La cultura en el temps d’aquesta crisi

Portem ja gairebé tres setmanes confinats, tancats a casa (i segur que seguirem així). Escoltem notícies de tota mena algunes de tràgiques (les més) i també algunes necessàriament d’esperançadores.

Els pensadors reflexionen a l’entorn de com canviarà el món després que tot aquest malson que aquesta pandèmia passi. I tampoc hi ha acord, desacord com en tots els àmbits de la situació. Alguns apostem per afirmar que hi haurà canvis importants en els usos i costums i alerten de la retallada de llibertats que sembla que comportarà alguns dels controls que es derivaran de les mesures contra les crisi sanitària i altres creuen que amb el pas del temps hi haurà l’oblit –qui hagi estat més afectat possiblement trigui més o directament no oblidi mai-  i tornarem als nostre hàbits habituals i relaxarem per sort algunes de les restriccions actuals. Això sí en aquest oblit, necessari per cicatritzar ferides, no hi posem, si us plau, el món de la sanitat doncs ja hem vist quines conseqüències (en part) han portat la retallada constants d‘ençà el 2010 però tampoc oblidem el món de la cultura (i tots els altres sectors de la productivitat del país, òbviament, però si d’alguna cosa s’oblida és gairebé sempre de la cultura). La cultura aporta (va) entre el 2,7 y el 3% del PIB de Catalunya, i donava feina a unes 167.000 persones (el 5% de la població activa) amb dades dels primer trimestre del 2019. Ara deu haver variat i la suspensió d’activitat en gairebé tots els àmbit productius ha deixat les xifres sota mínims amb una aturada de l’activitat pública.

Però també cal deixar constància que la cultura aquest dies de confinament és un dels serveis fonamentals que ens permet alleugerir la pressió del tancament obligat a casa.

És espectacular la resposta que hi ha hagut del sector. Des de casa estant amb qualsevol aparell mínimament adequat (no cal gaire, un senzill telèfon mòbil) podíem i podem gaudir des d’una òpera a una sessió de circ, a concerts a dojo i de molts i artistes, a llegir en línea i a veure activats múltiples o resseguir els nostres museus i monuments de manera virtual però efectiva..

Ha estat una resposta potent que demostra que el món de la cultura malgrat els dèficits estructurals i econòmics és robust en creació i amb possibilitats de difusió.

Aquest mateix Eix Diari  ens remetia un seguit d’espectacles i actuacions artístiques diverses que es podien veure a través dels mitjans tecnològics. I si fas una ullada per les gran infraestructures culturals del país ofereixen en obert la seva producció però també els artistes o grups de manera generosa ofereixen la seva producció i la seva creativitat.

Però si aquesta activitat cultural ens ajuda aquest dies caldrà que quan tot aquest mal son acabi siguem la majoria de la població qui tinguem la generositat en aquells sectors que han estat al peu del canó, en primer lloc aquells serveis sanitàries que hi han posat el coll, però també aquells sectors vinculats a la seguretat  al comerç i a la logística que ens ha ajudat a resoldre els temes materials però també en sectors de la cultura que ens ha ajudat a donar-nos un cert suport espiritual –diguem així tant emfàticament, si voleu-  que ens ha ajudat a cuidar la nostra part més mental de la història.

Caldran mesures de xoc.

Caldran solucions que no deixin a ningú enrere, aquesta era (i vull creure que segueix essent) la promesa del President Sánchez, del President Torra i de la majoria dels polítics que no siguin paraules buides. I quan diguin ningú que no oblidin la cultura en el seu sentit més ampli. I fer-ho perquè la cultura és un dret de la ciutadania i els drets cal defensar-los i conservar-los i recordar que el valor de la cultura és no només un valor de bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix. 

Tornem a ensopegar amb la mateixa pedra, el pressupost de cultura a Catalunya s'ha reduït a la meitat en l'última dècada i ara representa només el 0,6 per cent del total. Sanitat, cultura i educació han estat una mena de “tres maries”, aquelles assignatures que no servien gairebé per res. Ara en paguem les conseqüències i no cal tampoc repetir allò de “jo ja ho deia”· Perquè ningú ho havia dit amb la magnitud del desastre que estem vivint, fonoteques i hemeroteques ho avalen.

Quan tot era com una mena de grip el món de la cultura ja va mobilitzar-se i per primera vegada, el sector privat de l'audiovisual, l'editorial, el musical, les arts escèniques i les galeries s'han unit en un projecte comú, Actua Cultura, per dir "prou" a la situació de la precarietat de recursos que pateix.

Units en el col·lectiu Actua Cultura  van presentar un document on expliciten bona part del seus dèficits. Ho expressaven amb claredat: El pressupost actual del Departament de Cultura és de 270 M i representa el 0,65 % del de la Generalitat. Ha d’augmentar fins a 840 per assolir el 2% del pressupost, la mitjana de la U.E. L’objectiu del 2% ha estat reiterat des de fa dècades per diferents partits. Només fa un any es va produir un acord parlamentari en aquesta direcció. 

La despesa en cultura per habitant segons dades de la Generalitat és de 30 € any. A Portugal són 120 € i a Polònia 90 €, a França 200 € i a Suècia 800 €.

La davallada en termes absoluts del pressupost de Cultura des del 2008 fins ara ha suposat la desaparició de línies d’ajut a la promoció cultural, línies que ajuden a l’empresa cultural privada a difondre la seva activitat i per tant a crear públics per a la cultura. També ha fet caure les dotacions de les infraestructures culturals públiques que són una eina potent de creació de públics.

Ara aquest 2% ja ha caigut.

El pressupost de la Generalitat, en tràmit, malgrat s’aprovi, no te cap validesa, ja no serveix, la realitat l’ha deixat com paper mullat.

Per tant caldrà pensar en mesures i/o ajuts directes al sector i de maneres diverses, quan s’havia de potenciar la metal·lúrgia hi havia els plans “renove” i comprar el cotxe et sortia una mica més barat amb aportacions dels governs, doncs apa que la Generalitat comenci a imprimir ja un “abonament” o una tarja de crèdit -i que no trigui tant com les dels menjadors escolars, que no va ser precisament un exemple de bona gestió, oi?- que es distribueixi a la ciutadania per consum cultural i que pugi servir per recuperar encara que sigui en part les pèrdues originades per aquest confinament.

Si durant aquest dies a casa la Cultura ens ha fet un “favor,” (terme que no fa justícia al paper de la Cultura) ha estat una taula de salvació, entreteniment, aprenentatge, coneixement, reflexió, i gaudi per moltes hores, quan es pugui tornar a la “normalitat” haurem de tornar el “favor” amb generositat.

La cultura és un dret de la ciutadania i els drets cal preservar-los i potenciar-los.

La Cultura és un element estructural en la societat i element constituent d’un país i cal cuidar-la i potenciar-la com es mereix amb l’ajuda necessària per no generar fractures socials.

Ara tenim l’oportunitat de d’ajudar-nos col·lectivament. Doncs fem-ho!