Preparem-nos

De cop i volta ens hem vist confinats.

Ningú no s’ho esperava de manera tant urgent, tot i que potser alguns ho veien a venir i altres (els menys) ho reclamaven i ara ens diuen allò de “Jo ja us ho deia....”. Gràcies.

I ens va agafar per sorpresa, veure com sortien algunes persones (moltes) dels súpers amb unes bosses i carros carregats que superaven les ja majúscules compres que es fan en èpoques de Nadal. Lleixes buides, carros i caixa plens. A aquells que seguien la norma de no acaparar menjar els podia semblar que feien el “primo”, que si la cosa anava en augment es quedarien amb un pam de nas amb poca cosa per menjar. Després el tema s’ha tranquil·litzat i avui pots anar a comprar amb totes les recomanacions i precaucions però amb relativa calma.

Així doncs estat d’alarma gairebé a traïció. I no estàvem preparats per la mesura.

No ho havíem viscut mai i per tant no sabem com reaccionar.

I en temps de confinament anem recordant com ha anat tot això. Recordar la polèmica generada a l’entorn de la celebració o no del Mobile World Congress. Cares sorrudes de les autoritats davant el tancament, en aquells moments fins i tot les més conscienciades veus dels experts no veien la necessitat de suspendre el congrés de telefonia, algú potser ho deia però amb la boca petita.

Ara veiem que va ser un encert (o no) però a partir d’aquí i contra tot pronòstic es començaven a suprimir, ajornar o suspendre manta d’actes esportius, culturals de masses. Fins i tot els més reticents a canviar dates de celebracions comencem a replantejar-se la rotunditat de les seves primers afirmacions com és el cas dels Jocs Olímpics de Tòquio. De més verdes en maduren.

Algunes excepcions que potser vistos pel retrovisor ara ens els replantejaríem   Aplec Puigdemontista de Perpinyà, Carnaval de Vilanova, manifestacions del 8 de març i algun partit del Barça. No estàvem encara convençuts de que això anava a més i Itàlia ja comença a grinyolar.

I des d’un moment, quan la cosa ja estava desbocada van començar les suspensions i un allau de mesures dràstiques que potser encara augmentaran segons com evolucioni “la cosa”.

Ens hem hagut d’acostumar a estar confinats. Quin remei!

N’hem aprés ràpid. Només faltaria. I encara que ja portem alguns dies hi ha moments per tot des de l’eufòria perquè podem fer moltes d’aquelles coses que habitualment no podem fer, a moments d’avorriment fins a alguns de pessimisme i angoixa. Res que els experts en psicologia del confinament no tinguin descrit. Ens recomanen rutina, varietat d’accions, paciència i no posar-se cap fita, ja sortirem....

Quan això s’acabi, que s’acabarà, les deixalleries quedaran saturades d’endimaris i vells records de les cases ja ho veureu...

L’estat d’alarma ha portat la conseqüència d’assumir amb urgència que ens calia començar a viure d’una altra manera amb variació dels usos i costums habituals.

Però ho farem amb convicció i això també ens ajudarà a sortir de la situació i sobretot sortir-ne el menys perjudicats emocionalment possible.

Repetim, crec que no estàvem preparats per un canvi molt radical. Potser ens ho veiem a venir, Itàlia està aquí al costat, però no ens acabàvem de creure i sobretot perquè la unanimitat dels experts parlaven de cassos lleus i que no creien que s’expandís de la manera que s’ha fet. I segur que ho deien amb tota la responsabilitat i la bona fe i a la seva manera d’entendre.

Però vaja amb més de dues setmanes de confinament que portem ja hem après, encara que fos a contracor.

Però això passarà.

I ens desconfinarant i tornarem a sortir al carrer potser de manera gradual com apunten els experts i ben segur que tots i totes encara que amb distància anem pensant que farem. Tantes coses! Tant diverses! Que no hi haurà temps per fer-ho tot.

I per això cal preparar-nos, que no ens agafi a traïció com el confinament i per tant que estiguem amb els ànims i la temprança suficient per tornar al carrer, no cal que ens ho mengen tot en un sol dia, no cal que siguem golafres i mica en mica, amb calma anem, recuperant la normalitat, que no serà com ara la coneixem, però ens hi adaptarem.

Corria per l’ara imprescindible però esgotador també WhatsApp un de tants elements que amb una certa “conya” intentava posar una mica d’alleugeriment a la situació, aquest que corria era un calendari del mes de setembre fins el desembre i cada dia hi havia alguns dels actes que s’havia suspès obligatòriament, si no hi ha pa per tant xoriç, no hi ha haurà temps per tants “events”.

Potser no n’hi ha per tant però vaja això anirà farcidet i ja esta bé.

El gremi de llibreries ja parlen d’ubicar el Sant Jordi (almenys la festa cultural, el sant no és mou de dia) en una altra data potser als vols de Sant Joan, està molt bé, ja sabem que un llibre no fa mal i dos o més ja fan bé.

El Papa, ja ha indicat que potser el 14 i 15  de setembre es podien celebrar les processons, difícil d’imaginar en una ambient més aviat xafogós les desfilades però tot és posar-hi imaginació..... i potser coincidint amb esdeveniments esportius també ajornats, no donarem a l’abast i menys encara els que segueixen amb assiduïtat els esports perquè en tres mesos es concentraran actes a dojo. I potser fins i tot haurem de prioritzar, mitja horeta de partit de futbol, una estona de tennis i segur el ciclisme.... i ens  haurem d’aturar perquè hi ha la sessió de cinema i sortint al teatre, i més tard música,i si queda temps llibres que han sortit i encara no haurem pogut llegir...

En fi tot plegat serà un no parar.

I clar per això després d’haver estat un mes paralitzats (toquem fusta perquè no en siguin més) ens caldrà activar-nos ben preparats.

No cal que ens afartem cada dia, poc a poc i amb bons aliments ens anirem recuperant..

I per això cal que ara que no podem sortir ens anem preparant per quan ho pugem fer, que no se’ns col·lapsi la possibilitats de fer tantes coses que ja fèiem i que  ara hem hagut de deixar de fer perquè ens abraonem sobre els programes d’actes i calendaris d’activitats.

Calma, tranquil·litat i anem pensat en que farem al sortir, abraçar (alerta!) al primer que trobem, anar a la llibreria, anar a prendre el sol, anar al camp a respirar i/o córrer una estona, a la platja.....

I també preparem-nos per veure quins canvis hi haurà a la nostra societat, a les nostres relacions, a les nostres mostres d’afecte... I també, com no, preparem-nos per veure com va la situació econòmica, els experts diuen que serà desastrosa, tant de bo s’equivoquin com l’han errat (involuntàriament. clar) els experts que ens deien que això era un mena de grip més contagiosa i poca cosa més...

Quins canvis hi haurà. No ho sabem.

Ho farem i a, més ho farem bé. Preparem-nos doncs, que ja ho tenim a tocar.