquestes dates.

Realitats que, com a dones republicanes que som, volem canviar, perquè per nosaltres no és normal que en ple segle XXI les dones siguem en molts aspectes de la vida ciutadanes de segona. Ciutadanes que treballem, investiguem, creem, estudiem, ens impliquem en desigualtat i amb una clara invisibilitat social.

Només cal fer-nos algunes preguntes observant les realitats que tenim al nostre costat. Com és que encara no hi ha hagut una presidenta de la Generalitat de Catalunya? Com és que encara no hi ha hagut una presidenta del govern espanyol? Com és que a Vilafranca, i a moltes altres ciutats del país, encara no hi ha hagut cap alcaldessa?

Com és que les dones són invisibles a les cúpules empresarials? I en l’esport? Com és que moltes dones arreu del món fan ciència, investigació, tecnologia i no tenen el reconeixement que els pertoca? Com és que quan ens demanen el nom d’una científica només ens ve al cap el de Marie Curie?

És necessari canviar aquesta realitat. Les dones movem el món. La nostra perspectiva de la vida i de l’organització de les societats, com a dones, ha de ser present a tot arreu. El  món necessita la mirada femenina per créixer i per fer una societat justa i millor.

Per això volem una societat on les dones no haguem de fer mans i mànigues per poder ser presents en la política. Volem una societat on ningú vegi estrany que el pare agafi una reducció de jornada per tenir cura del seu fill; una societat on no sigui una raresa que el pare porti el fill al pediatra. Volem una societat on l’horari laboral ens porti a la conciliació real. Una societat on no calguin quotes per arribar a la igualtat d’oportunitats ni s’hagi de legislar per assegurar que un cinquanta per cent de la població tingui les mateixes oportunitats que l’altre cinquanta. Una societat sense violències, per viure com a dones lliures i sense pors.

Volem una societat on no calgui, com hem dit a l’inici, cap 8 de març més. Mentrestant, però, nosaltres, les dones, hem de ser conscients que som les que movem el món i que juntes ho aconseguirem. A casa nostra, fem que Vilafranca sigui una ciutat republicana i feminista, mirada i repensada amb ulls de dona. Acabem amb la cultura patriarcal i les seves violències, i construïm una ciutat d’homes i dones lliures.

Mònica Hill i Giménez, Montse Espinosa i Sospedra i Gemma Urgell Rocías, regidores d’ERC a Vilafranca