Canvi de perspectiva

Ja fa un temps -uns cinc anys- que la meva retina es va anar cansant i em va suplicar unes ulleres.  Ara, en aquests dies de confinament, són una eina indispensable en el meu dia a dia i especialment en la nova rutina en la que ens hem hagut d’instal·lar del #emquedoacasa.

Ens ha canviat la perspectiva. Hem reduït l’amplitud del focus de la nostra mirada a un parell de metres, no més enllà.  A excepció de la sortida diària a l’eixida o al balcó, la nostra visió ha quedat atrapada en espais ortogonals de parets vestides a la moda, o  tradicionals, o amb el que ens hagi vingut més de gust, i fixada a un parell de pams, per centrar-nos en les llums i ombres de la pantalla pixelada amb la que absorbim tot el que està passant al món.

Hem interromput la mirada de llarga distància, la que descansava sobre la geometria variable d’ondulacions: l’esclat d’onades, la juguesca dels núvols, la serenitat dels turons, les giravoltes dels corriols, els paisatges enllà ràpids i volàtils de trajectes en marxa...

Ho enyorem amb força, amb la mateixa intensitat que hem demanat silenciosament per a que la maleïda ‘corba’ de la gràfica diària s’aplani, ràpidament, i així, deixar enrere tot aquest sotrac, aquest desgavell, aquest dolorós patir per les soledats, pels comiats, pels problemes i per les noves dificultats.

Amb el pas de les setmanes sembla que veiem el punt de la inflexió.  Comencem a dilatar les pupil·les esperant la baixada de la ondulació i l’horitzó de nou pel futur. Però, canviarà la mirada?

Vull pensar que sí, que aquesta reclusió individual i col·lectiva hagi fet canviar el valor de la mesura de les nostres prioritats i les de la societat. Hem enyorat horitzons plens de formes i hem tingut l’experiència d’entendre que la proximitat, que allò que  estar a tocar, mereix la concentració de tots els nostres sentits. També el de la mirada.  

Sortirem encegats a la llum i al brogit del dia amb la necessitat i el desig, de l’escalf i de la companyia dels que no hem pogut tenir a prop, i amb una nova clau per entendre el que ha de venir: haurem canviat la perspectiva, la nostra mirada ara concentrada a la distància curta i ens haurem adonat, que allò rellevant per la vida, ho tenim a un parell de metres i a un parell de pams.