Prioritats, salut i ocupació

La crisi sanitària global provocada pel Coronavirus Covid-19 és una situació  molt greu sense precedents. En ella han aflorat algunes de les pitjors conseqüències d’un món globalitzat interdependent, com la inestabilitat, la incertesa permanent o la fragilitat compartida. Algunes veus ja apunten que després d’aquesta crisi res tornarà a ser igual i sabem que posa a prova la solidesa i els valors de la nostra societat desigual, de les persones, de les institucions i també de les organitzacions socials.

Una crisi amb un impacte duríssim en termes personals i socials que afecta de forma directa en el món del treball. La nostra realitat els últims dies ha estat marcada per la negociació de mesures de flexibilitat interna, l’exigència de mesures de protecció de la salut i l’assessorament als centenars d’expedients de regulació temporal d’ocupació presentats per empreses de tots els sectors d’activitat de les nostres comarques. També assistim amb indignació a la mesquinesa d’algunes empreses que practiquen acomiadaments unilaterals en un context tan complex com aquest i persistim en la demanda de mesures de salut laboral a l’autoritat laboral perquè interrompi l’activitat allà on no es donen les condicions mínimes de seguretat.

Som conscients que ara més que mai tenim la necessitat d’un sindicat proper i a l’abast que respongui a les persones treballadores i especialment a la nostra afiliació. Fidels a la nostra tradició estem i estarem al peu del canó. L’actiu sindical continua atenent i assessorant la gran quantitat de consultes que arriben, responent inquietuds, donant certeses i insuflant ànims a milers de consultes de persones treballadores, de seccions sindicals, d’empreses i sectors que necessiten i posen a prova la nostra capacitat organitzativa. Hem redoblat esforços personals i col·lectius articulant nous dispositius telefònics (933 100 000), telemàtics (https://consulta.ccoo.cat) i de missatgeria instantània.

També continuem en una ferma acció reivindicativa. La prioritat és contenir la propagació d’aquesta pandèmia -que tot sembla indicar que necessitarà temps-salvar vides i reforçar el nostre sistema públic de salut. Però també hem de fer front a l’emergència social provocada per la crisi econòmica que sabem serà molt profunda en un espai molt curt de temps.

Les mesures adoptades pel Govern estatal i que recull bona part del document elaborat pels agents socials, van en la bona direcció però no seran suficients. Hem d’anar més enllà. És important que les administracions facin un esforç important, incloent-hi a una diluïda UE perquè exerceixi lideratge polític i articuli polítiques financeres d’inversió i despesa pública. Les empreses que poden fer-ho, que són moltes, han de complementar prestacions i les entitats financeres també han de contribuir significativament en aquesta hora greu. Corresponsabilitat ja l’estem assumint les classes treballadores i, plegats hem de demostrar que és possible aconseguir que els efectes d’aquesta crisi no recaiguin, com sempre, en els sectors socials més humils i vulnerables de la nostra societat. 

Hem de salvar l’ocupació, els llocs de treball i apostar per reactivar el dinamisme econòmic del teixit productiu desterrant les fórmules errònies del passat com va ser la utilització generalitzada d’acomiadaments massius.

Serveixin aquestes línies com un reconeixement a les persones treballadores que és el millor capital que té un país. Persones que en les circumstàncies més adverses donen el millor de si i ens donen una lliçó diària de solidaritat comunitària. Personal sanitari i de la dependència, del sector agroalimentari, de sector de les cures i l’atenció domiciliària, del comerç i d’altres.

Agraïment i admiració per les expressions solidàries que apareixen arreu i a les persones treballadores que assumint els riscos ens cuiden, protegeixen, assisteixen i ajuden. Moltes gràcies.

Un missatge d’ànim, suport i d’esperança en el futur, perquè com deia un referent dels ideals d’esquerres el veritablement revolucionari és avançar. Que els avanços ens permetin canviar de paradigma i prioritats socials per destacar l’immens valor dels serveis públics, de la cooperació i la fraternitat.

Albert Rodríguez Mihí
Coordinador Comarcal CCOO Garraf