Entre la desinformació i la sobredosis de propaganda política

Els polítics de casa nostra haurien de deixar anar de tant en tant articles d’opinió sobre el futur de la vila, de la comarca en la premsa de la comarca responen a grans inquietuds força generals com quins són aquells projectes que creuen importants per a la ciutadania. Pel mateix preu, de tant en tant també tocaria reconèixer alguna relliscada que també n’hi ha com a tot ésser humà.

Els resultats d’aquest exercici de la majoria de polítics del Baix Penedès és pràcticament nul·la. Hi ha una persona que ja fa dies que lluita per un model de territori i de societat i no es cansa d’anar exposant el seu model a tot arreu. Ell és el polític cunitenc Jaume Casañas, una representant de la ciutadania que sempre que troba adient deixar anar allò que li ronda pel cap. Pots estar d’acord o no, però ell diu el que pensa d’una manera força clara i entenedora i aportant dades i raonaments sobre allò que vol mostrar als seus lectors i seguidors.

La resta de polítics del Baix Penedès estan tots ben callats a nivells dels grans diaris. Les seves aportacions són escadusseres i es concentren bàsicament en els períodes electorals, especialment quan toca renovar els governs municipals. Un parell de mesos abans o tres treuen punta a les seves plomes guardades en un estoig des dels passats quatre anys i lloen el seu projecte i dels seus companys de partit i poca cosa més.

A partir d’aquest cas puntual et pots trobar algun article per petició d’algun diari o per una efemèride, però res més. Aquí ningú representat de la sobirania popular diu res pel que fa als articles d’opinió i similars. Evidentment si que surten en els mitjans locals per fer rodes de premsa ben boniques i amb un fons estudiat per reforçar la moda del postureig que la majoria de vegades es podria substituir fàcilment amb una nota de premsa i un parell de fotografies ben triades.

Hi ha alcaldes d’altres contrades que periòdicament exposen en els mitjans escrits o virtuals als seus veïns la seva línia d’actuació seguint una línia i un marc general que la gent hauria de conèixer, no cal esperar 4 anys.

Aquí moltes rodes de premsa que sembla que et vagin donant el contingut d’un llibre per capítols o a vegades només per simples pàgines en comptes de difondre paral·lelament un pla general en els diferents àmbits que incloguin aquestes passes que es van desgranant amb el temps. Aquesta seria una de les comarques que  necessitaria  més saber quin rumb desitgen per ella la seva classe política.

Després el que resulta més ridícul de tot és que aquests polítics que estan muts i a la gàbia es queixen perquè la gent no els entén i molts cops el poble tergiversa la seva informació servida amb un bonic llaç vermell. Evidentment quan una administració només té oberta una porteta petita i estreta a la resta de la ciutadania el més lògic és que la societat aporti tot allò que no surt a la llum pública creant a vegades notícies que no tenen res a veure amb la intenció inicial dels polítics. La gent no està allí esperant que vagin sortint les solucions als dubtes en comptagotes. Massa vegades les respostes oficials reals a alguna de les preguntes ni existeix o marxa totalment per la tangent perquè encara molts polítics es pensen que la ignorància regna entre el seu poble obedient.

Per altra banda, aquesta política de manca de comunicació ve agreujada quan ens trobem amb un llibret o un tríptic on apareixen la benvinguda de l’alcalde, del regidor i d’algú més que passava per allí. Un 99% d’aquests escrits són ignorats pels seus destinataris que només aprecien allò que està contingut en el llibret o similar i no pas aquesta propaganda política que va inclosa en tots aquests productes editats en els principals esdeveniments de la localitat. La seva eliminació seria una manera de reduir costos en les coses que es porten a terme perquè es podria remarcar altres informacions que són més interessants que no pas aquestes aportacions polítiques que només treuen espai en aquest petit format de la informació practica.

Fa anys que tothom parla de participació ciutadana i sembla que hem d’anar per aquí. Doncs el més senzill és agafar i explicar d’una manera raonable i senzilla els pressupostos municipals en una sala amb gent i que sigui també transmès per algun mitjà de la xarxa. En un pressupost ha d’estar la base de l’acció d’un govern. Doncs aquest esport que es podria fer un cop a l’any tampoc es fa com tampoc com passa al Vendrell un debat sobre l’Estat de la Vila que encara no s’ha fet mai tot i que estar al Rom municipal aprovat el 2012. Tot plegat és molt trist i els plens municipals és la màgia del circ en la seva plenitud.