Ni Tarragona ni Barcelona, Penedès

Un cop més es fa evident, i necessari, obrir un plànol i veure les línies que hi trobem dibuixades. Les fronteres són línies dibuixades en un plànol, línies que a vegades no tenen sentit. Aquestes línies fan separacions i límits, dibuixen municipis, comarques, províncies, nacions, estats, països,...

Aquests dies, però, els del Penedès hem estat mirant el plànol i hem quedat aïllats. Hem quedat aïllats de Tarragona, que ha passat a la fase 1 del desconfinament i hem quedat units a una regió amb la que ens hi sentim identificats en molt poques coses.

Què tenim en comú un veí de Sant Quintí de Mediona amb un de Cornellà? I amb un de Gavà? Sí, segurament algun dia hem compartit algun retard al tren per arribar a Barcelona, amb el segon, quasi ni això. I amb un veí d’Igualada o Vilanova, què hi tenim en comú? Amb aquests, a part de la c-15, hi tenim en comú un territori, una manera de fer, un entorn, un paisatge de vinyes, de pobles, de ciutats mitjanes, i molt més.

Es fa evident, doncs, que la divisió per regions sanitàries deixa molt que desitjar. Ens han encotillat en una regió on les grans ciutats de l’Àrea Metropolitana eclipsen els resultats. Uns resultats que espero que evolucionin favorablement com aquestes últims dies ja hem tingut a la zona del Penedès.

I aquí és on vull arribar, a l’Hospital Comarcal de Vilafranca, el de referència de la comarca, els ingressats per covid19 han baixat molt, arribant a una desena aproximadament. La situació a les residències està estabilitzada després d’haver patit molt pels nostres avis i àvies. És evident que ens falta molt de recorregut, que s’ha de ser prudent i que cal posar la salut de la gent per davant de tot, però el Penedès no mereixem ser englobats amb l’AMB.

No vull, ni puc, oblidar la gent de Cunit. El cunitencs i cunitenques formen part de la província de Tarragona i del Baix Penedès (fase 1), però en canvi, formen part de l’Àrea Bàsica de Salut del Penedès-Garraf-Cunit (fase 0).

Tampoc podem obviar la realitat amb la que ens trobem immersos. Quan entrem a l’estació de tren de Vilafranca si volem anar a Barcelona ens toca fitxar amb un bitllet de 4 zones. No havíem quedat que érem com l’AMB? Una altra diferència amb els de Cornellà i Gavà, ells validen per 1 zona, nosaltres 4 i els del Vendrell, 6! Sí, SIS! Si en canvi volem anar direcció Tarragona, haurem de preparar-nos per validar un bitllet i perdre molta estona esperant el tren i en un transbord per fer un recorregut que en cotxe són 30 minuts.

La Vegueria Penedès necessitem que sigui una realitat ja. Necessitem uns serveis territorials descentralitzats i necessitem unir i teixir aliances amb la resta de comarques que formem el Penedès. Cal unir Igualada, Vilafranca, Vilanova i el Vendrell. No és possible que els de l’Anoia vagin a Manresa, els del Baix Penedès a Tarragona i els de l’Alt Penedès i Garraf haguem d’anar a Barcelona. Això passa per dotar de pressupost la Delegació del Govern (l’actual pressupost del conseller Aragonès no contempla cap € per fer-ho) i desenvolupar els serveis territorials d’Interior, Salut, Territori, Educació, entre d’altres. Amb aquests serveis aconseguirem que les decisions del territori es prenguin des del territori i no des de Barcelona.

No voldria acabar sense fer menció a totes les persones que després de dos mesos de pandèmia han perdut amics i familiars. No tot ha anat bé, ni ha funcionat bé, ho sabem tots, però ens en sortirem!

Bernat Catasús
Sant Quintí de Mediona, Penedès