I si calgúes?

Fa dies que no m’ho puc treure del cap. De fet, dues eleccions autonòmiques (basques i galegues) ja convocades, estan als llims esperant que algú digui alguna cosa. I de les catalanes que s’havien d’anunciar un cop aprovat el pressupost, ningú en diu ni gall ni gallina.

Per acabar-ho d’adobar, l’oposició tripartida sembla haver engegat la campanya per fer caure el castell del govern de coalició on algú del pom de dalt evidencia discrepàncies cada dos per tres, mentre un altre ho nega i el folre i les manilles amenacen amb deixar-lo sol al mig de la plaça.

En resum, que entre les estadístiques i les normes de confinament amb què ens bombardegen diàriament, es van colant insinuacions d’una possible convocatòria electoral a nivell estatal -completada o no amb autonòmiques- que m’ha posat les neurones a mil.

Perquè parlem molt de com haurà de ser la societat “postconfinament” a nivell econòmic, territorial, social... però ja veieu que, quan es tracta de concretar mesures, sembla que cadascú vagi pel seu compte i que l’únic que es fa és reunir els diversos “invents del TBO” en un manual d’instruccions gegant i complicat com aquell antic i famós “Libro Gordo de Petete”. Amb franges horàries, distàncies socials, grups de risc, usos obligatoris i altres conceptes que emboliquin la troca i fan pensar una cosa tan simple com: “I tot això qui ho controlarà?”.

Però, tornant al moll de l’os, la pregunta seria: Com es farien aquestes eleccions? Perquè a mi em venen al cap un munt de preguntes. Haurem d’anar a votar per franges horàries per no fer coincidir a la cua grups diferents amb el risc de contagi que això pot suposar? Caldrà mantenir la distància de 2 metres a la cua de la urna encara que doni quatre voltes a l’edifici? S’haurà de desinfectar la cabina, la urna i la mesa electoral desprès de cada vot? Es podrà mantenir la mascareta posada quan ens acostem a la taula o haurem de retirar-la -com feia el Leclerc amb les ulleres a la mítica sèrie “Allo allò”- perquè el president ens identifiqui? Ell també durà la mascareta i li podrem demanar el DNI per saber si és ell o un impostor? S’hauran d’esterilitzar els vots dipositats abans de fer el recompte? Els confinats hauran de votar per correu o es legalitzarà d’una vegada el televot? El guanyador sortirà sol a la tribuna de la seu electoral i davant un 30% de l’aforament de militants?

Ja veieu que la papereta no és de fàcil solució. I, pel que sembla, els partits no estan disposats a fer una “pau i treva” com les dels nostres avantpassats fins que hagi passat el perill del virus. Uns tenen pressa per governar -cal suposar que per posar en marxa noves idees- i dictar lleis. Altres per aconseguir treure faves d’olla dels seus vots actuals amb suports condicionats a contrapartides. I els ara marginats, per tornar a ocupar cadires i recuperar prebendes.

Potser el que cal és, d’una vegada per totes, posar-hi una mica d’imaginació. Prenent exemple del que fan aquestes televisions privades que intenten ajudar-nos a passar les hores. Llenço la idea de fer un “Supervivientes” al Parlament corresponent. La plaza de las Cortes en aquest cas. Tancar-hi als caps de llista per fer-los debatre i conviure entre ells mentre duri la campanya electoral. I tot retransmès per televisió com fan al programa de Telecinco.  Al cap i a la fi, ara ja ho fan per mor del confinament.

Un a cada seient, en una sala immensa i amb els assessors separats d’ells quatre poltrones.

Mentrestant, al plató podrien anar-se reunint els responsables de les diverses àrees de govern i, moderats pel rei que aportaria així el seu granet de sorra, comentar les afirmacions i arguments dels caps de llista a la “palapa” de la carrera de San Jerónimo, sotmetent-ho desprès al “televot” -naturalment de pagament. Modest però pagament- que permetria eliminar opcions del programa del futur govern amb la ja popular fórmula de “La audiència (votància?) ha decidido” i definint les línies de acció que volen els ciutadans i creant una mena de “programa postelectoral” que el guanyador hauria de seguir.

Paral·lelament a això, els candidats es podrien sotmetre a proves de tota mena que mostressin les seves habilitats de negociació, coneixements d’història, capacitat d’estalvi, etc.. i que ens permetessin fer-nos una idea de les seves aptituds de cara a la televotació final que acompanyaria un darrer debat i una prova entre els dos darrers candidats, un cop eliminats progressivament els altres. Amb la imatge final impagable de Felip VI dient-li a la càmera de televisió que:

“La audiència ... ha decidido ... que las elecciones las ha ganado ... “.